Van sortir de nit, embriacs de revenja i exaltats per les notícies que arribaven de Melilla. Diuen que van fer córrer l'alcohol i que creien actuar en defensa de la Verge del Rocío. Anaven porta per porta amb una llista de noms i cognoms a la mà, buscant aquells que haguessin manifestat alguna simpatia republicana per treure'ls a la força de les seves cases, portar-los a la carretera i afusellar-los sense judici previ a la llum d'una camioneta. Van matar 100 persones. 99 homes i una dona.
Així ho explica Pedro Gómez Clavijo, veí d'Almonte que va prestar el seu testimoni per al documental Rocío i que va cometre la temeritat d'identificar com a instigador de la matança José María Reales, alcalde durant el règim de Primo de Rivera i fundador de la germanor de Jerez de la Frontera. La pel·lícula es va estrenar el 1980 i va poder veure's durant uns mesos fins que l'Audiència de Sevilla i el Tribunal Suprem van decretar el seu embargament. Els fills de Reales havien interposat una querella criminal per injúries, escarni a la religió catòlica i ultratge a la romeria del Rocío. Els tribunals els van donar la raó. La prohibició dura fins als nostres dies.
Diu el documental de Fernando Ruiz Vergara que els fastos del Rocío a penes eren notícia durant els anys laics de la Segona República. Tot va canviar a partir del maig de 1936, després que el Front Popular hagués desbancat la dreta en les eleccions. Els sectors més retrògrads d'Almonte es van refugiar així en la festa religiosa amb la intenció d'exhibir les seves forces, però també amb la urgència de reclutar els partidaris del contraatac. La reacció, de manera dispersa i clandestina, s'estava preparant per aixecar les armes.
L'octubre que ve, Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez hauran de declarar davant la justícia. Van fer una gracieta sobre la Verge del Rocío i una confraria d'integristes catòlics va sortir a exigir que els cremin a la foguera. Ara hi ha una magistrada que percep indicis d'injúria. Diu Jacobo Dopico, catedràtic de Dret Penal, que el delicte d'injúria exigeix la intervenció de la persona injuriada. Prestarà declaració la mateixa Verge del Rocío? Haurà de desplaçar-la a coll un destacament de devots
rocieros? Massa incògnites per a tan poc delicte.
Què tenen en comú la Santa Inquisició, l'escabetxada militar de 1936, la censura d'una pel·lícula el 1980 i unes diligències judicials en ple 2023? Fan falta moltes diòptries per a no veure el fil que uneix els episodis més foscos d'aquesta història, l'Espanya negra que pintava Goya, la dictadura de les supersticions, el fanatisme polític camuflat de fervor religiós, el búnquer nacionalcatòlic que governa aquesta cleda des que Isabel i Fernando van clavar les seves banderes. El patriotisme episcopal de silici i Quaresma, els honors als caiguts, el concordat amb la Santa Seu i els judicis per blasfèmia. Ens fa vergonya, sí. Però almenys és una vergonya d'algú altre.
Leed aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez.
.jpg)