Opinió

Prioritats

«A l'estiu podem parar atenció sobre coses, situacions o actituds que potser durant la resta de l'any passen més desapercebudes»

per Montserrat Nebrera, 14 d'agost de 2019 a les 21:15 |
Durant les vacances d'estiu semblem legitimats per descansar la ment, però no és tan fàcil això que s'acostuma a dir "desconnectar". Ja no desconnectem del tot mai, sigui per necessitat o per vici o per totes dues coses a la vegada, la dependència dels aparells que ens permeten navegar pel ciberespai continua quan ens ofega la calor i en principi no tenim horaris.

És tan fàcil procastinar, que amb l'excusa de buscar una adreça d'un restaurant o la localització d'un monument, podem acabar una foto poc glamurosa de l'última celebrity que hagin enxampat a la platja sense ser tot el rutilant que ens sembla sobre una catifa vermella.


Ah, però a l'estiu sí que podem parar atenció sobre coses, situacions o actituds que potser durant la resta de l'any passen més desapercebudes. He sentit molts cops gent parlar del que farà el dia que finalment li arribi la jubilació, amb independència de la dignitat de la pensió que es rebi, i sempre que sigui el cas de tenir-la. Viatjar, llegir, dedicar un cert temps al voluntariat, sí, solen ser pensaments recurrents, i semblaria en dir-ho que fins aleshores no hi tinguem temps.

Llegia fa uns anys un opuscle atribuït al cap d'una tribu de la Polinèsia que parava atenció en aquesta expressió, no tenir temps, i observava divertit el que per a ell era una situació del tot surrealista: el temps no és mai posseït per ningú, en el cas que acceptem que existeixi. Potser per això diem que no el tenim...

El que sí em sembla necessari recordar és que, sense tenir el temps, molts cops estem disposats a perdre'l, en el sentit que sabent que molt poques coses ens resulten importants, no som sempre en disposició de prioritzar-les. I de la mateixa manera, potser també caldria una mínima reflexió entorn les nostres prioritats, no sigui que mirant enrere, quan la vida s'acabi, si tenim l'oportunitat, no hàgim d'acceptar que no ho eren. No jutjaré les dels altres, ja que no sé si tindré ocasió de valorar l'encert de les meves. Les vertaderes prioritats, com els lideratges, sols es veuen en perspectiva.

 

Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
14/08/2019

Prioritats

31/07/2019

Propòsit per al mes d'August

03/07/2019

​La torradora d’Hinojo

19/06/2019

Mediocres i fanàtics

06/06/2019

Solucions d’alçada

27/05/2019

Una reflexió sobre Barcelona

22/05/2019

​Se'ls ha vist el llautó

11/05/2019

Reincidir

24/04/2019

No són quatre

10/04/2019

Eutanàsia, per exemple

Participació