ENTREVISTA

Roland Sierra: «El llibre vol fer una passejada pel Sitges que ja no existeix i a la vegada és difícil de reconèixer»

L'historiador sitgetà publica "Sitges desaparegut", un llibre on predomina la imatge per damunt del text "en un intent d'ubicar-nos en el present per entendre el passat"

per Aleix Ramirez, 13 d'abril de 2018 a les 21:55 |
L'historiador sitgetà Roland Sierra | Aleix Ramírez
Roland Sierra es defineix com un historiador “divulgador” i després de reconstruir la història de Sitges, entre altres en col·leccions com L’Abans, presenta Sitges desaparegut (Efadós). Un recorregut de 160 fotografies, en les quals es recupera el passat mariner de la vila, els primers estiuejants i els antics carrers.

-"Un valuós document gràfic que ha de servir per tafanejar en el passat i per poder reflexionar sobre si el Sitges actual és com se l'imaginaven els nostres avis", afirma Joan Yll al pròleg. És així?

- No és com els nostres avis segurament haguessin volgut. El tall que va suposar la Guerra Civil va trencar el model turístic. Abans del conflicte teníem una gent que venien a fer banys terapèutics, aquest d’alguna manera és l’origen del qual podríem entendre en l’actualitat com a turisme.

La construcció de l’Hotel Terramar als anys 20 i la urbanització de la zona, com també la presència del pavelló de Mar, va posar les bases del boom turístic que anys posteriors va experimentar Sitges.

- Al llibre esmentes que hi ha un Sitges difícil de reconèixer. Per què?
- A tots els pobles i ciutats el pas del temps fa el seu efecte, la meva afirmació no té cap connotació negativa, simplement ara agafes i fas una passejada pel poble i t’has de fixar molt per veure detalls d’altres èpoques. Només cal anar al voltant de la Fragata o bé passar pel carrer Espalter, on ja només queden dempeus dues de les tretze “cases barates”.


- De qui és culpa, si és que algú la té?
Abans no existien registres, aquí fins que no es fa el primer catàleg d’edificis (a la segona legislatura de l’alcalde Jordi Serra) no es té una idea clara del que s’ha de preservar o ordenar.

- El llibre es divideix en tres parts: Nucli antic, centre històric i façana marítima i Vallcarca, Garraf i Trinitat. Aquesta configuració respon a alguna intencionalitat?
- Al nucli antic, el que és conegut com La Vall és on comença Sitges. Per sota de la Vall, és a dir fora de la muralla, es va anar conformant la resta del municipi. 

-El record del Sitges mariner i vinícola està garantit pel futur?
-Més enllà de les fotografies és difícil. Llibres com aquest ens permeten ubicar-nos en el present i entendre el passat. El consum de malvasia va anar a la baixa a partir del segle XVIII, perquè el seu conreu era molt complex. Pel que fa al Sitges mariner, aquest no va anar més enllà de la Guerra Civil.

Després de la Guerra és veritat que venen pescadors d’altres zones de l’estat espanyol com Roquetes de Mar, però a principis dels anys 50 els sitgetans comencen a guanyar-se la vida amb el turisme acollint visitants a les seves cases.

- El Baluard, un lloc de defensa. Sitges ha resistit sempre als efectes dels conflictes?
- La batalla més destacada podria ser la succeïda l'any 1797; a la guerra de Successió les tropes franceses van ocupar Sitges com a punt d’avituallament.

- El maig del 1906, diputats i senadors contraris a les lleis de jurisdiccions es van reunir a Sitges. Aquest és un dels molts casos de trobades polítiques al nostre municipi.
- Només et dic que al primer terç dels anys 20, la Societat d’Atracció de Forasters oferia dues excursions: Montserrat i Sitges.

- Sitges té la particularitat que les cases majestuoses no s'han construït totes concentrades en un mateix barri. Té alguna explicació?
- No tinc un plantejament clar sobre això, ara bé, aquesta circumstància permet fer un recorregut més extens. Al passeig de la Ribera s’instal·len els americanos perquè representava que era la zona senyorial.

A partir de l’any 1880, quan encara es conservaven les muralles carlines, es van anar construint cases als carrers Bonaire, de l’Aigua, Sant Isidre i Francesc Gumà, entre altres.

- A les generacions més joves que se’ls pot explicar sobre la vida a Vallcarca?
- Hi havia una vida molt activa, no era una colònia aïllada, molta gent es va acabar fent una caseta al barri del Poble Sec i anava i tornava a la fàbrica amb el tren. A Vallcarca hi van arribar a viure unes 5.000 persones.

També s’ha de tenir present la lluita sindical a Vallcarca; durant el final de la dictadura de Primo de Rivera i la República va adquirir una notorietat destacada. Per aquesta raó, després de la Guerra Civil, la repressió va ser dura.

- Com es va viure la Guerra Civil a Sitges?
- Sitges va acollir ferits i sobretot nens, així a la memòria em ve el paper que va jugar la Residència Helvètica. El govern de la República va arribar a un acord amb l’Ajuntament per repartir gent per diferents cases, fins al punt que l’any 1938 Sitges ja no tenia capacitat per acollir tants refugiats.

- El llibre és el primer de quatre volums. Quina etapa es tractarà en el segon?
- Em vull concentrar en l’etapa que va des de l’arribada de Rusiñol i el 1936, un període amb una forta presència d’estrangers a Sitges, sobretot artistes. Si tot va bé sortirà publicat en un termini aproximat de dos anys, aquest és un projecte que s’ha de deixar coure lentament.

 

Participació