OPINIÓ

«El cost d’oportunitat de les decisions alienes» per Patricia Boquete

"Hem d'intentar que els nostres estudiants i fills, puguin desenvolupar el seu projecte, segons la seva necessitat i mai segons la nostra. Perquè els estudis i la tasca professional, són també la nostra vida"

per Patricia Boquete, psicòloga fundadora d’Ocrea, Psicologia i Formació, 10 de març de 2018 a les 09:00 |
Imatge d'un jove durant una sessió d'estudi | Pixabay
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'acosta el període en el qual molt del jovent que puja, ha de prendre una decisió. Molts dels que ho hem passat sabem que mesos abans d'acabar quart de la ESO o el batxillerat, la cosa s'accelera. Els que no tenen clar què fer quan toca escollir una professió, acostumen a sentir un cúmul de nervis i pressió, gens recomanat per decidir cap a on enfocar el seu futur. 

És normal que s'iniciï una roda de dubtes primerencs: què faré, amb què em sentiria a gust, què m'agrada, i un llarg etcètera. Hem de tenir clar, que no els ho posem gens fàcil. Malauradament, els centres educatius compten amb pocs recursos per ajudar als estudiants durant aquest pas. En moltes ocasions no disposen de l'ajuda adequada o dels professionals indicats per desenvolupar aquesta tasca. 


Però això va més enllà. En molts casos, els pares també veuen aquesta situació com una amenaça. La sensació es bifurca entre el que volen que el seu fill faci i el que el seu fill vulgui fer. Això pot generar que inclús, dubtem del paper que tenim o estem realitzant com a pares. 

Com a societat, tenim poques eines per posar el pal a la roda. Hem d'intentar que els nostres estudiants i fills, puguin desenvolupar el seu projecte, segons la seva necessitat i mai segons la nostra. Perquè els estudis i la tasca professional, són també la nostra vida. 

D'una banda, hem d'escoltar-los i promoure que s'escoltin a ells mateixos. Diferenciar entre el que volen fer ells i el que nosaltres volem per a ells. D'altra banda, donar-los totes les eines possibles i recomanables, que puguin fer que els seus dubtes minorin. Per exemple, si el que vol fer és Fisioteràpia, podem adreçar-nos a un fisioterapeuta perquè els hi expliqui a prop com és el seu dia a dia laboral. També podem ajudar-los a cercar centres de formació superior i contrastar el pla educatiu, les assignatures, etc. 

He estat treballant com a orientadora professional a diverses universitats, i de ben a prop sé, que el salt del qual parlem, és el moment oportú per acompanyar als joves cap a la construcció del seu futur. Han estat molts els alumnes que he tingut, que s'han adonat que el que havien vingut a estudiar no era el que volien fer. Perquè no cal que un sigui metge o advocat, perquè l'avi i el pare també ho van ser. Perquè tots, tenim la capacitat, d'arribar a ser el que volem ser. 


És per això que la part més important se centra a encaminar-los al fet que es coneguin. Quines competències tenen? Què se'ls hi dóna millor? Què esperen del seu futur? Com es veuen d'aquí a cinc anys? Tots nosaltres hem hagut d'escollir en algun moment al llarg de la nostra vida. Tots hem demanat opinió i si hem pogut, ajuda. Facilitem-los doncs aquesta tasca i sobretot, escoltem-los, abracem-los i acompanyem-los.

 

Participació