OPINIÓ

«El conveni de la Plana - Santa Bàrbara - Vallpineda: mal negoci per a Sitges» per Carme Gasulla

per Carme Gasulla, regidora d , 19 de gener de 2018 a les 23:00 |
Imatge del nou sector de la Plana, Santa Bàrbara i Vallpineda | Ajuntament de Sitges
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies hem assistit a la signatura del conveni urbanístic entre l’Ajuntament de Sitges i la Junta de Compensació del PPU 1 La Plana-Santa Bàrbara-Vallpineda, desprès que en el darrer Ple de l’any s'aprovés definitivament la proposta. La defensa feta de les virtuts d’aquest conveni a l'al·legat final de l’alcalde Forns en aquell Ple és, com a mínim, qüestionable.

L’alcalde argumentava que aquest conveni era el millor possible i que volia frenar el ritme de creixement del sector alhora que defensava els interessos públics, malgrat els propietaris podrien desenvolupar el Pla parcial al ritme que ells consideressin -segons les seves paraules- perquè tenen dret a fer-ho legalment.


La primera consideració que fem des del nostre grup és que, de facto, la Junta de Compensació aconsegueix  amb aquest conveni precisament això, marcar el ritme de les obres amb el criteri exclusiu del mercat, és a dir, dels seus únics i particulars interessos  que per a nosaltres van en línia contrària als de Sitges en el seu conjunt.

Justament, el Pla General del 2006 donava les eines a l’Ajuntament per generar un creixement sostenible i controlat per a Sitges  per tal d’evitar un desenvolupament urbanístic desordenat i desequilibrat que accentués les mancances cròniques d’equipaments que patim. Per què renunciem a fer-les servir? Tan gran és el benefici que obté Sitges a canvi de cedir el control de la velocitat de creixement de la zona? No ens sembla que aquest conveni sigui el millor possible. Novament el model de creixement urbanístic  a Sitges apareix en el centre del debat, tant pel que representa en xifres d’habitants com per la proporcionalitat dels serveis i equipaments que pertoca. I és que parlem del gairebé 50% dels habitatges previstos en el POUM del 2006, esgotant pràcticament el sòl disponible a Sitges i de pas les respostes a les urgències dotacionals d’habitatge ja no només per als nostres joves sinó per a tot tipus  de franges i perfils  de població que veu en risc viure dignament en el seu poble, dret per a nosaltres irrenunciable.


Al conveni aprovat,l’Ajuntament es compromet de forma immediata a la redacció d’un Pla Directori d’Equipaments, del qual no tenim més notícia que la de què s’ajornava la seva presentació per motius de l’agenda política nacional, segons  deia públicament el mateix regidor de Territori, Jordi Mas, fa poc més d’un mes. Mala notícia veient la velocitat en com s’està executant actualment la urbanització. Sense el Pla d’equipaments no és possible estructurar el creixement. Ja hem començat a perdre el tren. Tampoc tenim notícies dels necessaris increments dels serveis de bus, jardineria i, molt especialment, del servei de neteja, que ara com ara no és  ni tan sols capaç de donar resposta adequada a les necessitats actuals de Sitges,sense el PPU 1 executat.

El Govern del senyor Forns es compromet en el conveni a “rebre les diferents unitats funcionals que s’executin, i a concedir llicències d’obres simultàniament”, sense definir ni el ritme ni l’ordre d’execució ,malgrat que ,contràriament al que deia l'al·legat de l’alcalde, sí que disposa de les eines per a fer-ho; però no les farà servir malauradament.


A canvi, la Junta de Compensació juga magistralment les seves cartes  i es compromet a la rehabilitació d’alguns equipaments públics com Can Milà o l’ermita de Santa Bàrbara i també la redacció d’un Pla dels carrils bici, la qual cosa sona molt bé si no fos perquè en la darrera versió del Pla de Mobilitat presentada pel govern - esperem des de fa mesos la seva presentació definitiva- la trama del carril bici no connecta, sorprenentment, o no, amb la trama ja executada al Pla Parcial 1. De fet,el Pla de Mobilitat, encara pendent d’aprovació , no fa cap proposta pel sector per considerar que funcionarà “per se”. És evident que els que tenen més pressa són els promotors per motius tant obvis com legítims. Però convé a Sitges en el seu conjunt un conveni en el que clarament surten beneficiats uns pocs? Mal negoci, sens dubte per a l’immensa majoria.

 

Participació