OPINIÓ

«El model comercial al Casc Antic de Sitges» per Aurora Carbonell

"Aquest final d'any s'ha aprovat la modificació puntual del Pla de Millora Urbana d'integració d'usos al Casc Antic de SItges

| 16/01/2018 a les 00:00h
Especial: Opinió
Arxivat a: Política , Aurora Carbonell, opinió, Pla d'Usos
El casc antic és el principal actiu de la vila pel que fa a la seva projecció exterior i a la generació d'activitats econòmiques i el pla d'usos és una eina que ens serveix per regular l'activitat que en ell es desenvolupa. No s'havia modificat des de l'any 2008 i és evident que en tots aquests anys hi ha hagut força canvis, com situacions derivades de la crisi econòmica, noves formes de negoci i situacions de desequilibri entre les diferents activitats, per tant era necessari afrontar aquesta modificació. Aquest Pla d'Usos preveu la consolidació d'un model comercial que té per objecte la creació d'un pol d'atracció en el nucli antic de Sitges, una espècie de "centre comercial a cel obert", en ser aquest l'espai on es concentren la major part dels serveis i dels pols d'atracció turística del municipi, constituint el seu principal espai d'oci i de passeig.

La voluntat de crear una continuïtat de façana comercial que compti amb poder d’atracció suficient per a constituir-se com a motor pel comerç i pel desenvolupament urbà econòmic i social, actualment vigent, s’ha vist afectada no només per l’aparició en el seu moment d’activitats de serveis bancaris, oficines de determinats sectors, agències immobiliàries i similars, que continuen tenint molta presència en aquests eixos, sinó també per altres activitats que afecten molt negativament l’existència i equilibri dels eixos comercials, com ara: supermercats i grans magatzems, basars, establiments de souvenirs i establiments comercials de plats preparats (menjars per emportar), de xurreria i de venda de pa. Activitats que tenen un potencial de creixement que no només altera la continuïtat de l’oferta comercial i/o els horaris comercials sinó que, a més, incideixen molt negativament en el medi ambient i en la convivència ciutadana; major ocupació de l'espai públic amb terrasses, molèsties de sorolls, greuges en la mobilitat, etc.

Per tal de defensar aquest model comercial i d’usos i fer front a la situació exposada s’han d’impulsar instruments que permetin compatibilitzar tot tipus d’activitats econòmiques al centre del municipi i alhora mantenir un equilibri entre les diferents activitats i també entre el veïnat que hi resideix. Cal preservar l’espai i el paisatge urbà, evitant el deteriorament creixent que destinacions turístiques d’èxit, com Sitges, estan patint, allunyant-les de l’excel·lència i de la qualitat de l’entorn urbà, que és la clau, alhora, per a la seva potencialitat econòmica, turística i social.En aquest sentit aquest Pla diferencia unes zones dins la totalitat del Casc Antic, com són l'eix comercial, l'eix de lleure i l'àrea general. Aquestes zones han sofert diferents canvis quedant de la següent manera:

Eix comercial: Plaça del Pou Vedre, Parellades, Plaça Cap de la Vila, Jesús en el tram comprès entre el Cap de la Vila i el carrer Santiago Rusiñol, Sant Francesc, primer tram de Passeig Vilafranca fins Artur Carbonell, Major, Sant Gaudenci, Sant Pere, Sant Pau, Bonaire, Àngel Vidal i Espalter.
Eix de lleure: Primer de maig, Marques de Montroig, Joan Tarrida, en el tram comprès entre la Plaça Indústria i el carrer Bonaire, Plaça Indústria i Santa Tecla

És en aquests eixos on es regulen els usos autoritzats, els prohibits, els usos condicionats (a distància, aforament, etc) i els usos disconformes (establiments preexistents).
Entre les activitats o usos prohibits en determinades àrees s'inclouen les activitats de supermercat, el vending (màquines expenedores), certs establiments comercials de plats preparats o consum immediat, les activitats de sauna i d'alberg. Es limita també en l'eix comercial certes activitats de restauració com són el Bar i/o el Bar-Restaurant, atès el gran augment d'aquest negoci en els últims anys i constatar que trenquen l'equilibri i mixtura de l'eix comercial alhora que suposen un greuge mediambiental pel municipi. (Sorolls, ocupació via pública, etc ).
 
Un altre dels objectius de la present modificació és consolidar el principal eix de lleure entorn del carrer Primer de Maig per tal de revitalitzar aquesta zona que en els últims anys s'ha vist greument afectada pels canvis socials i econòmics. En aquest sentit, s'ha creat una especial protecció admeten només els usos a l'activitat de Bar musical. És la nostra intenció que en aquest carrer es pugui agrupar l'activitat de música en viu i d'oci nocturn en general.

El Pla d'usos és una important eina que ens ha de servir per potenciar la zona comercial i d'oci de Sitges alhora que proveir-nos d'un Casc Antic on el respecte pels veïns sigui també una prioritat.

Cal trobar aquest equilibri que de ben segur serà beneficiós per tothom i per aquest motiu aquesta modificació caldrà ser revisada cada any perquè és evident que les canvis són molt ràpids i de vegades molt inesperats, per tant cal estar preparats.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El torneig reunirà les millors jugadores del circuit professional europeu femení | @MeditLadiesOpen
01/01/1970
En la primera edició la guanyadora va ser la anglesa Florentyna Parker
Imatge de l'accés al pàrquing del Mercat Municipal | Aleix Ramírez
01/01/1970
La formació municipalista alerta que "és un espai que combina el pas d'autobusos i cotxes amb els vehicles que entren a l'aparcament"
Imatge de la plaça de la Fragata | Aleix Ramírez
01/01/1970
La revista nord - americana fa un recorregut pel Mediterrani amb mencions als Museus de Sitges, la Casa Bacardí i el Festival Internacional de Cinema Fantàstic, entre altres
01/01/1970
Un informe de la Guàrdia Civil quantifica en gairebé dos milions el cost del referèndum i posa JxSí en el punt de mira per un acte al TNC que va costar poc més de 17.000 euros
01/01/1970
El context polític marca la jornada de Sant Jordi
Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. | Adrià Costa
01/01/1970
Una tria d'obres que volen perpetuar la memòria dels fets més transcendents de la història catalana recent
01/01/1970
El president del Parlament va sopar dimecres amb catalans residents a Suïssa i acabarà el matí trobant-se amb l'alcalde de Ginebra, amb qui farà una compareixença conjunta