OPINIÓ

«Volem viure a Sitges» per Sheila Waldeck i Javi Avendaño

"No podem deixar que el mercat distribueixi un dret bàsic com és la vivenda”

| 15/11/2017 a les 07:00h
Especial: Opinió
Arxivat a: Política , opinió, Javi Avendaño, Sheila Waldeck, Sitges en Comú
No és cap secret: Sitges és un municipi amb uns preus de vivendes especialment elevats.  Sense anar més lluny, l’any 2016, un estudi del portal immobiliari Idealista mostrava com la nostra vila es situava entre aquells municipis on més car era comprar una vivenda: en concret, el primer semestre de 2016, el preu del metre quadrat a Sitges es situava en 3.613€, molt per sobre dels 1.552€ de mitja espanyola. Més exactament, Sitges es trobava en quarta posició entre aquelles ciutats, a nivell espanyol, amb la vivenda de compra més cara, per sota només de Zarautz, La Moraleja i Sant Sebastià. Dades més recents, procedents de la mateixa font, indiquen que el preu per metre quadrat a Sitges, durant el segon quadrimestre de 2017, s’ha situat en 3.862€, incrementant gairebé 250€ el metre quadrat en poc més d’un any. Per posar-se en situació, s’ha de dir que aquest preu és el més elevat dels 63 municipis de la mostra estudiada a l’informe d’Idealista que inclou, entre d'altres, ciutats com Sant Cugat del Vallès, Gavà, Castelldefels o les veïnes Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes.

Si ens fixem en els preus de lloguer, les dades del segon quadrimestre de 2017 tampoc conviden a l’optimisme: amb una mostra que inclou municipis com Sant Andreu de Llavaneres, Castelldefels, Gavà, Hospitalet de Llobregat (i així fins a un total de 18 municipis), el preu mig del metre quadrat a Sitges es de 14,7€; el mateix preu que té Castelldefels, i són precisament aquests dos municipis els que tenen el dubtós honor de ser els que tenen el preu per metre quadrat més car dels 18 municipis analitzats. Per a fer-nos una idea més aproximada, un pis de lloguer de 60 metres quadrats a la nostra vila té un preu mig de 882€; un de 50 metres quadrats, 735€.

Aquestes dades, però, són massa genèriques i no tenen en compte l’evident disparitat de tipus d’habitatge que tenim a Sitges (amb una barreja d’habitatges inassolibles per a qualsevol família de classe treballadora i d’altres relativament accessibles). Mirem, doncs, què passa si a data d’avui, novembre de 2017, busquem un pis de lloguer a Sitges en els principals portals immobiliaris d’Internet: 650€ és el preu més baix trobat a la web de Fotocasa, per un pis de 50 metres quadrats; a Habitaclia, podem trobar un pis per una mica menys: 550€; això sí, amb una superfície menor (40 metres quadrats). A Idealista, trobem un pis per 490€ però, alerta: només disponible fins a finals d’abril (el que es coneix, per tant, com pis turístic).

Sembla clar que les dimensions d’aquests pisos (recordem, els més barats trobats als tres portals immobiliaris), així com les condicions de lloguer d’algun d’ells (temporal), no responen en absolut a les necessitats de parelles, famílies, treballadors o treballadores de la nostra vila. Sembla clar, per tant, que viure a Sitges s’està convertint cada vegada més en una cosa gairebé impossible. Ens trobem en una situació en la qual no només hi ha condicions precàries de vida en habitatges totalment inadequats per les necessitats de la majoria de sitgetans, sinó que a més la quantitat mínima de diners necessària per accedir a una vivenda sense temporalitat (650€) puja exponencialment, any rere any, mentre els salaris ho fan en direcció inversa.

Es fa evident que cal posar sobre la taula la necessitat d’acció política, en forma de promoció de més i millor vivenda social. Farem un seguiment exhaustiu del pla projectat per l’Ajuntament de Sitges de construcció de 650 habitatges de protecció social a la Plana i Santa Bàrbara; especialment, de les condicions per accedir a aquest tipus d’habitatge: exigirem que es tinguin en compte les capacitats i les necessites dels i les sitgetanes per a poder accedir a vivenda social, i que no sigui simplement un conjunt de condicions estàndards que no tinguin en compte les diferents situacions de les persones i les famílies. Malgrat tot, la construcció de vivenda social no ha de ser l’única solució plantejada: el mercat ha de deixar de ser l’encarregat d’assignar i distribuir un dret bàsic com el de la vivenda; hem de defensar una acció política, clara i contundent, orientada a regular els preus de l’habitatge. Només d’aquesta manera podrem revertir la insostenible situació que vivim a la nostra vila.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El torneig reunirà les millors jugadores del circuit professional europeu femení | @MeditLadiesOpen
01/01/1970
En la primera edició la guanyadora va ser la anglesa Florentyna Parker
Imatge de l'accés al pàrquing del Mercat Municipal | Aleix Ramírez
01/01/1970
La formació municipalista alerta que "és un espai que combina el pas d'autobusos i cotxes amb els vehicles que entren a l'aparcament"
Imatge de la plaça de la Fragata | Aleix Ramírez
01/01/1970
La revista nord - americana fa un recorregut pel Mediterrani amb mencions als Museus de Sitges, la Casa Bacardí i el Festival Internacional de Cinema Fantàstic, entre altres
01/01/1970
Un informe de la Guàrdia Civil quantifica en gairebé dos milions el cost del referèndum i posa JxSí en el punt de mira per un acte al TNC que va costar poc més de 17.000 euros
01/01/1970
El context polític marca la jornada de Sant Jordi
Referèndum de l'1 d'octubre a les Cotxeres de Sants. | Adrià Costa
01/01/1970
Una tria d'obres que volen perpetuar la memòria dels fets més transcendents de la història catalana recent
01/01/1970
El president del Parlament va sopar dimecres amb catalans residents a Suïssa i acabarà el matí trobant-se amb l'alcalde de Ginebra, amb qui farà una compareixença conjunta