OPINIÓ

«Volem viure a Sitges» per Sheila Waldeck i Javi Avendaño

"No podem deixar que el mercat distribueixi un dret bàsic com és la vivenda”

per Sheila Waldeck i Javi Avendaño, activistes de Sitges en Comú, 15 de novembre de 2017 a les 07:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No és cap secret: Sitges és un municipi amb uns preus de vivendes especialment elevats.  Sense anar més lluny, l’any 2016, un estudi del portal immobiliari Idealista mostrava com la nostra vila es situava entre aquells municipis on més car era comprar una vivenda: en concret, el primer semestre de 2016, el preu del metre quadrat a Sitges es situava en 3.613€, molt per sobre dels 1.552€ de mitja espanyola. Més exactament, Sitges es trobava en quarta posició entre aquelles ciutats, a nivell espanyol, amb la vivenda de compra més cara, per sota només de Zarautz, La Moraleja i Sant Sebastià. Dades més recents, procedents de la mateixa font, indiquen que el preu per metre quadrat a Sitges, durant el segon quadrimestre de 2017, s’ha situat en 3.862€, incrementant gairebé 250€ el metre quadrat en poc més d’un any. Per posar-se en situació, s’ha de dir que aquest preu és el més elevat dels 63 municipis de la mostra estudiada a l’informe d’Idealista que inclou, entre d'altres, ciutats com Sant Cugat del Vallès, Gavà, Castelldefels o les veïnes Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes.

Si ens fixem en els preus de lloguer, les dades del segon quadrimestre de 2017 tampoc conviden a l’optimisme: amb una mostra que inclou municipis com Sant Andreu de Llavaneres, Castelldefels, Gavà, Hospitalet de Llobregat (i així fins a un total de 18 municipis), el preu mig del metre quadrat a Sitges es de 14,7€; el mateix preu que té Castelldefels, i són precisament aquests dos municipis els que tenen el dubtós honor de ser els que tenen el preu per metre quadrat més car dels 18 municipis analitzats. Per a fer-nos una idea més aproximada, un pis de lloguer de 60 metres quadrats a la nostra vila té un preu mig de 882€; un de 50 metres quadrats, 735€.


Aquestes dades, però, són massa genèriques i no tenen en compte l’evident disparitat de tipus d’habitatge que tenim a Sitges (amb una barreja d’habitatges inassolibles per a qualsevol família de classe treballadora i d’altres relativament accessibles). Mirem, doncs, què passa si a data d’avui, novembre de 2017, busquem un pis de lloguer a Sitges en els principals portals immobiliaris d’Internet: 650€ és el preu més baix trobat a la web de Fotocasa, per un pis de 50 metres quadrats; a Habitaclia, podem trobar un pis per una mica menys: 550€; això sí, amb una superfície menor (40 metres quadrats). A Idealista, trobem un pis per 490€ però, alerta: només disponible fins a finals d’abril (el que es coneix, per tant, com pis turístic).

Sembla clar que les dimensions d’aquests pisos (recordem, els més barats trobats als tres portals immobiliaris), així com les condicions de lloguer d’algun d’ells (temporal), no responen en absolut a les necessitats de parelles, famílies, treballadors o treballadores de la nostra vila. Sembla clar, per tant, que viure a Sitges s’està convertint cada vegada més en una cosa gairebé impossible. Ens trobem en una situació en la qual no només hi ha condicions precàries de vida en habitatges totalment inadequats per les necessitats de la majoria de sitgetans, sinó que a més la quantitat mínima de diners necessària per accedir a una vivenda sense temporalitat (650€) puja exponencialment, any rere any, mentre els salaris ho fan en direcció inversa.

Es fa evident que cal posar sobre la taula la necessitat d’acció política, en forma de promoció de més i millor vivenda social. Farem un seguiment exhaustiu del pla projectat per l’Ajuntament de Sitges de construcció de 650 habitatges de protecció social a la Plana i Santa Bàrbara; especialment, de les condicions per accedir a aquest tipus d’habitatge: exigirem que es tinguin en compte les capacitats i les necessites dels i les sitgetanes per a poder accedir a vivenda social, i que no sigui simplement un conjunt de condicions estàndards que no tinguin en compte les diferents situacions de les persones i les famílies. Malgrat tot, la construcció de vivenda social no ha de ser l’única solució plantejada: el mercat ha de deixar de ser l’encarregat d’assignar i distribuir un dret bàsic com el de la vivenda; hem de defensar una acció política, clara i contundent, orientada a regular els preus de l’habitatge. Només d’aquesta manera podrem revertir la insostenible situació que vivim a la nostra vila.

 

Participació