OPINIÓ

«La urbanització de la Plana, nova pàgina en la història de Sitges» per Jordi Mas

"Una constant en el creixement que ha tingut la nostra vila, com és habitual arreu, és la centrifugació d’equipaments cap a la perifèria"

per Jordi Mas. Regidor de Territori, Sostenibilitat i Habitatge de l, 12 de setembre de 2017 a les 07:00 |
Imatge del sector de la Plana - Santa Bàrbara | Ajuntament de Sitges
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llegint la magnífica obra d’en Ignasi Ma Muntaner (El terme de Sitges. Els seus noms de lloc) hom s’adona de la perspectiva històrica que té el desenvolupament territorial d’un municipi. La barreja de toponímia i història de la vila que conté l’obra et permet reviure moments determinants pels sitgetans; alguns dels quals encara estan a la memòria de molts de nosaltres. Una constant en el creixement que ha tingut la nostra vila, com és habitual arreu, és la centrifugació d’equipaments cap a la perifèria. Des que el Cap de la Vila era el límit territorial han passat segles i, de forma natural, les escoles, els serveis mèdics, els equipaments esportius, les indústries, etc. han anat passat del nucli històric cap a les corones fruit del creixement orgànic de la vila. Ens interessa doncs preservar el nucli històric, base del nostre patrimoni cultural, a la vegada que es descongestionen els serveis cap a ubicacions que permetin oferir un millor servei a la ciutadania.

Per exemple, el mateix ambulatori, com relata l’autor, va passar d’estar ubicat en una casa del correló d’en Falç, a unes dependències de l’hospital, fins a la ubicació actual en un terreny cedit per l’Ajuntament a la Generalitat, en el camí dels Capellans cantonada carrer Samuel Barrachina, on es va inaugurar el nou CAP el 1997, fa ja 20 anys. En canvi, fa 30 anys que es va fer un nou mercat al costat de l’estació que va donar nova vida al mercat vell i al mercat del peix, a la plaça de l’Ajuntament des del 1935. Cap el 1985 es va inaugurar l’Oasi canviant clarament els límits del nucli urbà. També per aquella època, es va inaugurar el 1986 el Pavelló Esportiu Pins Vens i el nou l’any 2002. Lluny quedaven els inicis del bàsquet a Sitges al Patronat el 1933. Cal doncs generar nous espais per ubicar els nous equipaments que necessitarà Sitges en un futur proper. Aquest és un dels objectius principals del sector de la Plana, conegut també com el PPU1. Una gran pastilla (7,2 ha.) de sòl per a equipaments, juntament amb el Pla Director d’Equipaments que s’està elaborant i que recollirà les opinions dels sitgetans en un procés de participació ciutadana, garantirà que el terreny necessari no sigui un problema per fer els equipaments necessaris pel nostre futur.


Un segon objectiu, de cabdal importància derivat de la urbanització del sector de La Plana, és que Sitges podrà disposar d’una gran quantitat d’habitatge social. Les polítiques municipals d’habitatge o d’atenció social es veuen avui condicionades per la manca d’un parc municipal d’habitatges propi que es pugui destinar a cobrir les necessitats socials cada vegada més alarmants. També ens calen eines per a lluitar contra la deriva creixent del mercat immobiliari amb preus de lloguer i de compra cada vegada més alts. Ja des de fa anys els preus elevats dels habitatges fan que la gent jove hagi de marxar del municipi si es vol emancipar. Ens cal doncs una eina per intentar equilibrar el mercat amb una oferta àmplia d’habitatge públic. La urbanització de la Plana ens obre una gran finestra d’oportunitat ja que cedeix al municipi espai per fins a 650 habitatges de protecció social. Ja enguany sortirà el concurs per a una primera promoció de 72 habitatges socials tocant a la Madriguera. Principalment destinats a la gent jove, permetran donar opcions a milers de joves de la vila per poder emancipar-se i no veure’s abocats a marxar de Sitges. El paquet total de 650 habitatges socials és el més important que s’ha produït mai a Sitges i constitueix una de les prioritats del Govern de Miquel Forns per donar resposta a una necessitat de fa més de vint anys a la vila.

Un tercer gran objectiu de La Plana té a veure amb la mobilitat urbana. Cada dia entren a la vila per la carretera de Ribes i per la sortida de l’autopista C-32 milers de vehicles. Molts d’aquests no cal que arribin a la rotonda del Camí de Capellans ni tan sols a la rotonda de Can Perico. Ens cal descongestionar el centre urbà i les noves vies que van des de la Bòvila a Can Pei ens evitaran trànsit cap al centre amb millores òbvies de seguretat vial, però també ens reduiran els nivells de contaminació acústica i atmosfèrica. Una nova xarxa de carrils bici permetrà obrir nous trajectes dins la vila millorant la circulació actual en aquest tipus de vehicle.


El sector de la Plana, per moltes coses, pretén essencialment millorar la qualitat de vida dels sitgetans. El projecte contempla la cessió de 20 hectàrees de zones verdes i espais lliures. Es crearà un gran parc (Parc de Santa Bàrbara, de 15 ha.) que inclourà el bosc de Can Bruguera amb una proposta de manteniment de la tradició agrícola de la vila amb la malvasia i l’ús cada vegada més extens dels espais naturals per part dels ciutadans. Complementat amb horts municipals i amb espais destinats als animals de companyia, el Parc de Santa Bàrbara serà també el pulmó natural de la nostra vila. 

Dins del Parc de Santa Bàrbara, el projecte també contempla la restauració de l’ermita de Santa Bàrbara i la renovació de l’edifici de la masia del mateix nom. La conservació d’aquest patrimoni cultural de la vila, a més de la seva preservació futura, permetrà poder disposar d’espais aptes per a diferents entitats de la vila mancades ara mateix de llocs on poder desenvolupar en condicions la seva vida associativa. Un espai obert, que fomentarà la cultura, l’associacionisme i la participació.


Es tracta doncs d’un gran projecte que, en equilibri amb els interessos privats dels propietaris dels terrenys, ha de permetre tirar endavant projectes estratègics de la vila d’alt interès públic en àmbits com l’habitatge, els serveis socials, la cultura, la vida associativa i esportiva i, en definitiva, envers la sostenibilitat i la qualitat de vida dels sitgetans.

 

Participació