GUERRA CIVIL

Jordi Milà: «Enmig de la guerra, la gent venia a Sitges a relaxar-se »

L'historiador sitgetà publica "Històries del poble silenciós. Sitges durant la Guerra Civil", un llibre de nou episodis que expliquen el conflicte a la vila

per Aleix Ramirez , 9 de gener de 2017 a les 00:00 |
Portada del llibre | Ajuntament de Sitges
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com vivia Sitges la Guerra Civil? Una pregunta que l’historiador Jordi Milà intenta explicar amb Històries del poble silenciós. Sitges durant la Guerra Civil (Ajuntament de Sitges, 2016), un llibre que segons l’autor no vol ser “un manual d’història”, sinó una explicació de com es vivia el conflicte al municipi a través de nou històries: Luis Quintanilla, art i compromís; Aquells valents nois de Sitges; Manuel Grossi Mier, cap militar del POUM; Visions estrangeres de la guerra de Sitges estant; Margareth Zimbal “Pütz”, l'àngel Roig; Dos anarquistes italians ben diferents a Sitges; L'afer dels cementiris clandestins; L'altre Cau de Sitges, el bar SOS i L'acolliment infantil a Sitges durant la Guerra Civil.

“Hi havia una minoria revolucionaria que estava molt activa, davant d’un altre grup silenciat que mostrava la seva indiferència amb la Guerra i només volien tirar endavant el dia a dia”, conclou l’autor del llibre. La recopilació de les històries que conformen el volum es produeix des de l’any 2000, quan Milà va detectant “nous indicis” que permetrien tornar al període del 1936 al 1939.

 

Milà durant la presentació del llibre a l'edifici Miramar Foto: Ajuntament de Sitges


Sitges, vila d’acollida i esbarjo


“Enmig de la guerra, la gent venia a Sitges a passar el dia o fins i tot unes petites vacances”, recull Milà. L’autor apunta que la proximitat amb Barcelona és un factor clau per entendre la condició que rebria el municipi. 

Peader O’Donnell, polític irlandès, en ple esclat de la Guerra Civil va viure una de les situacions més contradictòries del moment, quan des de la llunyania observava com els revolucionaris entraven a l’església i tiraven les imatges pel Baluard. “Això li va provocar un conflicte intern perquè O’Donnell era revolucionari, però també catòlic”. 


Més enllà de l’oci, Milà també reivindica Sitges com a vila acollidora, citant com a exemple la tasca de la Casa Escuela Pueblo de Cuba, l’actual Casa Vilella, que va estar sufragada per les aportacions dels habitants de l’illa caribenya. L’autor puntualitza que “Sitges havia de ser un dels referents amb el que acollida es refereix, amb 45 cases per aquest ús”. 

 

Participació