Referèndum: entrevista

Eulàlia Reguant: «Més que en la DUI, ara hem d'estar treballant en el control efectiu del territori»

La diputada de la CUP no confia que la UE vulgui fer de mediadora amb l'Estat i reclama declarar la independència aquest dilluns i no fer "dilacionisme"

Defensa que, si l'Estat aplica el 155 i convoca eleccions, els partits sobiranistes no s'hi haurien de presentar per no legitimar-les

La també regidora de Barcelona creu que els Mossos es van posar "de perfil" durant l'1-O i que haguessin pogut defensar la població a qui els agents espanyols colpejaven

, Barcelona | 04/10/2017 a les 22:30h
Arxivat a:
Eulàlia Reguant | Adrià Costa
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) ha estat una de les cares públiques més habituals de la formació des de l'inici de la legislatura, en especial durant els -complicats- períodes de negociació pressupostària que capitanejava ella per part dels anticapitalistes. Des del juliol, compagina l'acta al Parlament amb una regidoria a Barcelona, però aviat aquest serà el seu únic càrrec públic, ja que en els propers dies presentarà la renúncia com a diputada -el codi ètic de la CUP no permet ostentar dues actes- i se centrarà en el consistori de la capital catalana. No sap si arribarà a estar present en la proclamació de la independència prevista per dilluns, però sí que té clar que aquesta ha de ser amb tots els efectes i sense dilacions.


- Com valora la vaga general de dimarts?

- Va ser un èxit on la gent va tornar a desbordar totes les expectatives i va desbordar partits i entitats, i es va visualitzar aquesta necessitat d'expressar el rebuig a la repressió de diumenge i la prèvia, i alhora la voluntat de començar a construir quelcom diferent. Hi ha hagut repressió, però també hi hagut molts anys de retallades de drets en matèria laboral, i això també era un motor per a molta gent. És un èxit que no pot quedar en això i cal calibrar de diferents maneres.

- Altres mobilitzacions, com la del dia 20, han tingut conseqüències, com la citació per declarar a l'Audiència Nacional de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a banda de Josep Lluís Trapero, acusats de sedició. Creu que hi haurien d'anar?

- L'estratègia de l'esquerra independentista és no anar a declarar, però també hem dit que cadascú ha de triar allò que se senti més còmode. Entenem que hi aniran, però no haurien de declarar. N'hi poden haver més com aquestes, és fàcil per a la justícia espanyola agafar caps de turc, quan, si algú pensa què va passar el dia 20, Cuixart i Sànchez no són els únics impulsors d'això. De fet, quan ells van dir que desconvocaven la concentració davant del departament de Vicepresidència, la gent va dir que es volia quedar. És evident que això és molt més ampli i hi ha tota una massa de gent disposada a estar al carrer i portar el referèndum fins a les últimes conseqüències.

"Cuixart i Sànchez no haurien de declarar davant l'Audiència Nacional. Si algú pensa en què va passar el dia 20, queda clar que no en són els únics impulsors"

- Pot ser que aquestes citacions desemboquin en un judici. Com caldrà reaccionar? Amb noves mobilitzacions?

- Caldrà mobilitzar-se permanentment, no només per això. La declaració d'independència hauria d'arribar abans que arribi el judici i, per tant, ens trobaríem en una altra esfera. Per tant, cal reaccions i accions contundents davant del fet que ens trobarem davant de judicis polítics. I això pot voler dir estar al carrer o altres tipus d'accions, haurem de veure en cada moment què ens convé més, però és evident que caldrà estar organitzats i mobilitzar-se.

- La gent està prou preparada?

- La gent ara està enfadada i enrabiada. Cal canalitzar això de la millor manera possible, en clau propositiva per a la defensa del que la gent ha decidit, però també és cert que la gent s'està autoorganitzant al voltant tant dels comitès de defensa del referèndum com de les entitats. Hem de canalitzar aquesta ràbia que porta tothom i anar educant-nos en aquesta mobilització permanent.

"Hem de canalitzar aquesta ràbia que porta tothom i anar educant-nos en aquesta mobilització permanent"

- Per tant, no dubten que el resultat de diumenge és nítid i vinculant i la legitimitat que no van atorgar els resultats del 27-S ara sí que existeix per declarar la independència?

- Sí, diumenge hi va haver un referèndum vinculant acompanyat d'una escalada repressiva molt elevada. Si fem el recompte, l'hem de fer tot, dels vots emesos i de totes les actuacions policials i judicials al voltant d'això, per valorar el resultat. I diumenge l'Estat es va deslegitimar davant del poble català. El resultat és clar i cal aplicar el que preveu la llei del referèndum.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Durant l'organització de l'1-O, van criticar alguns dels elements del Govern i mancances que hi trobaven. Al final, ha estat a l'alçada?

- Ha fet el que li tocava fer. Hi havia coses a millorar, coses que podien tenir previstes abans, altres que es van començar a preparar un cop aprovats els pressupostos i que, d'haver activat abans, no hauríem tingut la mirada de tot el poder de l'Estat a sobre. I sobretot hem tingut una organització popular de gent disposada a tot. En tot cas, hem tingut un seguit d'elements com urnes, paperetes i sobres que, amb ajuda, el Govern va posar a disposició dels col·legis; col·legis, que van ser defensats per la gent; i un cens preparat. Eren les tres garanties claus i indispensables i aquests hi eren.

"Hi havia coses a millor en el referèndum, que s'haguessin pogut preveure abans, però les urnes i les paperetes, els col·legis, i el cens hi eren"

- Vostès, durant els mesos previs, van posar en dubte sobretot la col·laboració que hi pogués haver per part dels Mossos. Estan satisfets del seu paper?

- S'han posat de perfil. No van posar massa traves perquè els col·legis obrissin, però en algun moment es va trobar a faltar la presència de Mossos. Si estaven per preservar la seguretat i l'ordre públic, davant les actuacions de brutalitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil potser haurien pogut defensar el poble català. Qui trencava l'ordre públic eren els cossos policials de l'Estat. No van fer res per impedir que el referèndum se celebrés, però tampoc no van fer res per ajudar a que se celebrés, de forma proactiva.

- Durant la jornada de diumenge, es van veure algunes imatges de mossos encarant-se amb agents dels cossos estatals. Si això s'hagués generalitzat i hi hagués hagut enfrontaments directes, hauria estat positiu?

- L'objectiu no era que hi hagués enfrontaments -que potser és el que hagués acabat passant-, sinó que els Mossos protegissin la gent que feia cues per anar a votar. En certs municipis, les patrulles de mossos van intentar interlocutar amb els cossos estatals, però la proporcionalitat entre 60 energúmens preparats amb armilles contra dos, tres o quatre mossos era impossible. Els cossos estatals tenien molt clar quin era l'objectiu, endur-se les urnes i, per aconseguir-ho, no tenien cap mirament en fer mal a la gent.

"Nosaltres hauríem mantingut la Sindicatura Electoral. No pot ser que a la mínima que posin multes ens tirem enrere, perquè mostrem un punt feble, la butxaca"

- Si la CUP hagués organitzat el referèndum, què hauria fet diferent?

- Nosaltres hauríem mantingut la Sindicatura Electoral, que és qui hauria de proclamar els resultats els propers dies. Hi va haver una sanció als seus membres, però calia trobar fórmules perquè es mantingués la Sindicatura. Si bé potser no en tota la seva estructura, amb les corresponents sindicatures territorials, sí com a mínim tres persones que actuessin com a Sindicatura i diumenge verifiquessin la votació. És cert que es van activar diversos experts de forma extraoficial per fer-ho, però la Sindicatura era un element essencial. Vam demanar que no dimitissin o que es busquessin fórmules per nomenar-ne tres, però no va ser possible. No pot ser que a la mínima que posin multes ens tirem enrere, perquè llavors mostrem un punt feble, que és la butxaca.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Ara ens trobem en l'escenari de la DUI, que es pot fer de diverses maneres. Estaria d'acord amb una mena de declaració d'independència en diferit, per donar temps a forçar una negociació?

- Ara cal aplicar la llei, que és molt clara, amb un article que diu que, un cop proclamats els resultats oficialment, si s'imposa el "sí", el Parlament declararà la independència amb tots els seus efectes. La pregunta era també molt clara, i no era "vostè està d'acord en que Catalunya es converteixi en un estat en forma de república d'aquí a uns mesos?". No hi ha possibilitat de diferir-ho o esperar més. L'Estat ha estat molt clar en que no se'n pot esperar res. Altra cosa és que, un cop s'hagi proclamat la República, calgui seure a parlar amb l'Estat per repartir-nos actius i passius. És l'única negociació possible. Qualsevol altra cosa és caure en un sac buit, no té sentit. Diumenge, va haver-hi un trencament molt gran en veure's que no era una qüestió del PP, sinó d'Estat, com es va ratificar amb la declaració del rei.

"La pregunta de l'1-O era molt clara, i no era "vostè està d'acord en què Catalunya es converteixi en un estat en forma de república d'aquí a uns mesos""

- El missatge, però, no aniria dirigit tant a l'Estat, sinó a algun tercer actor que forcés una mediació, com la Unió Europea (UE).

- La UE ha estat molt clara, no ha dit res. Ni després del que va passar diumenge, de les detencions dels membres del Govern. Segueix dient que és un assumpte intern. Com a institució, la UE sempre ha estat al costat dels forts i, en aquest cas, el fort és qui té l'estructura d'estat. Nosaltres tenim molt clar què és la UE i n'esperem ben poc. Si en algun moment es presta a intercedir, està molt bé, però ho pot fer en el post, en aquesta negociació d'actius i passius, però el resultat del referèndum va ser molt clar. Si ho ajornem, en base a què ho fem? Aquest interregne no l'entenem, és més dilacionisme i deixar passar més temps a l'espera d'una cosa que, si fins ara no ha arribat, és difícil que arribi.

- Llavors, si ningú et reconeix, ningú fa de mediador, com es fa efectiva la independència? Si no controles ports i aeroports, com t'ho fas?

- El control efectiu del territori és clau en aquest procés i és el punt en què ara hem d'estar treballant, més enllà de si dilluns el Parlament declara la independència. Quins són els seus efectes i com gradualment vas controlant el territori i tots els sectors estratègics en mans de l'Estat. I això dilluns s'ha de fer palès. Pel que al reconeixement internacional, és cert que en cal, cal que diversos estats del món -no només de la UE- ens puguin reconèixer, però en cap cas passa perquè deixem tres mesos abans no declarem la independència. Al revés, tu et declares independent i després obtindràs el reconeixement. Durant un any i mig, un conseller hi ha estat treballant, veurem quina tasca s'ha fet per part del Govern i com es poden anar produint de forma esglaonada certs reconeixements, a mesura que vagi avançant tota l'efectivitat que posem a la declaració.

"Els reconeixements no arribaran perquè deixem passar tres mesos. Al contrari, tu et declares independent i després obtindràs el reconeixement"

- Més enllà de la declaració formal, la CUP proposa passos concrets per fer efectiva la declaració d'independència i no quedar amb ridícul proclamant una cosa que no pots aplicar?

- L'últim que volem és proclamar una cosa que no podem fer efectiva. Aquest Parlament ha fet moltíssimes declaracions que després han quedat en paper mullat o sense efectivitat. Un dels elements passa pel control del territori i, per tant, cal analitzar com es controla el port i l'aeroport, cosa que té a veure amb quants efectius tenim disposats a anar allà, però també perquè els Mossos deixin de ser policia judicial de la justícia espanyola. S'ha d'afinar molt per fer aquest control efectiu de manera gradual. No ho pots tenir tot el primer dia, però ho pots anar fent progressivament. Una paralització com la de dimecres ajuda a tenir clar que podem controlar coses. A banda, cal tenir en compte el control del capital i, en determinats casos, com fem un control de capital i fluxos de capital, per garantir un mínim la capacitat de funcionar de la República.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Tenim una Generalitat que no pot pagar un cafè sense l'autorització de Cristóbal Montoro, ja que les entitats financeres han acatat les seves ordres per al control de les finances. Com es pot construir una República en aquesta situació?

- Primer, deixant de treballar amb La Caixa, el Banc de Sabadell i el BBVA, ja ho hem demanat. Les entitats financeres sempre s'han posat al costat del manteniment de l'statu quo perquè són statu quo, però alguns d'aquests caldrà veure, si això es comença a fer efectiu, al costat de qui es posen, ja que les elits a vegades "sempre hi eren" i s'apunten gols. Tot i això, aquest és un element clau, com controles el capital de fluxos de certes empreses, perquè reverteixin en la Generalitat; com pots fer efectiu el pagament de despeses ignorant Montoro, cosa que implica treball amb les entitats financeres o començar a treballar esglaonadament amb d'altres; i com construeixes l'Institut Català de Finances (ICF) perquè tingui un paper actiu en això a partir de la setmana que ve, com el converteixes veritablement en la banca pública que no ha estat fins ara, una qüestió vinculada a la fitxa bancària i al Banc Central Europeu, però també amb l'impuls que tu li dones.

"Cal construir l'ICF perquè tingui un paper actiu a partir de la setmana que ve, convertir-lo en la banca pública que no ha estat fins ara"

- Però quina és la proposta de la CUP per tal que la Generalitat pugui pagar factures sense la signatura de Montoro?

- Tornar a les entitats financeres, no hi ha més ara mateix.

- Creu, per tant, que hi ha certes entitats que estarien disposades a saltar-se el veto de Montoro?

- Sí. Un cop declares la independència, és l'única opció que tens. O permetre que Montoro et segueixi firmant, fet que farà que no siguis independent. Per això deia que cal donar un tomb la setmana que ve a l'ICF, perquè potser és ell qui t'ha de fer això, i no La Caixa i el BBVA. Les propostes de la CUP les vam fer fa mesos pel que fa a la banca pública, però el Govern ha tirat per altres vies que desconec. La conselleria d'Economia haurà d'explicar-ho i fer-ho efectiu.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- A nivell intern, el paper dels "comuns" és rellevant, per fer de frontissa. Ara quin paper han de tenir?

 -Espero que hi siguin, sempre he considerat que, arribat el moment, hi serien. En el referèndum, hi van ser, malgrat que el consideressin una mobilització. I crec que ahir, amb la declaració del rei, van ser una mica més conscients d'algunes coses. Fins ara, havien considerat que el problema era el govern del PP, i és evident que hi té molt a veure, però va molt més enllà, en tot un entramat judicial, policial, polític, mediàtic..., que porta anys cuinant-se, de molt abans de Mariano Rajoy, que té a veure amb el PSOE i de com es va construir la transició. El PP nega el dret a l'autodeterminació, els socialistes tornen a fer-ho, i la declaració del rei evidencia que això ja no va de treure Rajoy del govern, sinó amb trencar el cadenat del 78, i l'única opció per fer-ho passa per construir la República a Catalunya. S'ha de veure fins al dia 9 i posteriorment què fan els "comuns", però el que està ocorrent sacseja moltes coses. Sempre he pensat que, en el moment precís hi serien, i amb molts d'ells hi he estat i he compartit processos de transformació i empoderament popular. I aquest ho és.

"Sempre he pensat que, arribat el moment, els "comuns" hi serien. I el que està ocorrent aquests dies sacseja moltes coses"

- Els propers dies sentirem debats sobre l'aplicació de l'article 155. Si això passa, quina reacció haurem de tenir?

- Si apliquen el 155 després de la declaració d'independència és diferent. Si ho fan abans -cosa complicada-, és el Parlament qui ha de fer aquesta declaració i caldrà buscar les maneres per tal que igualment ho faci. Ens hi podem tancar o buscar altres solucions. En tot cas, si apliquen el 155, ja estarà més clar que la comunitat internacional haurà d'intervenir i, mentre, cal seguir fent com si no s'hagués aplicat. De fet, en matèria econòmica ja està aplicat i, per tant, només falta estendre-ho a ensenyament i interior. Cal veure, a més, si dissolen o no el Parlament i, si això produís una nova convocatòria d'eleccions, no es podria jugar a aquest joc. Presentar-se a unes eleccions convocades per Rajoy, en el fons, seria legitimar l'aplicació del 155. El Govern hauria de seguir treballant, ja que seguiria existint, encara que formalment li haguessin pres algunes competències.

- Aquest escenari d'eleccions, si s'aplica el 155 o si la DUI es retarda, està sobre la taula. En quin context la CUP estaria disposada a presentar-se en alguna candidatura unitària?

- Ni ens ho hem plantejat, no està en les nostres opcions. Unes eleccions per a què? Les plebiscitàries ja les vam fer. Si són unes eleccions constituents, ho han de ser amb la independència declarada, i no té cap sentit la llista unitària. Si vas a redactar una Constitució, i dins l'independentisme hi ha propostes completament oposades, no pots anar a una llista única. Quines propostes faràs per a la Constitució? La del PDECat o la de la CUP?

"No pots anar amb una llista única a unes eleccions constituent. Quines propostes faràs per a la Constitució? La del PDECat o la de la CUP?"

- Així, de cap de les maneres?

- No ens l'hem plantejat. Sabem que circula com a rumor, però ningú ens l'ha proposat.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Si se suspengués l'autonomia, tampoc? Ni que fos per deixar els escons buits i fer inviable el nou Parlament?

- Això seria legitimar la suspensió. Si suspenen l'autonomia per declarar la independència, cal fer efectiva la independència, no tornar a la casella anterior.

- Com a diputada, què pensa quan sent que alguns mitjans asseguren que la CUP marca el pas al Govern?

- Ja m'agradaria a mi! Però és evident que la CUP no marca els ritmes, ja que no s'hagués plantejat el desembre intentar pactar un referèndum, en matèria econòmica no compartim moltes coses... És un intent de generar un relat conforme som molt dolents. Hem intentat marcar el ritme al màxim i algunes de les coses que deia la CUP han acabat passant, però no tant perquè les defenséssim nosaltres, sinó perquè eren de sentit comú. Si vols fer un referèndum i l'Estat no et deixa, acabes desobeint. En un marc constitucional que no permet cap debat sobre el dret a l'autodeterminació, només té sentit la desobediència, és de sentit comú. Ens volen posar com els responsables de tot? Cap problema, però no és del tot cert.

"Hem intentat marcar el ritme al màxim, però algunes coses han passat per sentit comú. Si vols un referèndum i l'Estat no et deixa, acabes desobeint"

- La CUP va tenir el 2012 un debat intens sobre si s'havia de presentar a les eleccions catalanes i el 2015 sobre la seva implicació en la governabilitat. Quina valoració fa del balanç de la CUP al Parlament?

- Fins on hem arribat, té una part de valoració positiva. L'objectiu de presentar-se el 2012 era fer sentir la veu de l'anticapitalisme en el Parlament, durant el procés independentista. Cinc anys més tard, hem fet un referèndum d'autodeterminació en què ha guanyat el "sí". És evident que hi ha elements positius, i també és cert que s'han normalitzat certes coses en el món de la política que fa cinc anys eren impensables. Ara bé, és igualment cert que certes mobilitzacions i autoorganització al carrer han costat molt més perquè molta gent estava centrada en la institució. És una reflexió que cal fer, com tenir un peu al Parlament i un al carrer, el qual, fins que no han arribat aquests últims dies, estava una mica apagat.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- I en el seu cas, com ho valora, com a diputada? El Parlament és un matrix, com va assegurar David Fernàndez?

- Jo sempre he dit que és un zoo. Per la proximitat i perquè alhora és un espai que t'engabia, dificulta participar en coses de fora, pensar a llarg termini o elaborar discurs, ja que vius en la immediatesa de tot el que passa al Parlament. Han estat dos anys que n'han semblat 20 i, a la vegada, dues setmanes, en què hem fet moltíssimes coses, algunes de millors i d'altres no tant, i totes les decisions que ha pres la CUP són les que ens han portat fins on estem, havent fet un referèndum i discutint quin és el dia per proclamar la independència. Hi ha moltes coses a millorar, com que la institució està pensada per ser buròcrata, costa anar al fons de les coses, desenvolupar propostes més profundes, i acabes en la lògica de moció, resolució i esmena per aquí i per allà, i poc en un debat polític de fons. En la República potser podem construir una altra institució, amb més debats polítics i menys de tècnics.

"El Parlamentés un zoo. Per proximitat i perquè t'engabia, dificulta participar en coses de fora, pensar a llarg termini o elaborar discurs"

- Saltant ja a l'ajuntament de Barcelona, creu que aquesta implicació que han tingut amb la Generalitat es podria traslladar al govern de la ciutat, si els "comuns" s'impliquen en la independència?

- Són panorames diferents. El que es fa al Parlament té una lògica de procés independentista, amb un horitzó i un objectiu molt clars, mentre que, en l'ajuntament, es tracten polítiques més diàries i alhora no tant de moments puntuals. La CUP de Barcelona sempre ha dit, en aquest sentit, que, si Barcelona en Comú planteja polítiques de transformació profundes, ens trobaran. Si acabem assumint els marges que deixa la LRSAL o una institució que és com un monstre com l'ajuntament de Barcelona, no ens hi trobarà. Barcelona no és un petit ajuntament, és una macroinstitució i requereix de polítiques més radicals que el que s'ha fet fins ara. Si Barcelona en Comú està disposada a fer grans canvis, ens trobarà. Ara, també és diferent governar en minoria quan només tu ets necessari. Al Parlament, Junts pel Sí amb nosaltres ja tenia majoria, però a Barcelona no passaria. Ajudar a la governabilitat quan segueixes estant en minoria i quan ja s'ha vist que és molt difícil que les propostes de la CUP s'aprovin, encara que Barcelona en Comú s'hi sumi, és complicat.

- En tot cas, quines seran les seves prioritats com a regidora?

- Barcelona té dos grans temes a abordar: la massificació turística i el model de ciutat i, vinculat a aquest, quin model econòmic i productiu oferim. Ara la ciutat està vivint com pràcticament un monocultiu turístic, on tot està abocat a viure del turisme directament o indirectament, i cal plantejar quin model econòmic cal en una ciutat que no hauria de dependre exclusivament del turisme. Perquè ja veiem què passa, és una ciutat on costa cada cop més viure-hi, que expulsa veïns i veïnes, i que deixa de ser un espai de vida per ser un espai de negoci.

"Barcelona té dos grans temes a abordar: la massificació turística i el model de ciutat i, vinculat a aquest, quin model econòmic i productiu oferim més enllà del monocultiu turístic"

- Creu que Colau hauria de trencar el pacte de govern amb el PSC en el moment actual?

- No hauria d'haver governat mai amb el PSC. Forma part d'aquest règim que volem trencar i canviar. El PSC no deixa de ser búnquer i dona la sensació que certes polítiques les condicionen més els socialistes que Barcelona en Comú. Algunes propostes han quedat descafeïnades perquè el PSC ha posat condicions sobre la taula. És evident que hauria de trencar el govern.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa

També us pot interessar

 
Imatge del centre de Sitges | Aleix Ramírez
01/01/1970
L'executiu aprova inicialment la modificació del pla d'usos del casc antic
Juan Milián, número 8 de la llista del PP per Barcelona, al Parlament de Catalunya | ACN
Aleix Ramirez
01/01/1970
El número 8 de la llista del PP per Barcelona ha recordat que una marca com la de la capital catalana "és molt difícil de construir i fàcil de destruir"
Bel Olid, número 6 de la llista de la CUP per Barcelona | Aleix Ramírez
Aleix Ramirez
01/01/1970
La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona ha defensat que en l'anterior legislatura es van votar 46 lleis socials al Parlament i "algunes han estat tombades per l'estat espanyol no pas per ser independentistes"
Els dirigents d'ERC a l'acte central de campanya | Adrià Costa
01/01/1970
El programa preveu 50 "mesures republicanes" -algunes xocant amb l'Estat-, 19 espais de sobirania -per guanyar múscul amb la societat civil- i un "gran diàleg de país" que impliqui els "comuns" i entitats
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 20:42 Rajoy veu victimisme en Puigdemont i Junqueras: «Buscar greuges és l'especialitat del nacionalisme». El president del govern espanyol reivindica la "pluralitat" d'Espanya i Catalunya, i el "respecte als drets de les minories". Albiol crida a "posar fi" a partir del 21-D a "una clara voluntat de marginació dels que no som independentistes".
 20:40 Toni Comín deixa clar que tan «valent» és ser a l'exili com a la presó. L'exconseller de Salut i número 7 d'ERC per Barcelona assegura que tant la presó com l'exili són opcions "vàlides" per defensar el desafiament independentista de Catalunya.
 20:34 ENTREVISTA Gemma Geis (JxC): «Si el president fos de la CUP, ara estaria votant la CUP». La cap de llista per Girona creu que qualsevol que sigui el resultat dels independentistes, cal que investeixin Puigdemont: "Si guanya la majoria independentista, s'ha de restituir el Govern". Per Xavier Borràs.
 20:01 El candidat del PP, Xavier García Albiol, crida a "posar fi" a partir del 21-D a "una clara voluntat de marginació" dels no independentistes.
 20:00 El PSC denuncia davant la Policia Local de Tortosa les pintades als seus cartells electorals. Els socialistes titllen d'"agressions reiterades" les pintades, concretament del número 155 i d'un bigot sobre la cara del candidat Iceta emulant al dictador Adolf Hitler.
 19:53 
 19:46 Rajoy anuncia que proposarà a patronals i sindicats una pujada del Salari Mínim Interprofessional del 4% per al 2018 condicionada a un creixement del 2,3% i creació de 450.000 llocs de treball.
 19:13 Ciutadans, el farmacèutic del PSC: les contraindicacions de l'"Icetaton". La formació taronja avisa al Twitter dels possibles efectes adversos de votar socialista el 21-D.
 
 19:04 LA CARAVANA Salutacions sense pèls a la llengua. Contracrònica de Sara González sobre la campanya de Catalunya en Comú-Podem 
 18:41 ENTREVISTA Eusebi Campdepadrós (JxCat): «La llista unitària era el més potent que es podia fer políticament després del 155». El cap de llista per Tarragona reafirma que de les "coses se n'aprèn" i que l'única manera d'arribar a la república és a través de "força democràtica" i d'un referèndum pactat. Per Jonathan Oca.
 18:37 La policia espanyola identifica els candidats de la CUP en un acte de campanya. Els agents no han reconegut el carnet de diputada de Mireia Boya. Informa Àlvar Llobet.
 18:32 ÀUDIO La banda sonora de la campanya de la CUP. El partit de l'esquerra independentista presenta onze cançons escollides per candidats, exdiputats i membres de la campanya.
 18:22 LA CARAVANA Una campanya sota la lupa judicial. El programa i els discursos d'ERC s'han de modular per evitar que el Suprem els usi per acusar els dirigents investigats de reiteració delictiva, ho explica Roger Tugas.
 18:18 Els «comuns» s'encomanen a Iglesias en l'esprint final de la campanya. Ho explica Sara González. Podem envia tota la direcció estatal a Catalunya per ajudar Xavier Domènech amb una última embranzida abans del 21-D.
 
 17:33 LA CARAVANA. A la caça de l'herència d'Unió. Puigdemont rep el suport de Joan Rigol, Joana Ortega i Josep Maria Vila d'Abadal en un acte a Barcelona. Per Oriol March.
 17:17 El debat de La Sexta va tenir una audiència del 20,4% a Catalunya. “17D.Debat" va acumular 577.000 espectadors, a 20.000 del programa més vist, el TN vespre.
 17:06 ÚLTIMA HORA Nova entrega de l'enquesta prohibida pel 21-D des d'Andorra.
 16:49 Lluís Puig demana a Ros que dimiteixi pel conflicte de les obres de Sixena. El conseller de Cultura destituït pel govern espanyol diu a l'alcalde de Lleida que si es penedeix i no pensava que el 155 servia per traslladar l'art a l'Aragó, que plegui.
 16:34 LA CARAVANA "Icetaton" per resoldre l'embolic català: solució viable? El candidat socialista al 21-D reparteix caramels per trobar una sortida que deixi enrere el procés independentista, però ho té molt difícil per articular una majoria; contracrònica de Jordi Bes.
 16:19 VÍDEO «El que mai podreu fer és callar la voluntat d'un poble»: l'emocionant vídeo d'Omplim Brussel·les per al 21-D. El compte de Twitter de la manifestació publica unes imatges trepidants.
 16:16 La CUP proposa augmentar la pressió fiscal a les rendes majors de 60.000 euros. Els anticapitalistes volen rebaixar l'IRPF a qui cobra menys de 15.000 euros anuals, i invertir més en polítiques socials.
 15:39 Juan Milián: «La imatge d'uns polítics saltant-se la llei ha perjudicat el sector turístic a Catalunya», informa Aleix Ramírez. El número 8 de la llista del PP per Barcelona ha recordat que "una marca com la de Barcelona és molt difícil de construir i fàcil de destruir".
 15:24 El PSC emula el PP i també «recepta» pastilles per combatre l'independentisme. La formació de Miquel Iceta llença una peculiar campanya per mostrar la seva voluntat de recuperar l'economia de Catalunya.
 15:23 El conseller de Cultura demana la dimissió d'Àngel Ros pel cas Sixena. Lluís Puig assegura que l'alcalde de Lleida no pot penedir-se del 155 i mantenir el càrrec d'alcalde.
 15:20 Els Avis i Àvies per la llibertat de Reus lliuren 200 cartes al Síndic per les prohibicions de la Junta Electoral. El col·lectiu convoca una gran concentració dissabte per "recuperar el temps perdut" durant la campanya electoral.
 15:19 L'Ajuntament de Cerdanyola respon a la prohibició de la Junta Electoral de penjar la pancarta de "Llibertat presos polítics" amb una altra de reivindicativa: "Pancarta censurada per la Junta Electoral".
 15:05 LA CARAVANA La història d'amor de Fachin que va trencar un «Déu» independentista. La CUP i ERC festegen l'exsecretari de Podem Catalunya que esdevé, en aquesta campanya, eina política per desacreditar Catalunya en Comú; la contracrònica d'Aida Morales
 14:19 El govern espanyol obre un expedient contra Junqueras i Sànchez pels missatges gravats. El ministeri d'Interior valorarà si sanciona o no els dos candidats independentistes per haver participat en la campanya electoral.
 14:12 Xavier García Albiol explica que s'ha posat en contacte amb empreses que han marxat i "una part d'elles estan disposades a tornar si hi ha certesa i confiança".
 13:56 VÍDEO Albiol insisteix a insultar els independentistes: «no han d'estar massa bé del cap». El cap de llista del PP va titllar de "tarats" els activistes a favor de l'alliberament dels presos i aquest dilluns ha tornat a la càrrega a la Sexta.
 13:55 
 13:53 El Govern a l'exili seguirà junt la nit electoral i compareixerà per valorar els resultats. Serà en un acte conjunt amb representants de Junts per Catalunya i ERC.
 13:49 El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, participarà per sorpresa en el tancament de la campanya de Catalunya en Comú-Podem a Santa Coloma de Gramenet
 

Pablo Iglesias i Alberto Garzón, al míting central de la campanya dels comuns a Nou Barris Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 13:42 Iceta: «Junqueras és l'osset que tots hem volgut tenir en un moment». Desafortunades declaracions del socialista a Onda Cero, que recorden les mofes dels policies espanyols.
 13:31 Puigdemont avisa ERC que «alterar» el Govern legítim serà donar la raó a Rajoy. El president de la Generalitat s'erigeix com a "vot útil" en la recta final de la campanya en un acte amb democristians a favor de Junts per Catalunya. Per Oriol March.
 13:21 Tercera enquesta prohibida de les eleccions del 21-D des d'Escòcia: l'escenari es manté molt estable respecte les entregues anteriors.
 13:07 Joana Ortega i Vila d'Abadal fan costat a Puigdemont en la recta final del 21-D. L'exvicepresidenta del Govern i l'expresident de l'AMI se sumen a un acte de campanya de Junts per Catalunya i signen un manifest de democristians a favor del president. Informa Oriol March.
 13:00 
 12:57 Puigdemont tancarà dimarts la campanya amb un «megamíting». Es podrà seguir arreu del país a través d'una pàgina web específica.
 12:50 El vídeo sobre l'1-O, un dels més vistos de l'any a Human Rights Watch. La brutalitat policial durant el referèndum comparteix llista amb reportatges sobre l'Estat Islàmic, la guerra de Síria o la tortura a Egipte.
 12:48 Josep Borrell torna a carregar contra el sobiranisme: "Té un nivell de comprensió extraordinàriament baix". L'exministre espanyol i expresident del Parlament Europeu avisa que una Catalunya independent quedaria fora de la UE, cosa que seria "una condemna a mort" per a l'economia del país; informa Jordi Bes.
 12:32 Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i president del consell nacional de Demòcrates (partit integrat a la llista d’ERC), participa en l’acte de suport de personalitats democristianes a Carles Puigdemont.
 12:34 DE GUSTOS I COLORS Puigdemont, en el bucle infinit de la història; el perfil cultural del candidat de Junts per Catalunya, a càrrec d'Esteve Plantada. Puigdemont tria Roger Mas, la pel·lícula alemanya "El caso Fritz Bauer", el llibre "El sentido del rumor", i el catàleg de Filmin.
 12:21 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta: "Si arribo a president, comptaré amb el bo i millor de la nostra experiència europea i internacional, amb independència dels colors polítics". Iceta cita Ignasi Guardans, Javier Solana i Josep Antoni Duran i Lleida, entre altres 
 12:16 La Policia Municipal de Sabadell impedeix acabar una pintada per la llibertat dels presos polítics, a l'entrada sud de la ciutat. S'han identificat diverses persones que estaven duent a terme l'acte reivindicatiu.
 12:01 
 11:58 Josep Borrell: "Això que declarem la independència i negociem amb Europa una permanència ràpida ja s'ha acabat. Aquest fantasma l'hem mort. Ja sabem que les independències porten a l'exclusió de la UE".
 11:57 M'HI POSO PER... Rosa Cañadell i l'aposta pels que «mai han guanyat». L'exportaveu d'USTEC va al número 79 de la llista de Catalunya en Comú-Podem. Ho explica Sara González
 11:58 En un acte de campanya del PSC sobre polítiques europees, l'exministre i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, afirma que el discurs independentista a Europa "provoca un rebuig estructural i lògic perquè va en contra de la raó de ser de la UE", i responsabilitza a Carles Puigdemont del fet que hagi perdut el suport de la comunitat internacional 
 11:43 Marta Rovira insta JxCat a aparcar el debat sobre el president i «concentrar l'energia en el 21-D». La dirigent d'ERC no renunciarà a intentar el diàleg amb l'Estat i confia que la CUP ho respecti i això no freni acords, ho explica Roger Tugas.
Entrades anteriors »
Xavier Domènech, a la Sexta | Dani Gago / Catalunya en Comú
01/01/1970
Xavier Domènech va afrontar una curiosa salutació d'Albiol, a qui amb prou feines coneix, just abans del debat de La Sexta
Marta Rovira i Ester Capella en la seva visita a Oriol Junqueras a la presó. | Cedida
01/01/1970
El programa i els discursos d'ERC s'han de modular per evitar que el Suprem els usi per acusar els dirigents investigats de reiteració delictiva, i d'aquí l'accent que es posa en la recerca del diàleg amb l'Estat