Els vuit mapes per entendre el 26-J
Per Arnau Urgell, José Manuel Gutiérrez i Miquel Serrabassa
 

1. Primera força: ERC duplica presència territorial

El mapa de la primera força del 20-D era força multicolor: el lila d'En Comú Podem a la primera i la segona corona metropolitana i amb Democràcia i Llibertat dominant al rerepaís però amb una forta presència d'ERC. Ara, sis mesos després, els republicans pràcticament han duplicat la seva presència al conjunt del territori. Han passat de guanyar en 267 municipis a fer-ho en 474 dels 947 que hi ha al conjunt de Catalunya. Aquest avanç el paga CDC que, amb Democràcia i Llibertat, va aconseguir 461 triomfs parcials i ara n'aconsegueix 268. La taca lila d'En Comú Podem es manté força inalterable tant amb xifres –de 181 a 173- com en distribució –àrea metropolitana de Barcelona i la costa tarragonina-. El PSC, per la seva banda, continua la davallada a nivell territorial (passa de 28 victòries parcials a 20) mentre el PP es recupera i de només quatre triomfs passa a 12. El gran damnificat és C's que el 20-D va guanyar en sis municipis –29 el 27-S- i en aquesta ocasió no aconsegueix cap triomf. Fa sis mesos una de les anècdotes la va protagonitzar Unió guanyant a Fígols, un petit poble del Berguedà.

 

2. Segona força: l'independentisme, ben distribuït arreu del país

L'independentisme continua ben distribuït arreu del país. Si entre ERC i CDC aconsegueixen guanyar en 742 dels 947 municipis, són segona força en altres 736, en un mapa que sembla un negatiu del de primera força –els convergents han estat segons en 390 municipis i els republicans en 346-. Podem ho és en quasi un centenar de municipis força esquitxats en el mapa, especialment a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona. El PSC, per la seva banda, manté el segon lloc en un bon nombre de poblacions metropolitanes –75 en total- però veu com ERC el supera a Barcelona ciutat. Finalment, el PP ho és en 34 municipis mentre C's, que pràcticament desapareix dels mapes, aconsegueix la segona posició en només tres municipis –fa sis mesos ho era en 21-.

 

3. En Comú Podem manté lila el cinturó metropolità

Les eleccions espanyoles del 20-D van suposar convertir la pràctica totalitat de la primera i segona corona metropolitana en un cinturó lila en unes eleccions on En Comú Podem competia amb C's. Ara, els de Xavier Domènech han revalidat el seu domini sent primera força arreu excepte Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès així com en alguns municipis del Maresme on ERC ha guanyat. De nou, repeteixen victòria al municipi més petit de Catalunya –Sant Jaume de Frontanyà- on superen el 53% de vots i també destaca el 41% de Sales de Llierca (la Garrotxa), el 37% de Mont-ral (Alt Camp) i el 36% Renau (el Tarragonès). Entre les poblacions metropolitanes, destaca el 36% de Badia del Vallès, mentre que Sant Feliu de Llobregat, amb quasi un 29%, repeteix com la capital de comarca on la confluència d'esquerres obté un major percentatge.

 

4. ERC amplia la taca groga

ERC ha repetit per segona vegada segona posició en unes eleccions espanyoles. A més, ha vençut en dues demarcacions –Girona i Lleida-, un fet que mai abans havia succeït. Tot plegat suposa ampliar la taca groga al mapa de Catalunya. Els republicans han passat de guanyar en 267 municipis de 947 en fer-ho a 474. A més, han estat segona força a 346 municipis més. Destaca la victòria a Girona però també en capitals de comarca com Manresa, Olot, Berga, Solsona, Figueres, Sort, Valls, Montblanc i Falset, entre altres. Han superat el 50% en una quinzena de municipis destacant el 57% de Blancafort i Senan, ambdós a la Conca de Barberà. Les localitats araneses d'Arres i Bossost així com les metropolitanes de Badia, la Llagosta i Santa Coloma de Gramenet són on els republicans aconsegueixen un pitjor percentatge amb xifres que oscil·len entre el 3 i el 6%.

 

5. El PSC no recupera posicions a l'àrea metropolitana

Les eleccions del 20-D van servir per constatar que el PSC ja no és el partit que dominava l'àrea metropolitana de Barcelona amb mà de ferro. En sis mesos de diferència, com era d'esperar, no hi hagut canvis i els socialistes no han aconseguit recuperar posicions a l'antic cinturó roig. A més, han acabat perdent el diputat de Lleida i han vist com en ombre d'escons queien al quart lloc –després de guanyar tots els comicis entre el 1977 i el 2008-. Els socialistes aquest diumenge només van guanyar en 20 municipis –vuit menys que el 20-D- mentre que en 75 van ser segona força. De nou, Canovelles és l'únic districte metropolità on guanyen (amb un 26,37% dels sufragis) mentre que també destaquen Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, La Llagosta i Cornellà, amb percentatge entre el 26 i el 29%, però per darrera d'En Comú Podem. Els percentatges més elevats els obtenen a la Val d'Aran –Bausen amb un 42% i Canejan, Les i Bossost amb més d'un 30%- així com el “feu” de Mas de Barberans, al Montsià, amb un 37,5% –cinc punts menys que el 20-D-. Destaca que fins a 23 municipis no reben cap vot.

 

6. CDC manté escons malgrat recular territorialment

CDC va tancar la nit electoral amb la sensació que havia salvat els mobles contra pronòstic. Malgrat les enquestes, va aconseguir mantenir els vuit diputats i va ser tercera força en escons –quarta en vot-. Tanmateix, van perdre poc més d'un punt i, sobretot, es van veure superats per ERC a les demarcacions de Girona i Lleida. Un retrocés que es veu sobre el mapa on passen de guanyar en 461 municipis a 268. Això sí, són segona força en 390 municipis més. El domini convergent queda concentrat en comarques com el Ripollès –salven la capital per la mínima-, també guanyen a l'emblemàtica Vic per només 23 vots així com bona part del Prepirineu lleidatà entre altres zones de l'interior. A Barcelona només retenen el districte de Sarrià-Sant Gervasi mentre perden el bastió de Sant Cugat del Vallès a favor d'ERC. Per municipis, destaca el 79% a Viver i Serrateix (el Berguedà) i el 62% a Estamariu (l'Alt Urgell). A Badia del Vallès, amb menys de l'1% dels sufragis, és on els convergents són quasi inexistents seguits del 2,3% de Santa Coloma de Gramenet i el 3,1% de la Llagosta.

 

7. El PP recupera posicions en detriment de C's

El PP va recuperar posicions aquest 26-J. Va guanyar un escó per Lleida –on va ser segona força a la capital- i va poder deixar enrere C's com a sisena força al conjunt del país. Precisament, els populars van aconseguir recuperar alguns dels bastions de la formació d'Albert Rivera dels darrers comicis. Van passar de guanyar en només tres municipis en fer-ho a 12 entre els quals destaquen la Jonquera, Roses, Salou, Vielha –l'única capital de comarca on guanyen- i Pontons –l'únic municipi on governen-. També aconsegueixen ser segona força a 34 municipis més. La Val d'Aran –amb quasi un 45% a Arres , punts de les Terres de l'Ebre i de la Costa Daurada així com alguns municipis de l'Alt Empordà són on aconsegueixen major suport. En contraposició, en 17 municipis no sumen ni un sol vot.

 

8. C's es queda sense cap bastió

C's va ser un dels grans derrotats del 26-J. No només van quedar últims a Catalunya –malgrat mantenir els cinc escons- sinó que van veure com perdia set diputats al conjunt de l'Estat. Tot plegat quan fa menys d'un any a les eleccions al Parlament van aconseguir convertir en taronja bona part del cinturó metropolità amb victòries en una quinzena de municipis, entre els quals l'Hospitalet de Llobregat. El 20-D només va retenir sis bastions en comarques com el Tarragonès, l'Alt Empordà i la Val d'Aran mentre que ara ja no ha pogut anotar-se cap victòria parcial. A més, només han pogut ser primera força en tres municipis: Vilamalla (Alt Empordà), Arres (Val d'Aran) i la Pobla de Mafumet (el Tarragonès). També destaquen el suport a Vila-seca i Salou (més del 18%), així com a Castelldefels (17,2%), on el PP els ha superat. A més, en 35 municipis no aconsegueixen ni un sol vot.

 
Elaboració de mapes i anàlisis a càrrec de José Manuel Gutiérrez, Miquel Serrabassa i Arnau Urgell