Els deu mapes per entendre el 20-D
Per Arnau Urgell, José Manuel Gutiérrez i Miquel Serrabassa
 

1. Primera força: un mapa bastant multicolor

La igualtat que es preveia abans d'iniciar la campanya –amb cinc formacions amb opcions més o menys reals de guanyar els comicis- ha acabat afavorint un mapa força multicolor. Destaca el blau de Democràcia i Llibertat així com el groc d'ERC. Tanmateix, En Comú Podem acapara la pràctica totalitat de la primera i segona corona metropolitana, així com bona part del litoral. Concretament, la coalició impulsada per CDC aconsegueix el triomf en 461 dels 947 municipis, especialment en la meitat del nord del país. ERC, per la seva banda, és primera força en 267 municipis bastant repartits territorialment, especialment a les comarques gironines i entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La gran novetat d'aquests comicis és una taca lila que, des de Barcelona s'estén en un gran arc que abasta de Tarragona a Granollers, amb un total de 181 municipis. Curiosament, fins a set partits són primera força en alguns dels municipis catalans: el PSC en 28; C's en 6 –lluny de les 29 victòries parcials del 27-S-; el PP en 3 i UDC només a Fígols, un petit poble del Berguedà.

 

2. Segona força: segona posició d'ERC a mig miler de municipis

El mapa de segona força per municipis és, curiosament, menys multicolor que el de la primera. Domina clarament el groc d'ERC que va aconseguir la segona posició en 503 dels 947 municipis, una mostra de la seva àmplia distribució territorial. I és que ho aconsegueix ser a bona part de l'interior on va guanyar Democràcia i Llibertat però també en ciutats com Barcelona i localitats de l'entorn metropolità. La coalició de CDC va ser el segon partit en 255 municipis, en una distribució que s'inverteix força respecte els republicans. El PSC, per la seva banda, és segona força en 85 municipis, sobretot a la primera i segona corona metropolitana. En Comú Podem ho és en 63 municipis mentre que el PP i C's empaten a 21 en aquest rànquing.

 

3. En Comú Podem converteix en lila el cinturó roig

Les eleccions espanyoles del 20-D han suposat convertir la pràctica totalitat de la primera i segona corona metropolitana en un cinturó lila. En Comú Podem ha estat primera força a la gran majoria de municipis d'aquesta àrea, i també a la capital –amb victòria a tots els districtes menys a Les Corts i a Sarrià-Sant Gervasi-, amb percentatges entre el 25 i el 36%. En aquest sentit la coalició ha sortit vencedora del duel amb C's, que el 27-S va aconseguir guanyar en una quinzena de municipis d'aquestes comarques. Tanmateix, el millor resultat el van obtenir en el municipi amb menys habitants de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà (52,0%), al Berguedà. A Renau, al Tarragonès, han superat el 38%, mentre que la ciutat metropolitana amb més suport ha estat Badia del Vallès (36,9%), un dels tres únics municipis on el PSC va guanyar el 27-S. La coalició ha superat el 30% en 49 municipis i Sant Feliu de Llobregat (29,3%), ha estat la capital de comarca amb major suport.

 

4. ERC distribueix el vot arreu del territori

ERC ha aconseguit per primera vegada en unes eleccions espanyoles ser segona força i aconseguir un total de nou diputats. Ho ha fet amb una distribució del vot relativament uniforme que l'ha permès aconseguir aquesta segona posició malgrat no vèncer en cap de les quatre demarcacions. Curiosament, el percentatge més alt, amb més d'un 58%, l'ha aconseguit a la Vilella Alta, un petit poble del Priorat on governa la CUP amb majoria absoluta. Els republicans han assolit més d'un 50% dels sufragis en cinc municipis més –Arsèguel (Alt Urgell), Blancafort, Senan i les Piles (Conca de Barberà) així com Vilacolum (Alt Empordà)-. A la capital comarcal on han aconseguit més suport és a Solsona (33%), en un dels bastions tradicionals del partit d'Oriol Junqueras. Van ser primera força en 266 municipis i segona en 502, el que suposa un 81% del conjunt de Catalunya.

 

5. El PSC perd els seus últims feus

El PSC va acabar la nit electoral amb la sensació de salvar els mobles ja que va ser tercera força en vot popular i el mateix nombre d'escons que Democràcia i Llibertat. Tanmateix, el mapa mostra com la pèrdua progressiva del suport els deixa molt lluny de la situació que havien gaudit durant tres dècades, guanyant totes les eleccions espanyoles a Catalunya entre el 1977 i el 2008. En aquest sentit destaca que els socialistes en l'entorn més metropolità només s'han imposat a Canovelles, al Vallès Oriental. A més, han deixat de ser primera força en els tres municipis que van mantenir el 27-S –Santa Coloma de Gramenet, Badia del Ballès i Cornellà de Llobregat-. El màxim suport percentualment l'aconsegueixen a Mas de Barberans, al Montsià, amb un 42,3%. També destaca el 34,5% a Canejan, a la Val d'Aran; i el 32,0% a Alfara de Carles, al Baix Ebre. De fet, més enllà de la primera corona metropolitana, els socialistes aguanten notablement en localitats de les Terres de l'Ebre i de l'Aran, una comarca on les forces unionistes sempre aconsegueixen bons resultats.

 

6. Democràcia i Llibertat es fa fort a l'interior

La coalició de CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament era conscient que en aquesta ocasió ho tenia molt malament per fer uns bons resultats a l'àrea metropolitana. De fet, la campanya ha incidit molt en actes i mítings arreu del territori conscient que fer-se fort a l'interior –ha guanyat en 461 dels 947 municipis- els podia permetre salvar els mobles. El mapa, en aquest sentit, mostra una important diferència entre l'entorn de Barcelona –amb molts municipis de la primera corona per sota del 10 i, fins i tot, del 5% dels sufragis- i de la Catalunya més rural. El rècord a nivell municipal l'obtenen a Viver i Serrateix, al Berguedà, amb un 71%. També superen el 60% a Campelles (Ripollès) i Sant Martí d'Albars (Osona). Són aquestes dues comarques, així com l'interior del Camp de Tarragona, on Democràcia i Llibertat aconsegueix els millors percentatges. Banyoles, amb un 35% dels vots, és la capital de comarca amb un resultat més alt per la coalició convergent.

 

7. Els tres territoris forts de Ciutadans

Ciutadans afrontava el 20-D amb l'objectiu de ser primera força a Catalunya i ha acabat finalment com a cinquena, amb els mateixos escons que el PP. A nivell territorial ha perdut clarament la batalla amb En Comú Podem pel predomini a l'àrea metropolitana. No en va, ha passat de guanyar en una quinzena de municipis del Baix Llobregat, el Barcelonès i els dos Vallesos a no fer-ho en cap. A més, només ha pogut ser segona força a Castelldefels, un dels municipis on va aconseguir un resultat més espectacular el 27-S. Finalment, la formació d'Albert Rivera s'ha hagut de conformar només amb sis victòries parcials repartides pels tres grans focus taronges de Catalunya: el Tarragonès, la Vall d'Aran així com l'Alt Empordà. El petit municipi aranès d'Ares s'ha convertit en un autèntic bastió amb més del 55% dels sufragis. Tanmateix, pel nombre d'habitants destaca el 24,3 i el 22,3% de Vila-seca i Salou, respectivament. A Vilamalla, a l'Alt Empordà, van superar el 23% dels vots. Tanmateix, no van saber confirmar la tendència del 27-S on arreu del país, també a la Catalunya interior, van esdevenir referent quasi únic de l'unionisme.

 

8. El PP, entre Pontons i la Val d'Aran

El PP, un partit que fins ara governava en majoria absoluta a l'Estat, s'ha convertit en sisena força a Catalunya. El mapa mostra com al discret suport que tradicionalment obtenen els populars a l'interior de Catalunya se'ls hi suma uns resultats molt discrets a l'entorn metropolità. De fet, els millors registres els obtenen a la Val d'Aran destacant sobretot la capital, Vielha, amb quasi un 20% dels sufragis. Un altre dels bastions populars és Pontons, a l'Alt Penedès, l'únic ajuntament que governen a Catalunya. A les Terres de l'Ebre, especialment a la Terra Alta, és un altre dels territoris amb major suport pel partit de Mariano Rajoy, destacant el cas de Caseres amb més dels 27% dels sufragis.

 

9. Unió, una força marginal arreu del territori

El recompte electoral va confirmar el què deien quasi totes les enquestes: UDC ha esdevingut una força també extraparlamentària al Congrés espanyol. El mapa mostra com la formació té un arrelament territorial nul ja que només en sis municipis supera el 10% de sufragis. Curiosament, aconsegueix la victòria en un municipi del Berguedà, a Fígols, amb un 29,6% dels vots. A Castellar de n'Hug, a la mateixa comarca, s'acosten al 15%, mentre que a Sarroca de Berella, al Pallars Jussà, assoleixen un 13%. Ara bé, només en 196 pobles superen la barrera del 3% entre els quals una sola capital de comarca, el Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. A l'àrea metropolitana en molts casos no arriben ni a l'1% dels sufragis.

 

10. Una participació elevada i força uniforme

La participació a les eleccions espanyoles a Catalunya es va tancar amb un notable 71,0%, més de quatre punts que en els comicis del 2011. L'afluència a les urnes va ser inferior a la del 27-S (77%) però va desafiar tant la meteorologia com el cansament després de tres comicis en poc més de mig any. La participació és relativament uniforme arreu del territori destacant valors superiors al 70% a Barcelona i a bona part dels municipis del seu entorn. Tanmateix, la màxima afluència de votants es va registrar a Ivorra, al Solsonès, amb un 90% mentre que la menor va ser a les Valls d'en Valira, a l'Alt Urgell, amb un 52,6%. En 20 municipis, tots d'àmbit rural excepte Santa Maria de Martorelles (el Vallès Oriental), es va superar la barrera del 80%.

.
 
Elaboració de mapes i anàlisis a càrrec de José Manuel Gutiérrez, Miquel Serrabassa i Arnau Urgell