​La sexualitat i l'afectivitat a l'ensenyament

«Lluitar per la sanitat també és procurar que els problemes derivats d'una mala assumpció de l'afectivitat i la sexualitat, acabin al sistema assistencial»

per Isidre Marías, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 11 de juliol de 2022 a les 13:39 |
Tota la rierada retrògrada que ens arriba, desenterra i arrossega misèries que van sent dipositades a la vora de la nostra quotidianitat, fent que hàgim de tornar a argumentar i sostenir allò que, amb esforç, s'havia anat aconseguint integrar en la normalitat d'una societat democràtica, madura i responsable. Tal és el cas del tractament i la integració de la sexualitat en l'ensenyament.

Els mateixos que agafen amb pinces i caricaturitzen de manera desmesurada qualsevol aspecte de l'educació sexual i afectiva que es du a terme en els centres educatius, són els que malden perquè els abusos a menors, per part de clergues o de seglars, es puguin veure lliures de sanció penal. Els mateixos que neguen o subestimen la violència de gènere, són els que blasmen l'abordatge educatiu de l'afectivitat en les escoles.


L'afectivitat i la sexualitat són aspectes cabdals de la personalitat que havien romàs al marge de l'activitat educativa per la pressió i el monopoli d'una religiositat malaltissa i obsessiva, que convertia en tabú tot el que hi fes, de prop o de lluny, una mínima referència. Així, o bé s'amagava la realitat palmària del que és la sexualitat, o bé s'escamotejava en contes i circumloquis que obviaven l'essencial, si no és que, directament, ho tergiversaven.

Als nens, com als adolescents, se'ls ha d'educar d'una forma integral. Se'ls ha de poder parlar de tot, sempre en el camí de la veritat. A cada edat, la veritat que són capaços i capaces d'entendre. Això no entranya cap perversió, en absolut, sinó que és una franquesa que els obre a la vida i a la convivència, amb autoestima i respecte pels altres. La perversió, si de cas, està a amagar morbosament el coneixement o convertir la sexualitat en tabú. 


I als menors, tal com es diu en alguns llocs de l'Àfrica, els ha d'educar tota la tribu. És més, encara que algú s'entesti a voler guardar per a la família (en realitat, els pares) certs aspectes de l'educació dels seus fills, inevitablement, serà la societat i l'entorn qui els educarà. I això cada dia és més inevitable, ja que els inputs que rep una criatura no paren de multiplicar-se.

Posem per cas, les diverses, i no pas totes sanes, aplicacions d'Internet. Pretendre que una nena, un preadolescent o una adolescent no rebi educació sexual i afectiva, quan té al seu abast, per exemple, pornografia de tota mena, és com voler tapar el sol amb el dit. Enfront d'aquest fet i també a la hipersexualització de la cultura de masses, resulta evident que el millor, el més sa, el més educatiu és un abordatge franc i amb perspectiva pedagògica des de l'educació reglada.


Evidentment, la sexualitat i l'afectivitat, com tants altres aspectes de la personalitat i la conducta humanes, són susceptibles de consideracions morals, ja que estem essencialment dotats de moralitat. Ens plantegem dilemes morals a l'hora de decidir el que fem. El que no ha de fer l'escola és inculcar una determinada opció moral, sinó capacitar a l'alumne/a perquè conegui les opcions i que, madurant progressivament i adquirint autoestima, arribi a poder prendre les seves decisions.

En els darrers quaranta anys, aquí, en la nostra societat, en les nostres escoles, col·legis i instituts, s'han anat desenvolupant i millorant programes d'educació sexo-afectiva. Hi va haver un temps en què el que ens empenyia a fer-ho era, per exemple, la necessitat peremptòria de fer front a la SIDA, de fer prevenció primària d'aquest i altres factors de risc, com els embarassos adolescents, els abusos, els maltractaments, l'amor mal entès, com a possessió...

Però, més enllà d'aquests objectius, vam acabar veient que l'educació sexo-afectiva té una importància cabdal en el camí de tot individu per a esdevenir un adult sa, responsable i respectuós dels altres. És més, a un alumnat al qual se li plantegen aquests temes amb franquesa i, al mateix temps, amb respecte per la seva autonomia, se li transmet un tarannà i una disposició per part de mestres i professorat que li fa més propera l'escola, de forma que tot el procés d'ensenyament i aprenentatge passa a ser percebut per part d'ells i elles com a proper i propici (el que alguns en dirien friendly).

Treballar per la salut és també reclamar i protegir l'educació sexo-afectiva en els centres escolars. Lluitar per la sanitat és també procurar que els problemes derivats d'una mala assumpció de l'afectivitat i la sexualitat, d'un dèficit d'autoestima, d'unes conductes agressives..., acabin arribant al sistema assistencial.

 

Participació