​Assaborint les olors d'ara i d'ahir

«En aquests temps que estan canviant les vides, les olors han pres una nova importància, quina heu descobert?»

per Eva Tataret i Ferran Ballester , 15 de febrer de 2021 a les 13:03 |
Que una olor pot evocar un record, no és cap secret. En aquests temps que estan canviant les nostres vides, les olors han pres una nova importància, sobretot per a aquelles persones que han començat a passar més hores a casa. N'hi ha que, fins fa menys d'un any, sortien de casa als volts de les 7 i no hi tornaven fins passades les 6 de la tarda. Per tant, es perdien un munt d'olors que acompanyen la vida casolana: l'olor dels productes de neteja, l'olor que fa el terra del carrer quan para de ploure, l'olor de la fleca de la cantonada, l'olor del taller de fusteria de davant de casa... O l'olor de menjar: el menjar de casa i el menjar dels veïns.

Nosaltres fa temps que, entre setmana, tenim la sort de poder dinar tots junts a casa. Així que, quan obríem la porta del pis, ja estàvem acostumats a l'olor de les bones menges casolanes.


Però ara molta gent ha retrobat aquesta olor de plats acabats de cuinar al migdia. I també la de la roba neta estesa al sol o la del cafè acabat de fer, unes flaires que acostumem a associar amb la llar pròpia, però alhora unes olors molt diferents de les que compartíem amb els altres viatgers del tren o amb els companys de feina quan pujàvem junts amb ascensor a l'oficina.

I parlant de companys... Hem volgut demanar als més propers quines olors els portaven records... aquells records que remouen el cor. Ha estat curiós, perquè l'olor de llençols nets ha estat la més repetida: "olor de divendres al vespre, llençols i pijama amb aroma a sabó de Marsella". Hi havia qui recordava una lleugera flaire d'aquella colònia amb què la mare ruixava el llit.


A d'altres, l'olor de sabó de la dutxa, de la seva dutxa i de la dels seus fills, els recordava la seva infantesa en un bucle infinit. Tancaven els ulls i rememoraven l'olor de pa torrat i llet
calenta, i es transportaven en un tres i no res a la casa de colònies on anaven amb el cau.


O l'olor de la bata de l'escola de divendres a la tarda, barreja de terra del pati, suor, ceres de pintar i menjador. D'altres ens han parlat de l'olor de menjar socarrimat, que els evocava el dia que l'àvia va morir mentre estava preparant el sopar. O l'olor d'hospital, aquella que, molts anys després, encara els provoca una angoixa incontrolable.

A casa nostra, l'olor que agrada més als nostres fills i que diuen que els fa aquelles pessigolles al cor és la de les galetes acabades de sortir del forn. I a vosaltres, quina és l'olor que heu descobert aquests darrers temps, o la que menys bons records us porta o la que us transporta a aquell moment ideal de la vostra infantesa?

 

Eva Tataret i Ferran Ballester
Eva Tataret (1967) i Ferran Ballester (1968) van néixer a Barcelona. Tots dos són filòlegs i són parella des del 1988. Tenen quatre fills i van anar a viure a Sant Cugat del Vallès a l'octubre del 2005. Molts actius inicialment en les ampes de l'escola i de l'institut, al 2006 es van començar a vincular a les entitats de cultura popular i tradicional del seu poble i posteriorment al Club Muntanyenc de Sant Cugat. L'Eva és contacontes i el Ferran és assessor lingüístic. 
15/02/2021

​Assaborint les olors d'ara i d'ahir

23/12/2020

​Emocions oposades en un any de pandèmia

20/11/2020

​Bons professionals, bones persones

13/10/2020

​Literatura amb majúscules

10/09/2020

​A grans mals, grans remeis!

13/08/2020

Un pa de pessic amb gust a vacances

13/07/2020

​Atrapar l’odi i obligar-lo a doblegar-se

22/06/2020

​La injustícia de la presó

26/05/2020

​Un còctel d’oli i aigua

Participació