​Montserrat Munté, una cristiana contra la tortura

«Vam poder esquerdar el mur de silenci que durant dècades s'havia construït al voltant de la repressió i la tortura»

per Ramon Piqué , 8 de febrer de 2021 a les 12:40 |
El dia 3 de novembre de 2004 les persones represaliades en el marc de l'anomenada Operació Garzón organitzàvem una roda de premsa per valorar la sentència del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que condemnava l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures que molts de nosaltres havíem patit a mans de la guàrdia civil.

Cal recordar que malgrat la sentència, cap instància judicial va decidir reobrir el cas, i cal recordar que malgrat aquella sentència, s'han succeït sentències similars, la darrera aquest mes de gener per una operació ordenada per Grande-Marlaska l'any 2011.


En aquella roda de premsa hi eren la majoria de les persones encausades acompanyades, entre d'altres, de la Montserrat Munté. La Montserrat Munté era membre de l'Acció dels Cristians per l'Abolició de la Tortura (ACAT), una entitat cristiana ecumènica compromesa amb l'erradicació de la tortura.

Un dia, crec que era a la tardor de l'any 1992, vam rebre una trucada per convidar-nos a assistir a una assemblea de l'ACAT que tenia lloc al Monestir de Sant Pere de les Puel·les. No és difícil imaginar que per a nosaltres aquella invitació va ser una sorpresa, no només per raons ideològiques, sinó també perquè no n'havíem sentit mai a parlar d'aquella entitat. Hi vam anar, i hi vam explicar el nostre testimoni, i val a dir que des d'aleshores hem compartit molts espais de lluita per la defensa dels drets humans.


Val a dir que gràcies a iniciatives com l'ACAT vam poder esquerdar una mica el mur de silenci que durant dècades s'havia construït al voltant de la repressió i la tortura a l'Estat espanyol. Un mur que malauradament té uns fonaments profunds. L'ACAT va ser una de les entitats impulsores de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, i amb l'ACAT, juntament amb l'Associació Memòria Contra la Tortura, van editar la versió catalana del Protocol d'Istanbul, una eina fonamental per investigar i combatre la xacra de la tortura, una eina malauradament massa desconeguda per les instàncies jurídiques i mèdiques d'aquest país.

Vam coincidir amb la Montserrat Munté en múltiples actes, assemblees, manifestacions i iniciatives diverses i, si bé no va ser l'única persona de l'ACAT amb qui vam tenir la sort de conèixer, tots la recordarem per la seva discreció i el seu compromís per l'erradicació de la tortura.


Podríem dir que nosaltres érem joves i que la Montserrat ens portava molts anys, per això el nostre record ho és cap a una persona que no va defallir mentre la salut li ho va permetre. Aquella dona de cos petit i d'aspecte fràgil ha sigut un exemple de grandesa i de fortalesa per a molts de nosaltres.

Avui, a pocs dies de la seva mort, serveixi aquest article d'homenatge, un homenatge que segur que és compartit per totes aquelles dones i homes que la van conèixer. Va per tu Montserrat!

 

Participació