​Emocions oposades en un any de pandèmia

«Tant de bo, tot el que estem vivint ens faci entomar el futur posant en primer lloc el que és important de veritat»

per Eva Tataret i Ferran Ballester , 23 de desembre de 2020 a les 07:00 |
Aquest 2020, la COVID-19 ens ha colpejat a tots. Ens ha trastocat la vida i a molts ens ha deixat sense alè. Molts hem perdut la feina, o hem treballat molt menys del que teníem previst.

Molts les hem passat magres per tirar endavant el negoci o per mantenir el lloc de treball. Molts hem plorat a l’altra banda de la persiana que tancàvem per no tornar a obrir. N’hi ha que hem patit la mort d’un familiar, d’un amic o d’un conegut, tant per culpa del coronavirus, com per altres terribles motius.


N’hi ha que hem deixat d’investigar projectes que feia anys que planejàvem endegar. Molts hem vist aturats els nostres estudis i podem donar aquest període per perdut. N’hi ha que hem passat de poder controlar la nostra vida a sentir-nos perduts fins que una mà amiga ens ha ajudat. Molts continuem esperant l’ajut econòmic d’un Govern que ha promès ajudar-nos i no reconeix que no ho pot fer com altres països que són rics en recursos perquè nosaltres som pobres en solucions. Molts...

Però alguns de nosaltres també hem viscut experiències felices i inoblidables que ens fan veure aquest any amb altres ulls. Hem aconseguit aprovar aquelles oposicions que tant ens han fet suar.


Ens han donat el crèdit per començar aquell projecte empresarial amb què somniem des de fa tant de temps. Hem superat un càncer que arrossegàvem durant tant de temps que no recordem quan va ser l’últim cop que ens vam trobar bé.

Ens hem enamorat apassionadament de la persona amb qui sospitem que passarem la resta de la vida. Hem iniciat aquells estudis que són realment la nostra vocació. O hem rebut un fill o una filla llargament desitjat.


Tots i cadascú de nosaltres hem viscut emocions que possiblement no entraven en els nostres plans. Nosaltres, que volem tenir-ho tot controlat, de sobte ens hem trobat de cara amb la incertesa de no saber què passarà demà, la pròxima setmana o el mes que ve. Tant de bo, tot el que hem viscut i estem vivint ens faci entomar el futur d’una manera diferent, posant en primer lloc el que és important de veritat.

 

Eva Tataret i Ferran Ballester
Eva Tataret (1967) i Ferran Ballester (1968) van néixer a Barcelona. Tots dos són filòlegs i són parella des del 1988. Tenen quatre fills i van anar a viure a Sant Cugat del Vallès a l'octubre del 2005. Molts actius inicialment en les ampes de l'escola i de l'institut, al 2006 es van començar a vincular a les entitats de cultura popular i tradicional del seu poble i posteriorment al Club Muntanyenc de Sant Cugat. L'Eva és contacontes i el Ferran és assessor lingüístic. 
23/12/2020

​Emocions oposades en un any de pandèmia

20/11/2020

​Bons professionals, bones persones

13/10/2020

​Literatura amb majúscules

10/09/2020

​A grans mals, grans remeis!

13/08/2020

Un pa de pessic amb gust a vacances

13/07/2020

​Atrapar l’odi i obligar-lo a doblegar-se

22/06/2020

​La injustícia de la presó

26/05/2020

​Un còctel d’oli i aigua

Participació