Siau tots benvinguts a Sant Cugat

«Si ara hi afegim l’edició santcugatenca de NacióDigital no podem fer més que alegrar-nos que un mitjà de tant prestigi, amb uns continguts tan interessants i amb una mirada de país s’afegeixi als ja existents»

per Dolors Vilarassau, Sant Cugat, 2 de desembre de 2019 a les 07:00 |
Aquesta frase final d’una cançó tancava l’espectacle Històries de Sant Cugat que estrenava el
Teatre-Auditori l’any 1993. Després, aquesta cançó ha donat peu a l’Himne a Sant Cugat. Doncs bé, amb aquest encapçalament voldria donar-vos la benvinguda a aquesta nova edició santcugatenca del NacióDigital que en poc temps ha esdevingut capdavanter a nivell de país entre els mitjans digitals.


Sant Cugat compte en aquests moments -no ha estat així en altres etapes- amb un bon gruix de mitjans locals: tenim dos mitjans audiovisuals: un de públic, que inclou l'emissora de ràdio i un diari digital i, un de privat, que emet continguts de TV per Sant Cugat i el Vallès i compta amb una revista pròpia en paper. També tenim un diari electrònic amb continguts més alternatius i socials i, el mitjà pioner per durada i nombre de distribució d’exemplars, el qual edita en paper i web. I, el que és més important, aquests quatre mitjans corresponen a línies editorials i ideològiques molt diferents. Si ara hi afegim l’edició santcugatenca de NacióDigital no podem fer més que alegrar-nos que un mitjà de tant prestigi, amb uns continguts tan interessants i amb una mirada de país s’afegeixi als ja existents. Perquè és imprescindible aquesta pluralitat perquè hi hagi democràcia plena. Perquè si la premsa s’ha anomenat el quart poder. I, si bé, les xarxes socials, s’estan erigint en un cinquè poder, sempre serà necessària la línia editorial i la cura dels mitjans que donen la cara, perquè entre altres coses ens evitaríem una bona part de fake news.

Aterreu en una ciutat que no te l’acabes, especialment pel que fa a l’associacionisme i al món de la cultura. Crec no equivocar-me si dic que Sant Cugat, tot i no ser capital de comarca, és la ciutat que compte amb un nombre més elevat per metre quadrat d’escriptors, artistes, filòsofs, músics, artistes plàstics, professors i gent del món de la cultura a part de les més de 150 associacions que, en bona mesura, es mostren una vegada a l’any a la Festa de Tardor. No en va Sant Cugat es va fer a redós d’un Monestir; no oblidem que els monjos eren homes de lletres en detriment dels nobles que feien la guerra i del poble que eren analfabets. Durant els anys 70 va ser seu de l’escola de magisteri de la UAB, comptant entre el seu professorat al poeta Gabriel Ferrater, que exercia la càtedra entre la Casa de Cultura i l’emblemàtic bar El Mesón. Llàstima que en el seu moment vàrem perdre l’oportunitat de ser el que podia haver estat una ciutat universitària.


Sant Cugat, però ha fet el seu camí. Però tot i la imatge de ciutat verda i idíl·lica continua tenint moltes mancances en el camp social i cultural. Càritas no dóna l’abast en l’ajuda a gent necessitada i els joves santcugatencs han de marxar per les dificultats d’accedir a un habitatge. En el terreny cultural la posada en marxa del Teatre-Auditori ara fa 26 anys , tot i la qualitat de molts dels espectacles programats, no ha acabat d’acomplir les expectatives de ser un espai que doni cabuda a les entitats i als artistes santcugatencs que treballem en el món de l’espectacle. La nova Unió amb el seu teatre s’erigeix ara amb la taula de salvació pel món de l’art i l’espectacle a Sant Cugat. I esperem d’una vegada per totes que el seu teatre doni cabuda a la producció d’espectacles locals.

Aquesta és la meva modesta opinió, més de per vella que per sàvia, del Sant Cugat que us trobareu i que estic segura que ens ajudareu a difondre i fer d’altaveu en aquesta nova etapa editorial que enceteu. Desitjo llarga vida a aquesta edició santcugatenca de NacióDigital

 

Dolors Vilarassau
Dolors Vilarasau, directora teatral, presidenta de l’Associació Amics de Pedra i Sang
02/12/2019

Siau tots benvinguts a Sant Cugat

Participació