El jove que va enfilar-se a una excavadora per aturar la destrucció de l'Horta Alliberada: «Em van apallissar, però ho tornaria a fer»

Parlem amb l'activista que va acabar sent detingut per desobediència i resistència durant el desallotjament dels cultius de l'avinguda de Cerdanyola de Sant Cugat

Imatges del desallotjament de l'Horta Alliberada
Imatges del desallotjament de l'Horta Alliberada | Sergi Baixas
26 d'abril del 2023
Actualitzat el 27 d'abril a les 17:03h

Demà farà una setmana que un jove activista barceloní -que prefereix mantenir el seu anonimat- va decidir enfilar-se sobre el braç mecànic d'una excavadora per intentar aturar la destrucció de l'Horta Alliberada. Uns cultius socials que van acabar sent arrasats igualment durant el desallotjament del solar okupat -ubicat al final de l'avinguda de Cerdanyola i propietat de CaixaBank- i que es va saldar amb diversos identificats i tres detencions amb un ampli desplegament policial.

Malgrat la futilitat de l'intent, l'activista va convertir-se ràpidament en un símbol local de la resistència pacífica. Un jove que, amb les cames penjant sobre una màquina pesant, sobtadament va posar en escac l'operatiu durant més de tres hores. A NacióSantCugat, hi parlem perquè relati com va viure personalment la seva acció de protesta que també va acabar posant en un compromís al cos dels Bombers.

- Per què vas decidir enfilar-te a dalt de l'excavadora? Va ser un rampell?

- No ho tenia pensat, no. Jo era una de les persones que estaven enfilades dalt d'un arbre, però quan vaig veure l’excavadora que començava a destruir els camps de cultiu, on sabíem que hi havia conills, l’únic que em va passar pel cap era que s’havia de parar aquella màquina de qualsevol manera.

- I quin era el teu objectiu?

- Salvar l'Horta. Fa tres anys ja em vaig involucrar en l'alliberament d'aquests terrenys i ara calia defensar aquest espai. Soc una persona compromesa amb l'okupació quan es tracta de protegir l'habitatge de la gent o el dret a cultivar la terra. Sobretot pel que fa a projectes socials o culturals que, considero, estan per sobre dels interessos particulars de bancs, immobiliàries i grans tenidors. 

- "La terra és de qui la treballa". Un lema masover que es va sentir molt durant el desallotjament...

- Vivim en l'absurd on un banc es veu amb la potestat de destrossar un projecte multitudinari i transversal que donava de menjar a moltes famílies en risc de vulnerabilitat. 

- Et va ser dur aguantar aquelles tres hores allà dalt?

- Va ser molt incòmode i em vaig cremar bastant. D'altra banda, també ho vaig viure amb por per les amenaces dels mossos i les represàlies que se'n poguessin derivar. Tot i això, també em va donar molta força els ànims de totes les companyes que em donaven suport i m'animaven des de fora. 

- Com valores la gestió de la situació per part dels Mossos?

- Doncs ja des del minut u, el cap de l'operatiu va exigir-me que baixés d'allà i, en negar-m’hi, li va dir al tècnic de l’excavadora que mogués el braç de la màquina per fer-me caure. Aleshores, aquest li va dir que no podia fer-ho perquè m’aixafaria completament la cama que jo havia col·locat entremig del mecanisme hidràulic. Malgrat l'avís, el mosso li va dir que estigués tranquil, que estava cobert i que, en cas que passés alguna cosa, no seria la seva responsabilitat. 

- Això que dius és molt bèstia...

- Ho sé. I el problema és que no està enregistrat i, per tant, serà la meva paraula contra la seva. Soc plenament conscient que ells tenen la paella pel mànec.

- Quan els Bombers van venir per analitzar la situació i decidir què fer, què et van dir?

- Bàsicament em van dir el mateix que els Mossos. Que baixés pel meu propi peu. Que aquesta lluita ja no tenia sentit i que ja estava perduda.

- Com valores que decidissin no actuar acollint-se a l’objecció de consciència?

- Doncs agraït, tot i que al final es veiessin obligats a actuar. El comandament dels Bombers em va dir que el jutge els havia ordenat directament que el fessin baixar i que, si s'oposaven, serien destituïts. 

- No obstant això, va ser una actuació parcial. Els Bombers van oferir la grua, però a dins de la cistella, els dos ocupants eren agents dels Mossos. 

- Exacte. Perquè els bombers no volien participar-hi.  

- I què passa quan arriben aquests agents?

- Doncs insisteixen que baixi pel meu propi compte. En negar-me, van agafar-me de les mans i a apretar-me els canells perquè deixés d'aferrar-me a l'excavadora. Com que no se'n sortien, van començar a retorçar-me el coll i a pressionar-me darrere de les orelles. Feia molt de mal. Finalment, em van retòrcer el braç i em van clavar el colze contra una barra de ferro de la màquina. L'objectiu era fer-me el màxim de mal perquè desistís. 

- Vas tenir por de caure en algun moment?

- Més que de caure que em trenquessin alguna extremitat. I t'asseguro que van estar molt a prop de fer-ho. 

- Aleshores és quan saltes sobre la furgoneta i et detenen, no?

- No ben bé. Caic sobre la furgoneta i salto a terra. Allà m’esperaven cinc Mossos que em van començar a apallissar inclús tenint-me a terra i emmanillat. Cops de puny a la cara, a les costelles, a l’esquena... 

- Si això és així, entenc que vas anar a buscar un informe de lesions?

- Sí. Tot just sortir de comissaria vaig anar a l’hospital per recollir-lo. Ara estem estudiant quin serà el nostre proper pas. 

- I en aquest informe deu quedar constància de les marques de tots aquests cops que denuncies...

- El problema és que són uns professionals de la violència i saben pegar-te sense deixar rastre. Així doncs, en l'informe apareix recollit que tinc molts dolors, però realment no es veuen massa blaus ni marques. 

- I va passar alguna cosa a l'interior de la comissaria?

- Res significatiu. Sis hores tancat després de registrar-me de dalt a baix. Tot i això, tenint en compte que estava molt deshidratat, em va sorprendre que em continuessin negant un vas d'aigua fins passades més de dues hores.

- Saps quins delictes t'imputen?

- Desobediència i resistència als agents de l'autoritat. 

- Arran de la teva actuació, t'has convertit en un símbol local de la resistència pacífica. Com ho veus?

- En aquell moment reconec que va ser tot molt adrenalític. Però el que a mi m’agradaria d’aquest cas és animar la gent a arriscar-se. Que en les lluites populars, quan algú vegi una oportunitat similar i malgrat pugui semblar una bogeria, que ho intenti. Que ningú es quedi quiet o cohibit per la por o les possibles represàlies. 

- Per tant, entenc que ho tornaries a fer?

- I tant. No me'n penedeixo. Molta gent ha patit moltíssim i ha estat empresonada per defensar aquesta mena de causes justes. Si ens rendíssim per unes simples hòsties o l'amenaça d'anar a judici, no n'hauríem guanyat cap.