31
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:16h
Fa dos anys que l'Ajuntament de Sant Cugat està executant un Pla de millora per reduir els terminis de concessió de les llicències urbanístiques amb diferents mesures organitzatives, de recursos humans, procedimentals i tecnològiques. Avui, a les portes del final del mandat, l'alcaldessa Mireia Ingla i la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, han explicat els avenços d'aquest "pla de xoc" dissenyat amb la voluntat de corregir aquesta "greu situació" de retard que amenaçava amb la pèrdua d'oportunitats a l'hora d'acollir més activitat econòmica a la ciutat.
"El departament no estava ni preparat, ni dimensionat, ni a l'alçada de les necessitats del municipi quan vam entrar al govern", ha volgut recordar la batllessa republicana criticant la gestió del govern anterior de Junts. Un escenari que, a més, ha exposat, es va veure agreujada després de la finalització dels programes temporals d'arquitectes sense preveure's la cobertura de les baixes i de l'arribada de la pandèmia. "Per aquest motiu vam decidir desenvolupar un pla per reconduir la situació i complir amb les expectatives", ha afegit Ingla davant d'uns terminis que l'any 2018 eren de 12 mesos, que van arribar a situar-se als 18 mesos l'any 2021 i que ara han caigut als 9 mesos.
En aquesta línia, les mesures que ja es van implementar i es mantenen en funcionament són: la consolidació del personal propi i aprovació d’un Programa temporal amb la finalitat de contractar personal (arquitectes, advocats, administratius i un enginyer informàtic) per tal d’ampliar els recursos humans i donar resposta al nombre d’expedients de llicències d’obres; la millora de l’estructura i organització del servei de llicències d’obres i activitats per agilitzar els procediments de sol·licitud, anàlisis i resolució dels informes interns previs a l’atorgament de les llicències d’obres; la creació d’una línia específica de llicències d’obres vinculades a activitats econòmiques i empresarials; la contractació d’una Direcció professional d’àmbit jurídic d’urbanisme que coordina, organitza, impulsa i supervisa els processos del servei de llicències urbanístiques; i la simplificació de la Guia de Tràmits que informa els promotors d’obres sobre la documentació que cal presentar per sol·licitar una llicència d’obres.
Amb tot plegat, el govern preveu anar reduint els terminis en primera instància per poder arribar als 6 mesos abans d'acabar l'any. Tot i això, encara es continuaria estant en fora de llei, ja que la normativa marca que el límit hauria de ser inferior als 2 mesos. Des de l'executiu no s'han volgut mullar per augurar quan es podria arribar a aquest llindar, tot i mostrar-se satisfets amb la tendència a la baixa.
En qualsevol cas, cal destacar que ja s'ha pogut observar una millora substancial en els terminis per a la concessió d'expedients d'obra major. Si l'any 2021 hi havia un retard de llicències de més de 550; actualment en serien 219 (de les quals 131 ja en tramitació i 88 pendents del primer informe tècnic).
"El departament no estava ni preparat, ni dimensionat, ni a l'alçada de les necessitats del municipi quan vam entrar al govern", ha volgut recordar la batllessa republicana criticant la gestió del govern anterior de Junts. Un escenari que, a més, ha exposat, es va veure agreujada després de la finalització dels programes temporals d'arquitectes sense preveure's la cobertura de les baixes i de l'arribada de la pandèmia. "Per aquest motiu vam decidir desenvolupar un pla per reconduir la situació i complir amb les expectatives", ha afegit Ingla davant d'uns terminis que l'any 2018 eren de 12 mesos, que van arribar a situar-se als 18 mesos l'any 2021 i que ara han caigut als 9 mesos.
En aquesta línia, les mesures que ja es van implementar i es mantenen en funcionament són: la consolidació del personal propi i aprovació d’un Programa temporal amb la finalitat de contractar personal (arquitectes, advocats, administratius i un enginyer informàtic) per tal d’ampliar els recursos humans i donar resposta al nombre d’expedients de llicències d’obres; la millora de l’estructura i organització del servei de llicències d’obres i activitats per agilitzar els procediments de sol·licitud, anàlisis i resolució dels informes interns previs a l’atorgament de les llicències d’obres; la creació d’una línia específica de llicències d’obres vinculades a activitats econòmiques i empresarials; la contractació d’una Direcció professional d’àmbit jurídic d’urbanisme que coordina, organitza, impulsa i supervisa els processos del servei de llicències urbanístiques; i la simplificació de la Guia de Tràmits que informa els promotors d’obres sobre la documentació que cal presentar per sol·licitar una llicència d’obres.
Amb tot plegat, el govern preveu anar reduint els terminis en primera instància per poder arribar als 6 mesos abans d'acabar l'any. Tot i això, encara es continuaria estant en fora de llei, ja que la normativa marca que el límit hauria de ser inferior als 2 mesos. Des de l'executiu no s'han volgut mullar per augurar quan es podria arribar a aquest llindar, tot i mostrar-se satisfets amb la tendència a la baixa.
En qualsevol cas, cal destacar que ja s'ha pogut observar una millora substancial en els terminis per a la concessió d'expedients d'obra major. Si l'any 2021 hi havia un retard de llicències de més de 550; actualment en serien 219 (de les quals 131 ja en tramitació i 88 pendents del primer informe tècnic).