08
de març
del
2023
Actualitzat
el
16
de juny
a les
17:21h
Última peça que entra al taulell de joc de cara a les eleccions municipals de Sant Cugat. A tres mesos dels comicis, el Comitè Executiu Nacional de Vox ha designat Marcos Rodríguez com a alcaldable.
La formació d'ultradreta comptarà amb un candidat que s'ha guanyat un nom durant els darrers anys després d'intervenir a la majoria de les Audiències Públiques dels plens ordinaris. Uns polèmics discursos generalment centrats en presumptes greus problemàtiques en matèria de seguretat.
En un comunicat, Rodríguez s'abandera com a única força política que "acabarà amb la inseguretat del municipi i que combatrà fermament els problemes d'okupació i l'abandonament dels barris, a banda de "lluitar per posar els interessos del veïnat en el centre de la política del consistori".
Com tractem l'extrema dreta a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el FNC o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.