«Volem aconseguir que el 5% dels santcugatencs siguin socis d'Òmnium»

Jaume Angerri és el nou president d'Òmnium Sant Cugat

Jaume Angerri, president d'Òmnium Sant Cugat.
Jaume Angerri, president d'Òmnium Sant Cugat. | Anna Mira
12 de febrer del 2020
Actualitzat a les 20:03h
Fa quinze anys que Òmnium va néixer a Sant Cugat. La voluntat d'uns 200 socis per defensar la cultura, la llengua i el país, van obrir el local al carrer del marge, que des d'aleshores acull la seu de l'entitat santcugatenca. Avui en dia els associats ja arriben a 3.900 persones però el nou president local, Jaume Angerri, té el repte, no només d'aconseguir-ne més, sinó també de fer que s'impliquin més a l'entitat. Des de fa quatre anys que Angerri formava part de la Junta fins al passat desembre que va esdevenir president de l'entitat local. En una entrevista amb NacióSantCugat, Angerri explica que és diable i casteller i per ell la cultura popular i la cohesió social van de la mà. 

- Vostè és el nou president d'Òmnium, quines novetats ha incorporat a la Junta? 

- El 20 de desembre es va nou mandat pels pròxims quatre anys tot i que cada dos anys es renova parcialment la junta. Òmnium és una entitat de gairebé 60 anys i ha vetllat molt per la continuïtat de la feina perquè es basa en el voluntariat de les persones. Aquest any hem rejovenit la junta i l'hem fet paritària; som set dones i set homes. Hem pogut rejovenir sobretot les dones. 

- Quan va néixer Òmnium Sant Cugat?

- Va néixer fa 15 anys a Sant Cugat i aleshores hi havia uns 200 socis. Ara freguem els 3.900 socis i de fet, som la ciutat que proporcionalment amb els seus habitants té més persones associades. Tenim el repte d'anar augmentant el nombre d'associats però també de les persones que es volen implicar a fer algun voluntariat.

De quina manera aconsegueixen la implicació dels socis? 

- L'objectiu és que els socis es comprometin l'estona que vulguin i que facin accions on se sentin còmodes. Es tracta de desenvolupar projectes que ens uneixin per cultura, llengua, país. Per exemple, des de fa dos anys, alguns voluntaris ofereixen reforç de català a cinc escoles públiques de la ciutat. També hem impulsat el Premi Pi d'en Xandri que es fa entre les persones que aprenen català al Consorci per la Normalització Lingüística.

 "Volem ser la seu territorial que tingui més socis en relació amb el nombre de població"

O en el meu cas, estic implicat a diables i castellers i vaig comentar a l'aleshores president que l'arribada de la Flama del Canigó, amb tota la simbologia que té, hi participen poques entitats. Durant quatre anys hem intentat redefinir una tradició i compartir amb molta gent una festa. Fins i tot hem aconseguit fer un peveter de manera que quan bufa el vent no s'apaga.

- Són projectes únicament locals?

- Amb la resta de les 40 seus hi ha accions que són compartides a través de la premissa de la llengua com un vehicle d'integració social, la cultura com un mitjà de transformació social, les lluites compartides que ens diu el Jordi Cuixart per tal de buscar també el vessant de la cohesió social; i el tema d'amnistia i autodeterminació. Però sobre aquest pla de treball cadascú el fa amb les seves característiques i el seu entorn. A més a més tenim un tècnic - que compartim amb Terrassa i Rubí- d'Òmnium de la seu nacional però tenim una àmplia autonomia.

- Quins reptes té com Òmnium Sant Cugat pels pròxims quatre anys? 

Des d'Òmnium intentem posar permanentment al dia la cultura catalana. Pel que fa als reptes, no tenim gent jove, encara ens falta arribar en aquesta franja d'edat. Bàsicament tenim tres prioritats. Volem ser la seu territorial que tingui més socis en relació amb el nombre de població. Volem arribar al 5% - que són 4.500 socis- i ara tenim 3.900. Actualment a Òmnium hi ha 180.000 socis, molts els ha fet el Jordi Cuixart. Després de la seva declaració en el judici es va guanyar el respecte de molta gent. Ara el repte és consolidar aquests socis i poder-los fer créixer.
 

El president d'Òmnium Sant Cugat durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Anna Mira


També volem aconseguir una major implicació del soci en allò que més els agradi. Intentem ser gos d'atura en el sentit de què ningú se sentís desplaçat en el tema sobiranista. Malgrat que hi pugui haver trencadisses, tenir un espai comú on tothom se senti còmode.

- Parlava que els costa arribar a la gent jove, de quina manera incidiran en aquesta franja d'edat?

- Els costa per tres raons. Primer perquè l'edat mitjana dels voluntaris de Sant Cugat és gent més gran, bàsicament jubilats. Tot i que ho hem anat rejovenint amb parelles amb nens petits, encara ens falta la franja més jove. Estem intentant que els pares facin socis als joves i intentarem mantenir la cohesió i que facin el seu espai perquè hi ha molta autonomia. 

- Vostè és diable i casteller, treballen conjuntament amb les entitats de cultura popular? 

- Quan les ciutats creixen i comencen a tenir entitats de cultura popular, no tenen un espai compartit. A Sant Cugat, la Casa de Cultura, tot i ser una excel·lent instal·lació, no és un espai en el qual et puguis trobar. Tinc la sensació que la ciutat té un potencial de cultura popular brutal però cada entitat té el local repartit i no tenen l'oportunitat de fer les sinergies si tinguessin una casa de cultura. 

"Els nostres interlocutors en l'àmbit espanyol no han passat de la inquisició però en una societat en què la gent ha fet una elecció democràtica li hem de preguntar com vol determinar-se"


A Òmnium tenim independència financera de manera que no depenem de les ajudes institucionals. Intentem compartir els projectes amb altres entitats i associacions de la ciutat. I si comprem alguna cosa, ho fem pensant en poder-les deixar a les altres entitats de cultura popular. Intentem estendre la catalanitat i la cohesió social.

- Quina relació tenen amb l'ANC?

- El nou coordinador de l'ANC és membre de la junta d'Òmnium. Les relacions personals les cuidem molt. Les dues entitats sabem quins són els nostres papers i són diferents tot i que l'objectiu és compartit. El paper de l'ANC és el que sempre pressiona políticament. Però som igual d'actius per la lluita repressiva, ho tornarem a fer.

- Defensen que no depenen del finançament de l'ajuntament, com es financen? 

- Fa dos anys, quan vam arribar al soci 3.000 i per demostrar que no depeníem del finançament i davant d'algunes campanyes nefastes per part d'alguns partits polítics en l'àmbit nacional. Ha quedat demostrat que ens financem a través dels socis. Vam destinar 3.000 euros a un projecte local. Es van presentar fins a onze projectes i finalment el guanyador va ser la recuperació dels Goigs de Sant Cugat, pe part de l'escola tradicional de música de Sant Cugat. El projecte acabarà amb la recopilació d'un CD. Sempre que podem, intentem ajudar.

- Com valoren el canvi de govern a la ciutat i què n'opinen que el PSC en formi part?

- Ens hauria agradat més que les forces independentistes s'haguessin posat d'acord, tornant-se l'alcaldia i o qualsevol altra fórmula que no ens fes patir com aquest on perillen models com el de la immersió lingüística.
 

Jaume Angerri, president d'Òmnium Sant Cugat. Foto: Anna Mira


A vegades sents persones del partit socialista posar en qüestió el tema de la immersió i per nosaltres és una ratlla impassable. Hi ha determinats elements que no s'hi pot jugar i ho hem traslladat a l'equip de govern. Nosaltres som una societat civil organitzada i creiem que hi ha coses que s'han de vigilar. Som amatents. El PSC té la regidoria d'educació a Sant Cugat i si es planteja un altre model d'escola, mostrarem el nostre desacord.

- S'han reunit amb l'equip de govern?

Ens hem reunit amb diferents persones de l'equip de govern, la comunicació és fluida. Nosaltres no som els que hem de dir als polítics què han de fer. Nosaltres som ciutadans que tenim clar quin país volem i això ho defensarem. Si en algun moment hi ha algunes decisions que creiem que poden posar en perill la cohesió pel que fa a l'escola catalana, hi serem. Els nostres interlocutors en l'àmbit espanyol no han passat de la inquisició però en una societat en què volgudament la gent ha fet una elecció democràtica li hem de preguntar a la gent com vol determinar-se. Per tant la capacitat d'autodeterminar-se per nosaltres és una extensió més de la democràcia.