08
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
12:41h
El matemàtic i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan Girbau i Badó va morir dijous passat als 80 anys d'edat, segons ha informat el seu entorn.
Girbau es va formar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB), on també va exercir com a professor. Durant un temps va viure a París, on va treballar com a becari al Collège de France durant dos anys. Tot seguit, va incorporar-se al Departament de Matemàtiques de la UAB.
Posteriorment, es va especialitzar en geometria diferencial i, entre d'altres, va treballar en recerques relacionades amb aquest camp. A més a més, del 1986 al 1990 també va ser president de la Societat Catalana de Matemàtiques i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'any 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic que atorga la Generalitat.
Des de la UAB, recorden a Girbau com una "persona polifacètica" que també fa fer incursions en la física, especialment en la teoria de la relativitat, i en l'astronomia. A la universitat vallesana és reconegut per haver construït diversos rellotges de sol, destacant el de la façana de la Facultat de Ciències. A més, també va dissenyar i construir un zenitògraf solar, un aparell que indica a cada moment el punt de la terra que té el sol en el seu zenit.
"La presència del Joan Girbau al Departament ens ha marcat a tots nosaltres, els seus companys, i el recordarem sempre com una gran persona i un gran amic. Podem resumir la seva personalitat dient simplement que era genial", sentencien des de l'UAB alabant la seva naturalesa positiva i entusiasta.
Girbau es va formar en matemàtiques a la Universitat de Barcelona (UB), on també va exercir com a professor. Durant un temps va viure a París, on va treballar com a becari al Collège de France durant dos anys. Tot seguit, va incorporar-se al Departament de Matemàtiques de la UAB.
Posteriorment, es va especialitzar en geometria diferencial i, entre d'altres, va treballar en recerques relacionades amb aquest camp. A més a més, del 1986 al 1990 també va ser president de la Societat Catalana de Matemàtiques i membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'any 1997 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic que atorga la Generalitat.
Des de la UAB, recorden a Girbau com una "persona polifacètica" que també fa fer incursions en la física, especialment en la teoria de la relativitat, i en l'astronomia. A la universitat vallesana és reconegut per haver construït diversos rellotges de sol, destacant el de la façana de la Facultat de Ciències. A més, també va dissenyar i construir un zenitògraf solar, un aparell que indica a cada moment el punt de la terra que té el sol en el seu zenit.
"La presència del Joan Girbau al Departament ens ha marcat a tots nosaltres, els seus companys, i el recordarem sempre com una gran persona i un gran amic. Podem resumir la seva personalitat dient simplement que era genial", sentencien des de l'UAB alabant la seva naturalesa positiva i entusiasta.