«TikTok és la morfina del segle XXI»

TikTok, Instagram, Fortnite... A dia d'avui, les xarxes socials, apps i videojocs s'han convertit en la nova "morfina" del segle XXI. Una via d'escapament, inhibidora i de plaer instantani que juga, amenaça i comercialitza amb la salut mental dels nostres fills. Eines amb una doble cara i arrelades a la quotidianitat que estan fent disparar quadres d'ansietat, depressió i ludopatia de manera transversal entre la societat. 

En aquest context d'emergència, Jordi Camós, expert en tendències, eines i models de negoci digitals va decidir prendre partit i intentar barrar el pas a aquestes noves addiccions. A partir d'un programa de conferències escolars, dirigides tant als alumnes com els pares, el santcugatenc alerta de l'impacte de les innovadores tecnologies que, sense control, posen en escac el benestar emocional dels més petits de casa.

- És possible desenganxar els infants de les pantalles o és una realitat amb la qual hem d'aprendre a conviure-hi?

- Malauradament, és cert que cada vegada es veuen més infants néixer amb una tauleta sota el braç. I és que la pròpia societat les ha anat incorporant en la nostra quotidianetat indiscriminadament i, inclús a les escoles, ja s'han afegit a un model educatiu cada dia més digitalitzat. Les pantalles, com tot, tenen una cara bona i un cara dolenta i, a dia d'avui, viure sense elles, resulta una missió impossible. Així doncs, d'ara endavant, com comentaves, és una realitat que s'haurà d'aprendre a surfejar i només evitarem ofegar-nos amb un acompanyament adequat. En cas contrari, acabarem topant contra una gran onada d'addiccions conductuals.

- En les seves conferències, explica el disseny "trampós" que hi ha al darrere d'aplicacions mòbils, jocs i xarxes socials perquè siguin el màxim d'addictives...

- Hem de tenir en compte que, al cap i a la fi, són uns productes dissenyats amb la finalitat de guanyar diners. Així doncs, els desenvolupadors buscaran que l’usuari passi el màxim de temps possible a la seva aplicació per, d’aquesta manera, obtenir el màxim de beneficis. Uns ingressos que s’obtenen ja sigui a base de publicitat per temps i quantitats de visites o de la compra de continguts desbloquejables a partir de micropagaments. 

- I com funciona aquesta "trampa"?

- Als anys 30, el psicòleg estatunidenc Frederick Skinner va dur a terme un estudi basat en el conductisme radical. L’objectiu era ensenyar un comportament concret a un animal mitjançant el format de recompenses. Skinner va conduir una prova empírica amb un colom tancat a l’interior d’una capsa per la qual, si l’au pitjava un botó amb el bec, sortia menjar. Al cap d’un temps, el colom, que ja havia associat botó amb aliment, sempre que tenia gana anava directament a pitjar-lo. 
 
Posteriorment, el conductivista va donar un nou gir a l’estudi. D'ara endavant, el menjar només sortiria si, en lloc de pitjar una vegada, es pitjava cinc. Amb el temps, el colom també aprendria la nova relació. Inclús quan Skinner va optar a donar menjar de forma variable, és a dir, que de vegades sortiria el pinso i de vegades no independentment del nombre de pitjades al botó, el colom continuaria pitjant incessantment fins a obtenir el menjar.

- Com quan juguem a la loteria. No tenim premi assegurat, però continuem comprant dècims…

- Justament és quan ofereixes la variable de la incertesa que aquesta genera més addicció. Científicament, està demostrat que no tenir la garantia d’aconseguir una recompensa ens genera molta més dopamina que saber que la rebrem de totes totes. Tot plegat, arran d'un neurotransmissor, anomenat popularment com l’hormona del plaer, que ens sobreexcita el cervell. L’expectació ens genera més plaer que l’acció en si mateixa i això fa que se'ns dispari aquesta hormona de manera anticipada. 

- I aquesta expectació davant de la incertesa és la que exploten econòmicament les aplicacions amb el polèmic sistema de recompenses…

- Les xarxes socials també juguen a aquesta recompensa variable. Per exemple, si entro a TikTok, el format de la pròpia aplicació em fa anticipar que el proper vídeo m’encantarà. I d’aquesta manera, passant successivament vídeos curts, acabo perdent la noció del temps dins de l'app. Per la seva banda, en el cas dels videojocs, anticipo que, per exemple, mentre obri un bagul o un sobre de cartes, existeix la remota possibilitat que em puguin tocar uns continguts exclusius que em permetran diferenciar-me de la resta de jugadors. 

- Les noves màquines escurabutxaques del segle XXI a l’abast de la mà….

- Aquesta és una de les grans problemàtiques que se'n deriven. La ludopatia. A més, en ocasions, inclús resulta més greu perquè en canviar euros a una moneda virtual, sense voler, els usuaris perden l'associació i el valor real dels diners. I, mentrestant, empreses com EA Sports (FIFA) o Fortnite van facturant bilions de dòlars anualment.

- Quines conseqüències provoca aquest sistema?

- Doncs acostumar el cervell a generar aquests nivells extrems i anòmals de dopamina. Aquesta pujada i baixada, també provoca una “ressaca” que farà que et sentis malament i, per sortir-se’n, com si fos una droga, tornaràs a caure en les pantalles i a consumir més continguts. A més, amb el temps, arribaràs a un punt que ja no entraràs a aquestes aplicacions o jocs per tal de sentir-te o passar-t'ho bé, sinó perquè el teu cervell consideri que està en els nivell normals de dopamina. Aleshores, la balança ja estarà desequilibrada.
 
En aquest context, les noves generacions necessiten cada vegada més inputs i, per tant, volen consumir-los de la manera més ràpida per abastar el màxim possible. Aquesta realitat potencia els trastorns d’ansietat i depressions que venen acompanyats d’una pèrdua del sentit de l’esforç. Depenent de l’estudi científic al qual t’agafis, ja estaríem parlant d'una afectació de prop del 3% a fins a un 40% de la població. En tot cas, el què és evident és que a llarg termini serà un escenari molt perillós si no fem res. 

- Habitualment, aquesta mena de trastorns s’han enfocat exclusivament als nens, tot i que cada vegada s’estan registrant més casos en noies...

- Perquè inicialment, el discurs s’enfocava molt en el món dels videojocs que, usualment, ha estat més dominat pel gènere masculí. Ara bé, en els últims anys ens hem trobat que en el cas de les xarxes socials, les més afectades són les noies. Sobretot pel que fa Instagram, elles són les que resten més exposades i condicionades davant dels falsos i idealitzats esterotips socials de bellesa, sexualitat o, fins i tot, d'èxit -econòmic, nombre de likes, visualitzacions...-, que deriven en greus problemes de benestar emocional.

A banda, també s'ha descobert que aquesta xarxa és capaç de desxifrar el teu estat anímic i condicionar la publicitat que t’arribi perquè supleixi les teves necessitats mitjançant anuncis que t'incitaran a la compra. Estem sotmesos a una exposició constant.

- Com podem enfrontar-nos-hi?

En primer lloc, hem de ser conscients que la tecnologia no és la culpable. Simplement, és una excel·lent eina que brinda infinites possibilitats. La culpa, i alhora solució, la trobem en el seu ús. Per això cal fer molta pedagogia al respecte. Al final, l’addicció acostuma a venir motivada per un 50% de manera genètica i un 50% per part de l'entorn més íntim de cadascú. Per això insistim a no donar mai aquests aparells sense un acompanyament.

- Podria definir acompanyament?

- Posar límits. Definir unes normes. Per exemple, agafar el teu fill i explicar-li amb detall quines aplicacions pot utilitzar i quines no; acordar un temps limitat d’ús al dia; i prohibir emprar-les en certs contextos. Donar-los carta blanca i deixar-los fer, no és una bona opció. 
 Com a exemple, ara també s’està observant que les primeres relacions sexuals s’estan endarrerint perquè els infants, en tenir accés obert i il·limitat a la pornografia, aquesta curiositat ja la tenen atesa. Amb el consegüent perill que això comporta arran d'una suposada educació sexual infantil basada en els conceptes irreals de la indústria pornogràfica. 

- Pel que fa a aquests infants, quina és la xarxa que utilitzen més avui dia?

- Sens dubte, TikTok. I anirà cada vegada a més perquè presenta un algoritme molt potent que t'ofereix aquell contingut que sap que t’entretindrà. Una xarxa social que pot donar-me tot el contingut que a mi m'agrada tot i que, de tant en tant, em col·locarà un que no m'agradarà gens. I això ho fa per una raó. Aquest vídeo particular em provocarà un reset mental i em farà tornar a anticipar de nou que el pròxim vídeo sí que serà un altre que em torni a agradar. Repeteixo, el nivell de condicionament és increïble. Com una morfina del segle XXI manufacturada per fer-nos sentir bé i desinhibir-nos de manera instantània.

- Quins senyals em permetrien detectar si una persona s'ha tornat addicte? 

- Si ens poséssim a definir-les totes, segur que tots podríem sentir-nos identificats en major o menor mesura. Tot i això, el criteri resumit és bàsic: “Estic deixant de fer activitats per continuar consumint pantalles/perdent el temps?”. Depenent de la conclusió a la qual arribis després d’un honest exercici de consciència, ja obtindràs una resposta. També és clau veure el consum d’hores diàries que destinem al que considerem que ens pugui generar una addicció i si això també ha vingut acompanyat d’una caiguda del nostre rendiment. 

- I quins consells o trucs oferiria als pares perquè ho puguin gestionar millor?

- El primer de tot és no sentir vergonya ni culpabilitat i, si ho veiem necessari, sol·licitar ajuda professional a centres que ens ajudin a gestionar aquestes situacions. També insistim a parlar-ho a casa de manera naturalitzada i, sobretot, donant exemple. No castigar al nen sense mòbil i, dos segons després, tu utilitzar-ne un. També resulta indispensable compensar aquesta baixada de dopamina amb tenir una actitud proactiva a l’hora de plantejar activitats que ens ajudin a abandonar el món digitalitzat. Esgarrapar compromisos a l’hora de posar límits de temps en l’ús dels dispositius també pot ser de gran ajuda.  

- Els centres mèdics-psicològics especialitzats en aquesta matèria, apunten que cada vegada estan registrant més consultes i que, sobretot, van notar un augment exponencial durant la pandèmia... 

- Sí, i no paren de créixer. Aquests centres es troben amb la realitat més crua. Per això, si ja ens trobem en l'escenari que cal tractar els infants vol dir que ja anem tard. Cal fer una forta aposta per la prevenció, sensibilització i educació; i poder ser capaços de parlar i reflexionar sobre el tema sense tabús.