1 de 10
Vallès Occidental

El divorci de Bellaterra amb Cerdanyola: cronologia d'una reivindicació històrica

La urbanització vallesana veu la llum al final d'un llarg procés que permetria la seva annexió a Sant Cugat

Visió general de Bellaterra. | ACN
per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 30 d'octubre de 2022 a les 19:00 |
Primer va intentar esdevenir un municipi independent i, davant dels impediments legals, ara la lluita s'ha redirigit a annexionar-se amb Sant Cugat. Això sí, sembla que la majoria de veïns de Bellaterra ho tenen clar: no volen continuar formant part de Cerdanyola

La petició del divorci entre ambdues administracions vallesanes es remunta a la dècada dels anys 90, quan els veïns d'aquesta urbanització -amb una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) pròpia- van començar a denunciar perjudicis fiscals i malfuncionament dels serveis asseverant que l'Ajuntament de Cerdanyola no invertia ni un 20% dels impostos recollits a la colònia. Unes motivacions que, amb el temps, també han derivat en qüestions més de caràcter logístic


Amb una Universitat Autònoma i l'AP-7 pel mig, el veïnat al·lega que Cerdanyola els queda massa lluny i incomunicada. Per altra banda, la connexió és força més fluida amb Sant Cugat gràcies a l'assiduïtat dels trens de FGC que passen cada deu minuts. En aquesta línia, un estudi encarregat per l'EMD de Bellaterra revelava que el 60% del veïnat "feia vida" habitual a Sant Cugat -oci, esport, feina...- enfront d'un 7% que ho feia a Cerdanyola.

Ja l'any 2015, en el moment àlgid del procés sobiranista, Bellaterra va optar per celebrar una consulta popular amb un 53% de participació on el 94% del veïnat es posicionava pel "sí" a la independència amb Cerdanyola. El Parlament de Catalunya, però, va tombar qualsevol anhel en aquesta direcció, tot i que sí que instava a millorar el conveni competencial per mirar de redreçar la situació.



No obstant això, i davant la impossibilitat legislativa, el barri va decidir canviar l'objectiu a partir de les modificacions dels límits territorials. Així, fa només tres anys, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va organitzar una recollida de signatures per reclamar formalment la seva annexió al terme municipal adjacent. Malgrat la significativa participació, que tornava a vorejar el 55% del veïnat, el consistori de Cerdanyola va decidir bloquejar qualsevol mena de passa en aquesta direcció.


O així ha estat fins ara, perquè un Jutjat de Barcelona -a petició de la comissió en qüestió- acaba d'ordenar a l'administració de Cerdanyola admetre a tràmit aquest procés d'avaluació de separació i posterior annexió, reclamant l'opinió a cadascuna de les parts implicades. Un document que, posteriorment, s'haurà d'elevar a la Generalitat que serà l'encarregada de donar el vistiplau, si ho considera oportú, de l'esperat divorci.

Les motivacions


En declaracions a NacióSantCugat, Chus Cornellana, una de les impulsores de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, celebra esperançada l'última resolució dels tribunals que, confia, permetrà desencallar el procés de segregació i posterior annexió. Cornellana també assevera que, més enllà de les motivacions logístiques, Sant Cugat té més experiència en la gestió de les EMD -avesada ja amb la de Valldoreix- i que, per tant, serà més fàcil que doni respostes a les reivindicacions de la urbanització. 

 

Participació