L'acusat santcugatenc per la protesta del TSJC: «Quan els Mossos ens treuen d'allà la cadena cau. No la van haver de trencar»

Els activistes, dos dels quals són de Sant Cugat, neguen la intenció de bloquejar la tasca del Palau de Justícia i que s'encadenessin durant l'acció

L'arribada al Palau de la Justícia dels tretze activistes acusats de desordres públics per una protesta al TSJC
L'arribada al Palau de la Justícia dels tretze activistes acusats de desordres públics per una protesta al TSJC | ACN
05 de febrer del 2020
Dos anys després, dotze dels tretze acusats per la protesta a les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han passat per davant del jutge per deixar clar que van exercir el seu dret de manifestació pacífica i no violenta, i en cap cas es va voler bloquejar la tasca del Palau de Justícia. Els dotze acusats, dels quals dos són de Sant Cugat, han respost només les preguntes dels seus advocats, Xavi Monge i Eduardo Cáliz, d'Alerta Solidària, per defensar el seu dret de protesta. "Volíem fer una seguda pacífica i no violenta", han dit els processats, que s'enfronten a penes de més de dos anys de presó per desordres públic i desobediència a l'autoritat. 

Un dels acusats, Alejandro V., ha precisat que l'acció era "simbòlica" i ha recordat que les portes del TSJC estaven obertes i la gent podia entrar i sortir sense cap problema. Un altre dels implicats,el santcugatenc Marcel L., també ha negat que en l'acció s'encadenessin al TSJC. "Hi havia una cadena per allà, però en les imatges es pot veure com quan els Mossos ens treuen d'allà la cadena cau. No la van haver de trencar", ha dit. Dos dels activistes han ressaltat a preguntes de les seves defenses que no van colpejar els agents que els van retirar del lloc. "Em van fer mal i em vaig moure, però no em vaig resistir", ha dit una de les encausades. Per la seva banda, el terrassenc Cesc M., ha explicat que només han respost a les preguntes dels seus advocats. 

Els processats també han explicat al tribunal, presidit per la magistrada Montserrat Comas, el motiu de l'acció i han dit que es tractava de protestar contra l'aplicació del 155 i diverses resolucions judicials. Els fets van tenir lloc el 23 de febrer de 2018, pocs mesos després de la intervenció de l'autogovern després de la declaració unilateral d'independència.  Aquest dimecres han declarat davant del jutge dotze dels tretze acusats, el que falta es troba en cerca i captura i encara no se l'ha pogut localitzar. 

Les imatges dels fets

La defensa dels acusats ha demanat en la fase de qüestions prèvies retirar de la causa un seguit d'imatges enregistrades per les càmeres de seguretat del TSJC i pels Mossos d'Esquadra del dia dels fets. Els advocats consideren que no s'han aportat d'acord als terminis establerts i que no són les imatges originals, i creuen que això podria vulnerar drets dels processats. La Fiscalia s'hi ha oposat i el tribunal, després de deliberar uns minuts, ha rebutjat excloure la prova. La presidenta de la sala, Montserrat Comas, sí que ha dit que la prova es veurà i se'n podrà jutjar la "fiabilitat". "Un cop valorada la prova, el tribunal dirà si els vídeos són fiables o no, però ara com ara no considerem que la prova sigui nul·la", ha explicat Comas. La defensa ha formulat la corresponent protesta davant d'aquesta decisió.

Demà és el torn dels testimonis tant per part dels acusats com de la Fiscalia, que declararan durant el matí. Els acusats esperen aconseguir l'absolució o com a molt tenir una multa administrativa, com ha passat en casos semblants. 

 


L'acusació vol "atemorir la dissidència"

A l'entrada del TSJC unes poques desenes de persones s'han concentrat per donar suport als processats. Entre crits d'"absolució encausades", els manifestants han volgut denunciar la persecució contra l'independentisme popular. Eduardo Cáliz, advocat dels acusats, ha criticat que la Fiscalia vol "atemorir la dissidència" amb peticions de més de dos anys de presó per accions que van ser pacífiques. En declaracions a NacióDigital, l'advocat lamenta que els acusats fa més de dos anys que estan en el procediment i que les peticions de pena de la Fiscalia impliquen que haurien d'entrar a la presó.  
 

Unes 200 persones van participar de l'acció dels CDR al Palau de Justícia el 23 de febrer de 2018 Foto: ACN