Junts per Catalunya

Els santcugatencs Calvet i Puigneró, possibles candidats a la presidència de la Generalitat

El PDECat, que no es vol dissoldre, tria Marc Solsona com a portaveu en plena negociació i reforça dues figures més de l'executiva; la coalició amb la Crida s'explorarà com a fórmula si el desacord persisteix

per Oriol March , 5 de febrer de 2020 a les 10:24 |
Jordi Puigneró i Damià Calvet podrien ser candidats a presidir la Generalitat | Govern
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Fins ara, les successives convocatòries electorals havien servit a l'espai de Junts per Catalunya (JxCat) per anar ajornant la reordenació pendent des de principis del 2018, quan va començar a caminar com a grup parlamentari després de les eleccions del 21-D. Aquesta vegada, però, els futurs comicis catalans que convocarà Quim Torra un cop aprovats els pressupostos fan inajornable el debat intern. En essència, hi ha quatre actors en dansa: el PDECat, els dirigents amb carnet del partit que no s'acaben de sentir còmodes amb les sigles i tendeixen més cap a JxCat, els independents que es van sumar a la llista de Carles Puigdemont i la Crida Nacional per la República. Per damunt d'ells, hi ha l'expresident de la Generalitat, que tindrà l'última paraula.


La tria del candidat a la presidència també es farà sota l'influx del procés intern, amb els noms de Borràs, Artadi, i els santcugatencs Damià Calvet i Jordi Puigneró com a protagonistes. Si Puigdemont vol tornar a encapçalar la llista, no hi haurà rival.

De fórmules n'hi ha per a tots els gustos, segons diverses fonts consultades, però encara cap de concreta. Els contactes que hi ha hagut al llarg de les últimes setmanes -amb visites de David Bonvehí, president del PDECat, a Lledoners per visitar Jordi Sànchez, líder de la Crida, i també els presos de JxCat- no han servit per pactar una via d'encaix. L'associació presidida per Sànchez, que té forma de partit, es pot activar electoralment en qualsevol moment, la qual cosa pot obrir les portes a una coalició de cara a les eleccions catalanes sota el paraigua, com el 21-D, de JxCat.


Fonts de la direcció del PDECat assenyalen que "en cap cas" es procedirà a la dissolució del partit, i que la fusió tampoc és un escenari viable a hores d'ara. En les últimes setmanes -especialment per intercessió de Puigdemont- s'ha posat damunt la taula la creació d'un partit nou al qual s'hi haurien de sumar individualment cadascun dels associats, afiliats o simpatitzants de totes les ànimes de l'espai nacionalista. Si una cosa té clara Bonvehí, en tot cas, és que a les properes eleccions cal repetir la fórmula de JxCat, utilitzada amb èxit al Parlament i a l'Eurocambra sota el lideratge de Puigdemont però no tant quan l'expresident no s'ha presentat -municipals i espanyoles.


Malgrat voler tenir la reordenació llesta abans que arribin les eleccions catalanes, Bonvehí ha admès la possibilitat que podria no ser així. El president del PDECat té intenció de viatjar "immediatament" a Waterloo quan avancin les negociacions, i ha receptat "prudència". La reordenació de JxCat és material sensible -els sectors acumulen greuges, i al partit tenen la sensació que els utilitzen com a "excusa" per no arribar a cap acord-, hi ha molts actors implicats -Albert Batet, Laura Borràs, Elsa Artadi, Jordi Sànchez, la resta de presos de JxCat, membres del Govern- i els equilibris són constants. Puigdemont, en tot cas, disposarà de vot de qualitat.

"El 14 de desembre ens vam entregar a ell", asseguren els més pragmàtics del PDECat, en referència al consell nacional en què es va acordar "transitar" cap a JxCat sota el lideratge de l'expresident de la Generalitat. La tria del candidat a la presidència també es farà sota l'influx del procés intern, amb els noms de Borràs, Artadi, Damià Calvet i Jordi Puigneró com a protagonistes. Si Puigdemont vol tornar a encapçalar la llista, no hi haurà rival. "Respectarem la seva decisió", ha determinat Bonvehí, flanquejat pel nou portaveu del PDECat, Marc Solsona, nomenat després de l'executiva.

Reforç a l'executiva

L'ascens de Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat al Parlament, permetrà al partit augmentar la presència. Està previst recuperar les rodes de premsa setmanals -abandonades en l'últim cicle electoral- i tenir més presència als mitjans. Hi ha dos dirigents més que han rebut un ascens. Es tracta de Marc Castells, responsable de política municipal, i Lluís Font, al capdavant del flanc ideològic. Castells és alcalde d'Igualada i Font, diputat al Parlament. Aquest últim va ser un fitxatge de Marta Pascal per a l'executiva del partit, i va acabar aconseguint un escó a la cambra.


Míriam Nogueras es manté com a vicepresidenta i coordinadora de l'acció política a Madrid, mentre que Ferran Bel continua com a secretari d'organització. Bel i Bonvehí han estat aquests dies molt pendents de què es coïa al Parlament, i el president del PDECat també va ser cridat a Palau dimecres al matí per conèixer, en directe, què diria Torra en la declaració institucional que va acabar amb la legislatura en diferit. Les properes eleccions tenen múltiples prismes i un d'ells és el de determinar com acabarà JxCat, un espai sota el lideratge indiscutible de Puigdemont però sotmès fa mesos a debat intern.

 

Participació