Arqueologia

Espectacular troballa sota la plaça d'Octavià: restes del cementiri medieval del Monestir de Sant Cugat

Els materials desenterrats, ara en procés d'estudi i classificació, seran dipositats al fons de Museus de Sant Cugat

per NacióSantCugat, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 10 d'agost de 2022 a les 17:00 |
Imatge d'un esquelet trobat sota l'antic Cal Boter Negre | Àger Arqueologia

La nova construcció d'habitatges en la finca situada al número 8 de la plaça d'Octavià -l'antic Cal Boter Negre- ha deixat al descobert diverses restes arqueològiques que dibuixen la història de Sant Cugat, des de l'època romana fins a l'expansió urbana del segle XIX. 

Una intervenció arqueològica incentivada per la mateixa promotora, NUKINUK, que durant tot el procés ha donat compliment als requisits municipals establerts per a la protecció del patrimoni arqueològic de la ciutat. Així doncs, un equip d'experts arqueòlegs i antropòlegs d'Àger Arqueologia han dut a terme des del passat mes de març l'excavació i la documentació de les restes trobades on destaca el passat funerari de l'entorn del Monestir amb una necròpolis medieval.


"Quan es duen a terme obres a l'entorn més proper al Monestir és fonamental comptar amb constructores que siguin sensibles a aquestes possibles troballes", ha assenyalat la tinenta d'alcaldia de Cultura i alcaldessa accidental, Esther Madrona, agraint que així hagi estat en aquesta ocasió. "En el cas de l'obra a l'antic Cal Boter Negre, aquestes restes arqueològiques ens aporten més informació sobre el passat de la nostra ciutat i sobre l'antic cementiri medieval", ha celebrat la republicana.
 

Imatge de les tasques arqueològiques al jaciment de la plaça d'Octavià Foto: Àger Arqueologia


Els materials desenterrats, ara en procés d'estudi i classificació, seran dipositats al fons de Museus de Sant Cugat per vetllar per la seva conservació, investigació i difusió. 

Classificació de les troballes segons les fases d'ocupació històrica:


Fase 1. Època romana (segles I – VI dC)
S’hi ha localitzat un petit forn i un paviment d’opus signinum. Indiquen que en aquest lloc hi hauria hagut un espai de treball relacionat amb l’establiment que des del segle I dC, abans de l’existència del monestir, ocupava aquest lloc, i on al segle IV dC es construí una important fortificació i a continuació una església paleocristiana.

Fase 2. Època medieval (segles XI i XIV dC)
S’hi ha documentat cinc sepultures, una de les quals estava coberta per tres lloses. Aquesta troballa amplia el coneixement sobre el cementiri monàstic, del qual se’n tenen altres evidències arqueològiques i documentals, i referma la seva importància i dimensions.

L’entorn del monestir era utilitzat com a lloc funerari on s’hi enterraven fidels atrets per la influència religiosa del monestir i que hi deixaven part de la seva herència.

També s’ha documentat cinc sitges (forats per emmagatzemar productes agrícoles), que indiquen que aquest espai també va ser utilitzat com a lloc d’emmagatzematge de cereals o llegums.

Fase 3. Cal Boter Negre (segle XIX)
Per últim, l’excavació ha tret a la llum restes d’elements de fonamentació i clavegueram de Cal Boter Negre, així com un cup de vi enrajolat i amb volta datat de 1883, en sintonia amb l’economia vitivinícola d’aquell moment a l’antiga vila.

 

Informe de les restes arqueològiques descobertes sota la plaça d'Octavià by Sergi Baixas on Scribd


 

 

Participació