Sant Cugat venç Núñez&Navarro al TSJC: Torre Negra, protegida

L'Ajuntament de Sant Cugat celebra una sentència "històrica" en el llarg litigi urbanístic de l'àmbit de Torre Negra. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba d'avalar la modificació urbanística impulsada pel consistori vallesà amb l'objectiu de blindar tot el sector ubicat a les faldes de Collserola -prop de 165 hectàrees- en sòl no urbanitzable. Un pronunciament judicial que, malgrat que encara es pot recórrer amb un recurs de cassació al Tribunal Suprem, representa "un pas gairebé definitiu" en la protecció d'aquest entorn després de més de 30 anys entre togues negres. 

Així doncs, aquesta resolució denega el recurs presentat per l'empresa Josel SL -del grup Núñez&Navarro- davant la modificació del PGM i avala la potestat de l'Ajuntament per transformar aquest espai per motius d'ordenament urbanístic del municipi. En aquesta línia, el magistrat rebutja que el reordenament en qüestió sigui irracional, incongruent i incoherent i tampoc considera que s'albiri cap mena de "desviació de poder". La constructora immobiliària, que reivindica drets d'edificació, va comprar la majoria d'aquests terrenys quan estaven catalogats com a sòl urbanitzable no delimitat amb la voluntat de construir un nou barri d'entre 1.800 i 3.600 habitatges. 

"Amb aquesta sentència fem un pas de gegant per preservar un espai que dona entrada al Parc Natural de Collserola i amb uns grans valors socials i paisatgístics pel conjunt de la ciutadania", ha celebrat Mireia Ingla en un acte d'unitat flanquejada per representants de tots els partits polítics del plenari. "Com a alcaldessa, una de les meves responsabilitats és protegir i defensar els elements i espais que formen part del patrimoni de la ciutat. No volem perdre el que ens identifica i valorem com a element indestriable de Sant Cugat", ha afegit la republicana reivindicant també la recent compra de la masia homònima. 

Cal recordar que anteriorment el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM impulsades per l'Ajuntament en considerar que aquest paratge no podia ser preservar pels seus valors naturals. No obstant això, els tribunals sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari; esdevenint la fórmula que finalment ha impulsat el consistori per a protegir aquest espai. 

Aquesta tercera modificació del PGM, aprovada definitivament per la Generalitat durant el mes de juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l'àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l'escola Avenç.
 
Torre Negra, un consens de ciutat
La proposta per preservar la Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l’any 1993 on, sota el lema “Torre Negra forestal”, es van recollir 10.000 signatures per a la protecció de la zona. Uns mesos després (febrer del 1994) es va crear la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.

Pel que fa als tenidors dels terrenys -60% de Núñez i Navarro i un 40% restant en mans de petits propietaris-, aquests reclamen a l'Ajuntament compensacions econòmiques per indemnitzacions per un valor de 400 milions d'euros o la promoció d'un canvi de terrenys: bescanviar la protecció de l'entorn de Can Borrell i del Pi d'en Xandri per la rambla de Can Bell i del passeig Calado. Dues propostes que l'administració local continua rebutjant. "Fins que no s'acabi tot el procés judicial, no ens embarcarem en els següents passos", ha sentenciat la tinència d'alcadia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch.

Sentència del TSJC sobre Torre Negra by Sergi Baixas on Scribd