27
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
28
de juliol
a les
9:16h
Durant els darrers tres anys, el govern tripartit (ERC-PSC-CUP) ha elaborat el Pla d'Habitatge Assequible 2030 amb l'objectiu de planificar les actuacions de Promusa al llarg de la dècada. Un full de ruta per aconseguir el màxim d'habitatge de lloguer assequible -que tindrien un preu inferior al del mercat lliure- i mitigar la constant diàspora de santcugatencs que es veuen expulsats de la ciutat cada dia perquè no poden fer front al desorbitat preu de l'habitatge.
Així doncs, i segons les estimacions que es desprenen del document al qual ha tingut accés en primícia ElCugatenc, la intenció de l'executiu és arribar al 10% d'habitatge assequible de lloguer respecte al parc total d'habitatges de la ciutat -actualment situat en un 2,3%- amb la creació de 3.000 nous habitatges assequibles. Una xifra que es preveu que es pugui arribar mitjançant la col·laboració entre l'administració pública, les cooperatives, el tercer sector i la iniciativa privada.
Pel que fa a l'anterior pla, el govern d'esquerres considera que "no tenia prou en compte les circumstàncies derivades del planejament urbanístic i disponibilitat del sòl" del municipi i, per tant, "no s'ajustava a les possibilitats reals de desenvolupament i execució" d'una ciutat que està a punt d'assolir el seu creixement màxim.
En contraposició, aquest document "viu" -subjecte a canvis, reformulacions i sense dates concretes per no generar "falses expectatives"- duplicaria d'inici la previsió feta per l'anterior equip de govern en el Pla Promusa 2030 que fixava aconseguir un 5% del parc total d'habitatge a lloguer assequible.
Posant fil a l'agulla, les actuacions proposades permeten estimar la promoció de 2.989 nous habitatges assequibles sumant-hi l'adquisició d'una dotzena extra anualment a través del mètode del tempteig i retracte. D'aquests, es preveu que vora 1.400 es construeixin abans del 2030 i prop de 1.600 a partir d'aleshores al futur sector de Ca n'Ametller.
I com s'aconseguirà?
Doncs el pla preveu aconseguir-ho amb l'ajuda de la nova normativa que obliga a establir quotes d'habitatge protegit en les noves promocions privades i amb acords publicoprivats. La inversió global per a construir aquests 3.000 nous habitatges està valorada en uns 480 milions d'euros que aniran a càrrec de l'Ajuntament, altres administracions i col·laboracions amb el sector privat.
Tanmateix, altres fórmules i línies d'actuació passaran per acordar amb els propietaris modificacions de planejament que permeti obtenir sòl públic a canvi de realitzar habitatge públic de lloguer (408 hab.); la destinació de terrenys de titularitat municipal qualificats com a equipaments a habitatges dotacionals (132 hab.); l'ús del tempteig i retracte per l'obtenció d'edificis a rehabilitar o solars per construir (141 hab.) o la planificació completa de Ca n'Ametller amb la transformació del nou ecobarri (2.200 hab).
En aquesta mateixa línia, el pla també proposa 18 emplaçaments distribuïts al llarg del terme municipal. Des del microurbanisme d'una parcel·la al planejament d'un barri sencer. Així, cada emplaçament es descriu amb detall en la corresponent fitxa: localització, informació física de l’àmbit, informació urbanística, el nombre d’habitatges previstos, el tipus de promotor, el pressupost d’inversió públic o privat i el seu propi calendari estimat.
On estan projectats els habitatges de les 18 promocions?
Doncs la gran majoria, més del 70%, estan previstos en el futur ecobarri de Can n'Ametller, l'última de les grans pastilles urbanitzables de Sant Cugat tal com delimita el Pla General Metropolità (PGM). Aquí s'hi preveu la construcció d'uns 2.200 habitatges que es destinarien a aquest lloguer assequible.
La resta es divideixen en diversos punts de la ciutat, inclosos els districtes perifèrics com la Floresta i les Planes. En destaquen 116 habitatges a Can Vasconcel (a tocar de Can Bell i de l'Arrabassada); 92 habitatges al pla del Vinyet (al costat dels Cinemes de Sant Cugat i sota d'ESADE); 75 al terreny de sobre de la pròpia ETSAV; i els 72 del polèmic Ragull Centre.
Una emergència prioritària
"La demanda d'habitatge sempre superarà l'oferta i la ciutat mai serà capaç d'absorbir-la", ja va reconèixer l'alcaldessa Mireia Ingla durant la presentació del pla el desembre passat mentre exposava la necessitat de posar-lo en marxa al més aviat possible sota la intervenció pública per superar la lògica especulativa del mercat que ha provocat que a Sant Cugat el preu del m/2 -tant de lloguer (13.5 e/m2) com per compra (3.849 e/m2)- sigui el més elevat del país. "Aquesta és la conclusió i inici d'un llarg camí perquè els santcugatencs puguin continuar residint a Sant Cugat", afirmava la republicana.
Per posar-hi context als canvis demogràfics, cal apuntar que en el període 2000-2020, es van empadronar al municipi 124.000 persones -un creixement del 80% passant de 52.000 a 93.000 habitants-; però en el mateix temps se'n van donar de baixa 88.000. Una expulsió desorbitada de ciutadans que es veuen obligats a marxar per la impossibilitat de fer front a l'elevat preu de l'habitatge al municipi.
Així doncs, i segons les estimacions que es desprenen del document al qual ha tingut accés en primícia ElCugatenc, la intenció de l'executiu és arribar al 10% d'habitatge assequible de lloguer respecte al parc total d'habitatges de la ciutat -actualment situat en un 2,3%- amb la creació de 3.000 nous habitatges assequibles. Una xifra que es preveu que es pugui arribar mitjançant la col·laboració entre l'administració pública, les cooperatives, el tercer sector i la iniciativa privada.
Pel que fa a l'anterior pla, el govern d'esquerres considera que "no tenia prou en compte les circumstàncies derivades del planejament urbanístic i disponibilitat del sòl" del municipi i, per tant, "no s'ajustava a les possibilitats reals de desenvolupament i execució" d'una ciutat que està a punt d'assolir el seu creixement màxim.
En contraposició, aquest document "viu" -subjecte a canvis, reformulacions i sense dates concretes per no generar "falses expectatives"- duplicaria d'inici la previsió feta per l'anterior equip de govern en el Pla Promusa 2030 que fixava aconseguir un 5% del parc total d'habitatge a lloguer assequible.
Posant fil a l'agulla, les actuacions proposades permeten estimar la promoció de 2.989 nous habitatges assequibles sumant-hi l'adquisició d'una dotzena extra anualment a través del mètode del tempteig i retracte. D'aquests, es preveu que vora 1.400 es construeixin abans del 2030 i prop de 1.600 a partir d'aleshores al futur sector de Ca n'Ametller.
I com s'aconseguirà?
Doncs el pla preveu aconseguir-ho amb l'ajuda de la nova normativa que obliga a establir quotes d'habitatge protegit en les noves promocions privades i amb acords publicoprivats. La inversió global per a construir aquests 3.000 nous habitatges està valorada en uns 480 milions d'euros que aniran a càrrec de l'Ajuntament, altres administracions i col·laboracions amb el sector privat.
Tanmateix, altres fórmules i línies d'actuació passaran per acordar amb els propietaris modificacions de planejament que permeti obtenir sòl públic a canvi de realitzar habitatge públic de lloguer (408 hab.); la destinació de terrenys de titularitat municipal qualificats com a equipaments a habitatges dotacionals (132 hab.); l'ús del tempteig i retracte per l'obtenció d'edificis a rehabilitar o solars per construir (141 hab.) o la planificació completa de Ca n'Ametller amb la transformació del nou ecobarri (2.200 hab).
En aquesta mateixa línia, el pla també proposa 18 emplaçaments distribuïts al llarg del terme municipal. Des del microurbanisme d'una parcel·la al planejament d'un barri sencer. Així, cada emplaçament es descriu amb detall en la corresponent fitxa: localització, informació física de l’àmbit, informació urbanística, el nombre d’habitatges previstos, el tipus de promotor, el pressupost d’inversió públic o privat i el seu propi calendari estimat.
On estan projectats els habitatges de les 18 promocions?
Doncs la gran majoria, més del 70%, estan previstos en el futur ecobarri de Can n'Ametller, l'última de les grans pastilles urbanitzables de Sant Cugat tal com delimita el Pla General Metropolità (PGM). Aquí s'hi preveu la construcció d'uns 2.200 habitatges que es destinarien a aquest lloguer assequible.
La resta es divideixen en diversos punts de la ciutat, inclosos els districtes perifèrics com la Floresta i les Planes. En destaquen 116 habitatges a Can Vasconcel (a tocar de Can Bell i de l'Arrabassada); 92 habitatges al pla del Vinyet (al costat dels Cinemes de Sant Cugat i sota d'ESADE); 75 al terreny de sobre de la pròpia ETSAV; i els 72 del polèmic Ragull Centre.
Una emergència prioritària
"La demanda d'habitatge sempre superarà l'oferta i la ciutat mai serà capaç d'absorbir-la", ja va reconèixer l'alcaldessa Mireia Ingla durant la presentació del pla el desembre passat mentre exposava la necessitat de posar-lo en marxa al més aviat possible sota la intervenció pública per superar la lògica especulativa del mercat que ha provocat que a Sant Cugat el preu del m/2 -tant de lloguer (13.5 e/m2) com per compra (3.849 e/m2)- sigui el més elevat del país. "Aquesta és la conclusió i inici d'un llarg camí perquè els santcugatencs puguin continuar residint a Sant Cugat", afirmava la republicana.
Per posar-hi context als canvis demogràfics, cal apuntar que en el període 2000-2020, es van empadronar al municipi 124.000 persones -un creixement del 80% passant de 52.000 a 93.000 habitants-; però en el mateix temps se'n van donar de baixa 88.000. Una expulsió desorbitada de ciutadans que es veuen obligats a marxar per la impossibilitat de fer front a l'elevat preu de l'habitatge al municipi.
PLA D’HABITATGE ASSEQUIBLE 2030 DE SANT CUGAT DEL VALLÈS by Sergi Baixas on Scribd