«Amics del teatre, aixequem el teló!»: un homenatge a la figura d'Ernest Naté

L'esdeveniment ha batejat l'etapa de Naté com "l'època daurada" del teatre santcugatenc

L'acte en homenatge del llegat d'Ernest Naté
L'acte en homenatge del llegat d'Ernest Naté | Albert Canajelo - Aj. de Sant Cugat
Marta Serrés
31 de maig del 2022
Actualitzat a les 18:31h
Aquest diumenge 29 de maig La Unió Santcugatenca ha acollit l’acte d’homenatge al director teatral Ernest Naté, traspassat el proppassat 1 de febrer als 89 anys. L’acte, que ha acollit més d’un centenar de persones a la sala Clavé, ha començat amb unes paraules de benvinguda de la directora teatral i promotora de l’homenatge Dolors Vilarasau, qui ha definit l’homenatge com un acte de justícia i de memòria històrica cap a una figura, que cap els anys 60, en ple franquisme i en una sala parroquial tutelada per l’església, va ser capaç de situar el teatre fet a Sant Cugat en la “centralitat europea” i dins el corrent de l’anomenat teatre independent de l’època.

A continuació l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha volgut destacar com Naté formava part d’aquell grup de persones que van crear la xarxa teatral de la ciutat sobretot en els anys seixanta definint l’etapa de Naté com “l’època daurada del teatre santcugatenc”. Teresa Canas, també directora de teatre, i filla d’Eugeni Canas, l’impulsor de l’Agrupació Maragall, ens ha parlat de l’arribada de Naté a Sant Cugat, i de les obres que va dirigir conjuntament amb el seu pare. L’arribada de Naté va suposar, segons Canas, una crescuda importantíssima de gent que es va afeccionar la teatre, i van arribar a comptar amb una companyia de 30 homes i 45 dones. Canas explica que té un record molt bo Naté, definint-lo com “un dels millors directors amb qui he treballat”.

Per concloure els parlaments, Xavier Fornells, comunicador i persona molt vinculada a la
Cultura, ha destacat de la figura del director homenatjat la visió coral del que representava el teatre. Quan dirigia ensenyava a actuar, tenia una cura extrema de la dicció dels seus actors, no tenia cap pressa en dedicar-li el temps que fes falta en qualsevol dels aspectes de tot allò que calia per construir una obra de teatre, “amb la seva exigència va aconseguir que el teatre amateur passes a professional”, no només dirigia, tenia una visió de mestratge.

Igual que ho havia constatat Vilarasau, Fornells també es va reafirmar en que “devíem aquest homenatge a Naté” i que “cal recordar la història de la ciutat”. I referint-se al Teatre la Unió, sala que a data d’avui segueix tancada, i en un to més reivindicatiu ha dit: “Us ho devem als que hi sou i als que no hi són, cal tornar a reobrir el teatre de La Unió”.

A continuació sota la direcció artística de Dolors Vilarasau, l’acte ha comptat amb escenes de les obres “La cantant calba”, “Figuretes de vidre” i “L’encens i la carn” dirigides per Naté els anys seixanta amb l’Agrupació Maragall a la Sala Parroquial, i una escena de “Terra Baixa” que va dirigir l’any 1989 a La Unió amb la Companyia Teatre Fila Zero.

En un escenari pràcticament despullat s’hi han projectat fotografies d’arxiu de les pròpies escenes, algunes en moviment, integrant-se com a escenografies no corpòries “La Cantant calba” i “Figuretes de vidre” han comptat amb la interpretació dels actors de l’època, alguns fent els mateixos personatges. Júlia Rodó, Montserrat Español, Jordi Franquesa, Rosa Maria González i Pere Codó ens han traslladat a tota una època amb les seves emotives interpretacions. I, a continuació Vilarasau ens ha sorprès amb una proposta trencadora, que ben segur hagués interessat molt al propi Naté, substituint els personatges -tots homes- de la farsa “Menego” de l’obra “L’encens i la carn” de Feliu Formosa, per tres actrius dones: Marta Uxan, Martina Vilarasau i Carme González, en homenatge a tres actors històrics: Joan Llamas, Joan Fàbregas i Pere Pahissa, que ja no són entre nosaltres, i que van representar l’obra l’any 1967.

Una fragment de “Terra baixa” interpretat per Xavier Tor, l’actor que més vegades s’ha posat a la pell del Manelic, ha tancat el cicle de les escenes i ha donat pas a uns parlaments finals del President de La Unió, David Pujol, qui ha agraït la feina de Dolors Vilarasau i ha parlat de la relació de Naté amb La Unió i, concretament, amb la companyia de teatre estable de l’entitat, Teatre Fila Zero. També, com Fornells, Pujol ha apel·lat a obrir el Teatre de l’entitat, considerant que “seria el millor homenatge que li podríem fer a l’Ernest Naté".
 

Montserrat Capellera i Montserrat Naté, vídua i filla d'Ernest Foto: Albert Canajelo - Aj. de Sant Cugat


Montserrat Naté, filla de l’homenatjat, ha pujat a l’escenari acompanyada per la viuda, Montserrat Capellera i per la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona i ens ha regalat com a cloenda de l’acte unes paraules d’agraïment en nom de tota la família. Amb una gran mostra de generositat ha constatat que “aquest homenatge no s’entendria sense compartir-lo amb tots els que vau fer que el teatre de Sant Cugat fos reconegut” i ha referit una llarguíssima llista de noms del teatre local, volen constatar que l’homenatge també era per tots ells, i s’ha acomiadat amb un missatge a tots plegats: “Amics del teatre, aixequem el teló!”.

En acabar l’acte s’ha volgut agrair la participació de tot l’elenc d’actors, actrius, i col·laboradors que han fet possible aquest homenatge, el qual ha estat organitzat pels Amics de Pedra i Sang i La Unió Santcugatenca, amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament de Sant Cugat.

- Una crònica de Marta Serrés, promotora de l’homenatge i sòcia de La Unió Santcugatenca