30
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:13h
L'Associació Espanyola de Parcs i Jardins Públics (AEPJP) ha premiat l'Ajuntament de Sant Cugat pel millor projecte de jardineria pública de l'Estat pel seu treball "Bioconfort urbà". Un pioner treball científic impulsat pel consistori per quantificar els efectes positius de l'arbrat en relació amb la qualitat de l'aire i el bioconfort.
L'estudi, elaborat per la Universitat de Sevilla, mostra com la massa arbòria de la ciutat -formada per 55.000 arbres urbans- redueix la contaminació, filtra les radiacions, atenua les altes temperatures i contribueix a fer de Sant Cugat una ciutat més saludable. En la mateixa línia, es conclou que el conjunt de plataners, mèlies i pins del municipi capturen 450 kg de CO2 al dia i que l'arbrat és capaç de reduir fins a 18 graus la temperatura a les voreres a l'estiu.
"Estem molt contents d'haver rebut un reconeixement d'abast estatal com aquest que valora la nostra aposta per fer front a l'emergència climàtica i fomentar una ciutat més saludable", ha celebrat el regidor de Serveis Urbans, José Gallardo, esgrimint que a través de la gestió urbana es poden assolir aquesta mena de reptes.
Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Presidència, Pere Soler, també s'ha mostrat satisfet per la distinció rebuda perquè posiciona Sant Cugat en el "rànquing més alt en la innovació i en el manteniment del verd urbà, combinant els mètodes tradicionals amb sistemes innovadors i creatius".
Un estudi científic pioner
L’estudi, dirigit pel catedràtic d’ecologia vegetal de la Universitat de Sevilla, Enrique Figueroa, analitza la realitat arbòria de la ciutat a partir de les dades preses amb desenes de sensors instal·lats a peu de carrer i en arbres, mesurant aspectes com la radiació solar, la temperatura del sòl, la captació de contaminants o l’absorció de partícules.
Pel que fa a la captació de contaminants, les primeres conclusions apunten que els plataners, les mèlies i els pins són alguns dels arbres urbans que hi ha a Sant Cugat amb una major capacitat per capturar CO2. En concret, hi ha 8.000 arbres plantats d’aquestes tres espècies i es calcula que en total són capaços d’absorbir 448 kg de CO2 al dia, la qual cosa demostra la incidència de l’arbrat en la mitigació de canvi climàtic.
Tanmateix, l’estudi també assenyala que els arbres tenen un paper molt important en la captació de micro partícules, un dels aspectes més perjudicials per la salut de la contaminació atmosfèrica. Els resultats destaquen especialment alguns arbres com la prunera vermella, que són molt eficaços a l’hora de capturar metalls pesants provinents dels motors dels vehicles, com per exemple el plom, el coure, el níquel o l’arsènic.
L’altre aspecte que s’ha estudiat és el bioconfort que generen les ombres dels arbres. Una de les conclusions és que a Sant Cugat les mèlies són els arbres amb major capacitat per reduir la temperatura a les voreres (-27%), seguit de les moreres (-16’5%), els plataners (-15’8%) i les pruneres (-10’95%). Pel que fa a l’absorció de radiacions solars, els valors assolits superen el 95%.
Finalment, també s’indica que un carrer arbrat pot reduir fins a 18 graus la temperatura a les voreres i fins a 12 graus en l’asfalt . En concret, un carrer sense arbres pot arribar als 42’3º a l’estiu i en canvi un carrer similar però ombrejat pels arbres pot tenir una temperatura de 23’5º.
El congrés de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos
Celebrat a Saragossa del 25 al 27 de maig, el congrés d’enguany -que pretén estimular l'intercanvi i la divulgació d'idees i experiències- ha tingut com a nuclis temàtics la planificació i la implementació dels boscos urbans; la naturalització urbana, gestió evolutiva i economia circular; el capital natural com a recurs de ciutat sostenible; i la infraestructura verda com a eina de planificació i desenvolupament urbà.
L’estudi, dirigit pel catedràtic d’ecologia vegetal de la Universitat de Sevilla, Enrique Figueroa, analitza la realitat arbòria de la ciutat a partir de les dades preses amb desenes de sensors instal·lats a peu de carrer i en arbres, mesurant aspectes com la radiació solar, la temperatura del sòl, la captació de contaminants o l’absorció de partícules.
Pel que fa a la captació de contaminants, les primeres conclusions apunten que els plataners, les mèlies i els pins són alguns dels arbres urbans que hi ha a Sant Cugat amb una major capacitat per capturar CO2. En concret, hi ha 8.000 arbres plantats d’aquestes tres espècies i es calcula que en total són capaços d’absorbir 448 kg de CO2 al dia, la qual cosa demostra la incidència de l’arbrat en la mitigació de canvi climàtic.
Tanmateix, l’estudi també assenyala que els arbres tenen un paper molt important en la captació de micro partícules, un dels aspectes més perjudicials per la salut de la contaminació atmosfèrica. Els resultats destaquen especialment alguns arbres com la prunera vermella, que són molt eficaços a l’hora de capturar metalls pesants provinents dels motors dels vehicles, com per exemple el plom, el coure, el níquel o l’arsènic.
L’altre aspecte que s’ha estudiat és el bioconfort que generen les ombres dels arbres. Una de les conclusions és que a Sant Cugat les mèlies són els arbres amb major capacitat per reduir la temperatura a les voreres (-27%), seguit de les moreres (-16’5%), els plataners (-15’8%) i les pruneres (-10’95%). Pel que fa a l’absorció de radiacions solars, els valors assolits superen el 95%.
Finalment, també s’indica que un carrer arbrat pot reduir fins a 18 graus la temperatura a les voreres i fins a 12 graus en l’asfalt . En concret, un carrer sense arbres pot arribar als 42’3º a l’estiu i en canvi un carrer similar però ombrejat pels arbres pot tenir una temperatura de 23’5º.
El congrés de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos
Celebrat a Saragossa del 25 al 27 de maig, el congrés d’enguany -que pretén estimular l'intercanvi i la divulgació d'idees i experiències- ha tingut com a nuclis temàtics la planificació i la implementació dels boscos urbans; la naturalització urbana, gestió evolutiva i economia circular; el capital natural com a recurs de ciutat sostenible; i la infraestructura verda com a eina de planificació i desenvolupament urbà.