Òmnium encoratja el comerç local a abanderar el català com a llengua d'entrada

Un informe assevera que només el 54% dels comerciants de Sant Cugat s'adreça directament en llengua catalana a la seva clientela

Una dependenta i una clienta en una botiga de roba del carrer Monterols de Reus.
Una dependenta i una clienta en una botiga de roba del carrer Monterols de Reus. | ACN
19 d'abril del 2022

Òmnium promou la campanya "Aquí atenem en català" per garantir l'atenció en llengua catalana als comerços de Sant Cugat. Una iniciativa que pretén "servir d'estímul" perquè els establiments adoptin un model d'atenció lingüística en l'idioma del país davant el recent estudi Ofercat on s'apuntava que només el 54% dels comerciants de la ciutat s'adrecen directament en català.

En aquesta línia, l'entitat vol reconèixer aquelles companyies locals que llueixen com a marca de prestigi i es comprometen amb l'atenció en català cap als seus clients. En cas que el personal no tingui l'habilitat de parlar català, es reivindica el compromís d'aprendre'l i una voluntat de "no obligar al canvi d'idioma" a les persones que s'expressen en català.

Així doncs, els comerços adherits s'afegeixen al compromís d'emprar el català com a llengua inicial de contacte amb el client; es realitzaran les comunicacions i promocions de l'establiment en català -també en els suports digitals-; i donaran compliment a les obligacions de la legislació d'atenció als consumidors.

La campanya ha estat secundada per Sant Cugat Comerç, l'Associació Comerciants Barri del Monestir, l'Associació Comerciants Centre Històric de Sant Cugat del Vallès i Tot Mèdia.

La salut del català als comerços de Sant Cugat

Al comerç santcugatenc, l'informe extreu que tan sols un 54% dels establiments utilitzen el català d'entrada al públic. Ara bé, fins a un 69% canvia al català quan el client es dirigeix en aquesta llengua. Per altra banda, en el cas de la retolació, s’observa que una gran majoria d’establiments (89,4%) compleixen la Llei de política lingüística; malgrat que, mentre la retolació informativa, està en un 81% està escrita en català, la retolació identificativa cau fins al 71%. 

El castellà també predomina com a llengua d’inici tant a les pàgines web com de Facebook que s’ha pogut localitzar dels comerços analitzats. El català només és utilitzat com a llengua d’inici en un 24,8% dels casos.

En comparació amb la resta de municipis analitzats, Sant Cugat se situa en nivell mitjà d'ús del català com a llengua d'inici, juntament amb Molins de Rei (43%). En nivell alt, s'hi troben les ciutats de Manresa (79%) i Reus (68%). Per contra, en dades baixes estan Mollet del Vallès (39%), Rubí (37%), Cerdanyola (35%) i Sant Vicenç dels Horts (30%). Finalment, en nivell molt baix, s'hi troben Viladecans (22%) i Santa Coloma (15%).

Cinc línies per millorar la situació

L’objectiu d’Ofercat és contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística dels establiments comercials de les poblacions que formen part de la recerca mitjançant l’observació de sis factors: els dos primers estan relacionats amb la retolació dels comerços (retolació identificativa i retolació de l'aparador); dos més fan referència a la llengua oral (llengua d’inici d’atenció al públic i llengua oral d'adequació -la que s'utilitza si el client parla en aquesta llengua-), i els altres dos responen a la presència de les llengües a les pàgines web o de Facebook dels establiments (llengua d’inici i llengües disponibles a cada plataforma).

A partir de les dades de l'estudi, s’ha elaborat un pla d'actuacions que s'executarà fins al 2023 per millorar els índexs d'usos lingüístics del comerç i, alhora, fomentar el comerç de proximitat. Tot plegat, en un context de crisi sanitària que ha suposat un any molt dur pel comerç local.

Els plans d'actuació d'Ofercat treballen en cinc línies bàsiques: l’increment de l’ús del català tant en establiments comercials en general com en aquells que els gestionen persones nouvingudes; la col·laboració amb les administracions locals perquè els comerços de nova obertura rebin la informació sobre la legislació lingüística i els serveis del CPNL; la promoció de campanyes de sensibilització lingüística conjuntament amb els establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua, l’increment de l’oferta de jocs en català a les botigues de jocs i joguines; i el foment del treball conjunt amb agents socials i econòmics de la ciutat.