fauna

Els porcs senglars de Collserola, resistents als antibiòtics

S'han analitzat les mostres fecals de més d'un centenar d'exemplars

Porcs senglars menjant restes de la brossa | Juan Juárez
per A.H., Sabadell, Catalunya | 10 d'abril de 2022 a les 10:00 |
Un estudi, elaborat per un equip de l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) del Servei d'Ecopatologia i Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS-UAB), ha avisat que els porcs senglars que hi ha al Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona i al campus de la UAB són portadors de bacteris resistents als antibiòtics.

Una advertència que s'ha basat després d'analitzar les mostres fecals de 130 animals del parc natural, la capital catalana i el campus universitari. En més d'un 60% els han trobat bacteris del gènere Campylobacter. En aquest cas, com a mínim, han presentat resistència a un tipus d'aquest fàrmac. En un 46% han estat de la tipologia C. lanienae, que n'han mostrat a tres o més famílies d’antibiòtics. Per últim, un 16% ha estat del tipus C. coli.


La investigadora del programa Sanitat Animal de l'IRTA al CReSA, Marta Cerdà, ha afirmat que “les soques aïllades dels senglars eren del mateix subtipus que les dels animals domèstics” i per això no ha descartat que la transmissió pugui ser de persones als animals, "hi ha una circulació de soques entre els ambients silvestres, domèstics i humans".

En aquest sentit, la Doctora en Biodiversitat, Raquel Castillo, ha destacat el fet que els porcs senglars cada vegada tenen més presència en zones urbanes, malgrat ser silvestres, i poden ser "potencials transmissors d'aquests patògens, ja que de forma accidental s'infecten amb bacteris a través d'aigües i terrenys contaminats" propers a les granges i a les ciutats, així com "de restes de menjar dels animals i dels seus excrements".


Maneres de contagiar-se


El treball ha apuntat diferents maneres perquè es produeixi aquest contagi entre persones i senglars: "Per contacte directe o bé indirectament amb l'hàbitat que ocupen" i també, a través de les mascotes, que estan en contacte amb el bestiar i després amb les persones.  Els responsables d'aquest estudi han advertit que si continua incrementant-se la població d'aquests exemplars hi haurà "més risc per a la salut pública" i han instat estudiar "a fons" el paper dels animals salvatges a l'epidemiologia de patògens zoonòtics (transmissió d'animals a persones).




La investigació, publicada a la revista Science of The Total Environment, ha recordat que els bacteris Campylobacter i Salmonella -aquest tipus ha tingut menys presència en els senglars examinats- són els principals que circulen per Europa i els responsables de gastroenteritis entre la població.

 

Participació