Lluc Cahís: «Ser anticapitalista a ERC comporta moltes contradiccions»

Valldoreix s'acomiada de la frescor de Lluc Cahís (ERC). El vocal més jove de la Junta de Veïns, amb 29 anys, abandona la política institucional per motius laborals però sense tornar la mirada enrere. Lluites caïnites dins de la secció local d'ERC i, posteriorment, el "desengany" de tres anys com a portaveu republicà ha acabat esvaïnt l'empenta d'aquell desenfadat i pràctic anticapitalista que arribava a l'EMD amb les ganes de "canviar-ho tot".

Proper als moviments socials i a l'esquerra més revolucionària, un Cahís alliberat i sense pèls a la llengua, se sincera en una entrevista amb NacióSantCugat on parlem del seu pas per l'entramat de la política valldoreixenca i del seu rol "conflictiu" com a representant públic per "sacsejar inèrcies" que, assegura, continuen ben arrelades...  

- Marxes de la política desencantat?

- Deixa’m fer un matís. Marxo de la política institucional desencantat. Durant aquest temps he après que la política institucional no és una eina útil per canviar les coses, tot i que sí que és una eina útil per mantenir-les. I això, té les seves coses bones i dolentes. Per aquest mateix motiu és tan important aconseguir un dret, perquè, aleshores, les institucions l'apuntalaran. Ara bé, quan vas amb les ganes de canviar-ho tot, t'endús decepcions. I és que la política institucional no acaba sent res més que un entramat de poders que funciona per inèrcia pròpia amb l’objectiu de mantenir una maquinària concreta…

- No és un missatge gaire optimista…

- No, tot i que la solució és molt clara malgrat pugui semblar utòpica: empoderar les institucions. Avui dia, les institucions públiques tenen molt poc poder. I en el cas de Valldoreix, encara menys. I a mi, descobrir-ho, m’ha generat molta frustració. 

- Parlaves durant el comiat que també et vas topar de front amb la cara més amarga i enverinada de la política…

- Sí, en referència a les polèmiques entre partits que he viscut. I això passa a tot arreu. El rol estratègic és que la polèmica es quedi a dintre, tot i que no em fa vergonya reconèixer que es produeixen desavinences; i encara més a ERC que és un partit que aspira a ser l’hegemonia de l’esquerra nacional. Un àmbit molt divers i amb multitud de maneres d’encarnar-la. Segons els propis estatuts del partit, ERC abarca des de la socialdemocràcia a l’anticapitalisme. 

"Descobrir que Valldoreix té poc poder m'ha generat molta frustració"

Llavors, és cert que els anticapitalistes hi tenim un lloc, però marginal. I aleshores, jo mateix em pregunto: “Per què estic en espai com ERC sent anticapitalista?" I la resposta la trobo en com entenc els partits polítics: una eina per intentar canviar la realitat social. I, per tant, penso que aquell partit que té més incidència en la política catalana i on l’anticapitalisme hi té un racó és ERC. Malgrat que, reconec, en ocasions això pot comportar una militància incòmoda. 

- Això t’anava a preguntar perquè en diverses ocasions se t’ha vist en moviments socials de la ciutat que, habitualment, són més reivindicats per sectors més pròxims a la CUP...

- Sí, però com et deia, a l’hora de ponderar-ho, la meva comoditat tenia un pes relatiu. I en aquest sentit, em pesava més mantenir-me allà on em veia més útil per canviar la societat. La regulació dels preus de lloguer o la creació de la renda garantida a la ciutadania on hi he participat, per exemple, justifiquen aquesta militància. Tot i això, és cert que ser nítidament anticapitalista dins d’ERC comporta moltes contradiccions. Et sents sol al partit.
 
Per altra banda, pel que fa als moviments socials que comentes, penso que és de vital importància que els partits polítics no hi perdin el contacte. És més, penso que són un engranatge indispensable pel sistema polític i que fan de carro a l'hora de tibar les institucions i esdevenir puntes de llança en moltes lluites. Cal cuidar el teixit associatiu i generar cohesió amb la ciutadania. "Fer poble".

- Intueixo que la teva marxa no respon únicament a criteris laborals... Hi ha també cert cansament de ser el representat públic d’ERC per aquestes contradiccions que comentes?

- El motiu principal és el laboral; tanmateix, sí que hagués pogut dir “vinga va, puc amb tot, tirem milles”, però havia de ponderar quina qualitat de vida tindria intentant compaginar ambdues coses. Tampoc em vull enganyar, si jo continués molt motivat i no hagués experimentat aquest punt de desencant, potser sí que hagués sigut més ambiciós o més masoca . Igualment, ara venen uns mesos d’alta intensitat amb les eleccions municipals del 2023 a l’horitzó i, inevitablement, se m’obligava a afrontar en condicions de mínims l’any més exigent. A més, feia temps que ja havia avisat a l’assemblea local que aquesta seria la meva última legislatura. 

- Quina valoració fas dels teus tres anys com a vocal republicà a l’EMD de Valldoreix?

- No t’ho sé resumir amb un titular. Et puc destacar coses bones i coses dolentes. De coses bones penso que he sabut interpel·lar en termes polítics als altres partits a l’hora d’aproximar-m’hi, ser pedagògic i intentar negociar punts de consens. Apropar-los a abraçar postures més d’esquerres, com obrir el punt lila o impulsar el Pla de Joventut. I n’estic orgullós. He viscut petites victòries i he pogut ser una relativa sacsejada de consciència per un plenari que vivia molt còmode en les seves inèrcies i a qüestionar-se poc.

Tot i això, també detecto les parts negatives. Han estat moltes les mocions aprovades, però que no s’han acabat de tirar endavant. I això no és anècdota, sinó pauta. I, per tant, la desconfiança i la consegüent apatia que té la ciutadania envers l’EMD, s’entén. Un malestar que s’està alimentant des del propi govern. 

"Puig ha de continuar sent l'intercoluctor per poc pràctic que sigui"

- També has reconegut que has generat conflicte amb contundència i incomoditat”. Ets partidari d’usar un to més contundent per combatre les “injustícies i l’apatia institucional” que critiques?

- El que ha passat és el que des del govern valldoreixenc s'ha buidat de contingut polític el ple i, per tant, també l'ha buidat de sentit. Així que l’única eina que ens quedava era aprofitar aquest aparador o exposició mediàtica que ens aporta el ple. I en aquest context, només ens quedava atiar la contundència i generar més conflictivitat perquè els responsables quedéssin exposats de les seves mancances i incoherències de forma pública.

- Dona resultat?

- Crec que poc. Però millor que res. Segurament, també pel format que té el ple de Valldoreix. Les audiències públiques de la Junta són un indicador prou fiable de l’interès que generen les sessions plenàries. Sense poder institucional i credibilitat, passa el que passa…

- Durant els darrers plens ha estat palpable la tensió entre l’oposició i el govern, o més ben dit, amb la presidència. Vau reclamar-li inclús la dimissió. Com es va arribar a aquest punt?

- Vam arribar aquí arran de la valoració que vam fer de mig mandat conjuntament amb tota l’oposició. Un profund repàs de tots els acords aprovats i els executats. I en veure que la relació era ridícula ens feia qüestionar: “I què estem fent aquí?”. I per això la pujada de to. Com l’exemple en el cas de les comissions del Consell de la Vila. No s’ha avançat res i eren inútils. 

- Ara les aigües ja estan més calmades, però l’estiu passat la relació entre l’Ajuntament i l’EMD va arribar a ser crítica, fins al punt que l’alcaldessa Mireia Ingla va dir que Puig no “era un interlocutor vàlid”...

- Penso que aquestes coses són delicades perquè cal trobar un punt mig entre la figura institucional del president de l’EMD de Valldoreix, que exigeix el màxim respecte i, per altra banda, la figura de Josep Puig que ha deslegitimat i deslegitima el càrrec. Entenc que Puig pugui fer perdre els nervis i que parlar amb ell exigeixi paciència, però ha de continuar sent l’interlocutor per poc pràctic que sigui. 

- Aquesta última legislatura, la política valldoreixenca ha estat dirimida, bàsicament pel vot clau de Cs que permetia desempatar cap a una banda o l'altra. Com valores el paper dels taronges a la Junta de Veïns, inclusive amb el canvi de vocals?

- Crec que s’ha assenyalat poc que tot pilotava a l’entorn de Cs i, en aquest sentit, que Junts per Valldoreix ha recorregut massa sovint a la seva complicitat. Al capdavall, penso que pel govern hauria estat més fàcil buscar aliances amb nosaltres, tot i ser més exigents i, segurament, més incòmode. Tot i això, també entenc que Cs fos menys exigent amb les seves demandes i que, per tàctica i pragmatisme, hagin acabat cedint. No obstant, continuen sent males notícies per Valldoreix…

- És el partit que més t’ha decepcionat?

- Qui? Junts o Cs? Perquè ha estat clarament Junts. Sobretot en les mocions on es criminalitzava el moviment okupa sent conscients de la situació habitacional que patim. Tot i que Cs també competeix bé en aquest rànquing. Com quan els taronges es van abstindre en l'aprovació del Pla d’Igualtat o en l’execució d’habitatges de Protecció Oficial. Però d’ells tampoc n’espero res. Els vocals de Cs han tingut moltes vegades un vot erràtic i difícil d’entendre.

-També ha causat cert rebombori el polèmic paper -amb indicis d'irregularitats- de la secretària interventora accidental...

- Aquest és un tema delicat, perquè interfereixen diverses coses. Sempre intento deixar fora de les crítiques polítiques als treballadors de la casa. Però el problema és que ens ho va posar molt difícil. El que vam fer és que amb molta prudència, però sense deixar-ho passar, denunciar-ho. La idea era esperar al pròxim secretari interventor abans de fer res en detectar totes les senyals d’alarma i sospita que les coses no s’estaven fent bé, amb presses, poca transparència i procediments irregulars. Ara el nou secretari s’ho està mirant i ja ens aclarirà què ha passat. 

- Ha fet mal que, per primera vegada, el consistori santcugatenc i l’EMD no fossin liderades pel mateix color polític?

- Crec que no perquè sacseja i trenca moltes dinàmiques normalitzades de massa anys amb un mateix govern que no prenia seriosament i menystenia l’EMD. Penso que això ha canviat gràcies a les passes fetes des de l’Ajuntament; com ara que l’EMD tingui veu i vot al Consorci de Collserola. Un pas que depenia exclusivament de l'Ajuntament i que fins ara no s’havia fet... 

- El vocal de la CUP, Ferran Margineda, ha reivindicat en diverses ocasions que és partícip de desmantellar l’EMD. On t'hi trobes tu?

- L’EMD hauria de ser la institució més propera de la ciutadania amb entitat política pròpia i això hauria de ser un avantatge, i massa sovint ha estat el contrari. L’exemple més diàfan és l’habitatge o la participació ciutadana. No pot ser que Valldoreix sigui l’única zona de Sant Cugat sense habitatges de protecció oficial o el districte amb menys participació ciutadana del municipi. Tenir una EMD hauria d’ajudar a remar a favor i aquí n’acaba sent un obstacle. 

- I per tant…

Doncs vull donar el benefici del dubte de: “I si governés una altra gent?”. Si et faig l’anàlisi en present, estic d’acord amb en Margineda. Però continuo pensant que les institucions són una eina que, a les mans adequades, no funcionarien així. 
 
- Què creus que seria el millor per la Vila després de les eleccions municipals?

- Un front d’esquerres. Tant de bo sigui possible tot i que entenc que és molt complicat. Una coalició similar al govern de Sant Cugat, que vagi des de la CUP al PSC, passant pels comuns. Cal un govern d’esquerres. Seria l’única alternativa amb opcions reals per fer front al govern convergent.

- Quin seria el teu candidat ideal per aquesta confluència d’esquerres?

- No ho sé. Però hauria de ser un perfil independent. Internament, seria fonamental per l’entesa i equilibri entre els partits i ajudaria a apaivagar possibles rivalitats. 

- Al teu successor, Ramon Segura, quin missatge i consells li donaries?

- Li recomanaria que tingui paciència i que s’ho agafi amb l’estómac que a mi m’ha faltat. Amb molta il·lusió i que la política no se li converteixi amb un deure. També que tingui el rumb clar a l’hora de moure’s per l’EMD. Que sàpiga què hi hem vingut a fer, quins són els objectius i de qui te’n pots fiar. 

Des de l'antiga Convergència i l'actual Junts, sempre que ha arribat una nova persona s'han fregat les mans. Una presa fàcil a qui intentar enredar i seduir. I des de Cs massa sovint hi han caigut. Per això cal al ser caut amb aquesta dinàmica i encara més després que el govern perdés la seva majoria absoluta.