1 de 10
Sostenibilitat

10 milions d'euros per lluitar contra la superpoblació de senglars

La Generalitat aprovarà un nou pla de xoc per donar una resposta "ràpida i eficaç" als problemes que generen aquesta espècie

Una femella de porc senglar amb els seus raions | UAB
per NacióSantCugat, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 4 de març de 2022 a les 17:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La Generalitat de Catalunya destinarà 10,7 milions d'euros en un pla de xoc per controlar la superpoblació de senglars i reduir els danys que causa l'espècie. Més enllà de la cacera, també s'impulsaran noves mesures com la creació de la figura del "caçador expert" i s'evitarà que els senglars puguin accedir amb facilitat a l'aliment (tant en conreus com a zones urbanes).

Aquest pla vol donar una resposta "ràpida i eficaç" als problemes que generen els senglars i reduir la seva població al llarg dels pròxims tres anys. La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha reconegut que malgrat tots els esforços fets fins ara "encara queda molta feina a fer". Per aquesta raó, aquest pla específic, a banda de "consolidar" aquelles accions que s'han revelat efectives -com el control cinegètic- també desplegarà noves línies de treball complementàries. 



La població d'aquest animal s'ha triplicat en els darrers deu anys i la majoria -fins a dues terceres parts- s'ubiquen a les comarques gironines. Actualment, es calcula que arreu del país hi ha uns 200.000 exemplars i que, en algunes parts del territori, la densitat de l'espècie arriba a ser de fins a quinze exemplars per quilòmetre quadrat. 


Durant la temporada de cacera passada se'n van abatre uns 70.000, als quals cal sumar-n'hi 3.000 més que moren anualment per accidents de trànsit, manca d'aliments o malalties. En aquest sentit, aquest creixement poblacional provoquen quantioses pèrdues econòmiques a l'agricultura, deriven en riscos sanitaris i cap a la biodiversitat (pesta porcina africana).

Resultats insatisfactoris



La directora dels serveis territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisabet Sánchez, ha apuntat que en els darrers anys el Departament ha treballat en col·laboració amb els pagesos, caçadors i els ajuntaments; però admet que "els resultats no són els desitjables". 

Per reduir la superpoblació, Sanitjas subratlla que "l'eina que s'ha demostrat més eficaç és la caça", tot i que també admet que cada vegada queden menys caçadors (de mitjana, se'n perden 2.300 per temporada) i que més de la meitat, són jubilats. En aquesta línia, el pla vol prioritzar estratègies que combinin l'augment de captures -incentivant també el consum de carn de caça- amb actuacions per protegir els conreus, declarar l'emergència cinegètica "en zones crítiques" i impedir que els senglars accedeixin a l'aliment.

"Massa sovint, quan es parla de senglars només es fa referència a cacera; però per controlar l'espècie, cal actuar amb una visió global", ha subratllat. En aquest sentit, el pla de xoc de la Generalitat inclou disset línies de treball que s'estructuren al voltant de cinc eixos: marc normatiu, equilibri de poblacions, danys agrícoles, zones urbanes i governança. L'avenç legislatiu més important que recull serà la nova Llei de Caça (l'actual és espanyola i data dels anys 70), que el Govern vol portar al Parlament l'any que ve.

El caçador expert

Pel que fa a captures, la directora general ha subratllat que es crearà una figura "estratègica": la del caçador expert. Es vol implantar aquest mateix 2022. Seran caçadors que podran fer actuacions específiques que comportin un cert risc, requereixin més experiència o se situïn a zones complexes.

En paral·lel, la Generalitat també millorarà la seguretat de les batudes. Es crearà una aplicació que informarà sobre el dia i hora en què es portin a terme (cal tenir en compte que, en un sol cap de setmana, se'n poden fer fins a 500).

El suport clau dels Ajuntaments


Tanmateix, una de les altres línies que inclou el pla de xoc és el suport als ajuntaments perquè redactin plans directors, que concretin com actuar en cas que els senglars s'acostin a zones urbanes. I en paral·lel, també es faran campanyes de sensibilització a la ciutadania, perquè tot i que està prohibit donar-los menjar, la directora general admet que "encara hi ha gent que ho fa".
 
Dins aquest eix, la Generalitat també impulsarà ajuts econòmics als ajuntaments per controlar les poblacions de l'espècie (sovint, amb mètodes diferents o complementaris a la caça) i dur a terme actuacions per reduir els accidents que puguin provocar els senglars.

Per últim, dins l'àmbit de la governança, aquest pla específic impulsarà taules de cogestió per controlar els danys que fan els senglars. Entre d'altres, hi tindran presència ecologistes, caçadors, pagesos, científics i representants de la Generalitat. "L'objectiu és actuar de manera consensuada les mesures que permetin prevenir o aturar els danys", ha dit Anna Sanitjas.

La directora general ha explicat que el pla de xoc també té en compte els mètodes anticonceptius per frenar la superpoblació de senglar. De totes maneres, però, ha admès que cal esperar encara entre quatre i cinc anys per obtenir "resultats ferms" i que, sobretot, són efectius en "poblacions tancades" de senglar (i no en aquelles disperses pel medi natural).

"En definitiva, d'allò que es tracta és d'engegar una bateria d'accions per controlar les poblacions de senglar", ha afirmat la directora general. "I en paral·lel a incrementar-ne les captures, posar barreres perquè accedeixin a l'aliment i controlar-ne els habitats per evitar que l'espècie tingui zones refugi", ha conclòs.
 





 

 

Participació