El (Des)Aplec de Sant Medir: malestar pels canvis «unilaterals»

Les modificacions en l'horari de la festivitat impulsades per l'Ajuntament de Sant Cugat han despertat la polèmica entre diverses entitats involcurades

Biel Moreras, representant de la Penya Regalèssia
Biel Moreras, representant de la Penya Regalèssia | Lali Puig / Aj. de Sant Cugat
03 de març del 2022
Actualitzat a les 20:42h

Després de dos anys, l'ermita de Sant Medir s'ha tornat a omplir de gom a gom per celebrar l'Aplec en honor al copatró de Sant Cugat. Desenes de persones han complert amb el tradicional romiatge fins al bell mig de Collserola i, amb la participació de les imprescindibles entitats de la cultura popular, l'alegria ha tornat a florir al camp del Miracle deixant enrere el trasbals de la pandèmia. 

No obstant això, no tot han estat flors i violes. Fa uns dies, la parròquia de Sant Pere d'Octavià ja va deixar entreveure que enguany s'estava coent cert malestar davant els nous canvis d'horari en la jornada -com per exemple, l'avançament de l'hora de la missa del "prime-time" de les 13 h a les 11.30 h-. I el desencís per aquestes modificacions impulsades des de l'Ajuntament, que alteraven 40 anys de tradició, s'ha verbalitzat aquest migdia en un torn de parlaments protagonitzat per diversos retrets.

En posteriors declaracions a NacióSantCugat, el representant de la Penya Regalèssia, Biel Moreras, ha tornat a carregar contra la "imposició" del nou horari: "Tres dies abans de l'Aplec ens vam trobar amb una programació que ja estava decidida i sobre la qual no teníem dret a opinar". "Els canvis són admissibles", ha reconegut, "però sempre amb un diàleg previ amb les entitats involucrades", ha afegit assenyalant que els principals "perjudicats" per aquesta decisió són les colles que venen de Barcelona i no poden arribar a temps. 

Amb el mateix to contundent ja ho havia remarcat minuts abans durant una intervenció on recriminava a l'executiu santcugatenc que "una cosa és cultura i una altra incultura". "Les Colles de Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i la Bordeta són membres de ple dret amb més de 190 anys d'història; no són simples convidats. S'ha de comptar amb ells", ha reivindicat Moreras confiant que per la pròxima edició es posi solució a aquest neguit. 

I és que en la mateixa línia també s'ha pronunciat el president de la Federació de Colles de Sant Medir, Josep Anton Torralba. "No és difícil convocar una reunió abans de decidir les coses i que aprofitin per explicar-nos quina és la seva intenció. Podem parlar-ne sense problemes i arribar a un acord. Ara bé, fer-ho unilateralment és lleig i estem disgustats", ha lamentat exposant que "ens sap més greu el com s'ha fet que el que s'ha fet".
 

Josep Anton Torralba, president de la Federació de les Colles de Sant Medir Foto: Sergi Baixas


Tot i això, espera que aquestes divergències es corregeixin de cara a l'any vinent perquè alerta que, en cas contrari, "això podria derivar en el fet que les colles de Barcelona acabin decidint fer quelcom a part. És a dir que, en lloc de compartir l'Aplec de Sant Cugat, ens poséssim a l'altra banda de l'ermita i organitzéssim un Aplec propi".   

Un any de "prova"

Des del govern de Sant Cugat, l'alcaldessa Mireia Ingla s'ha referit a la polèmica assegurant que "si no ho hem fet prou bé, segur que l'any que ve ho podrem fer millor". Unes paraules que la tinència de Cultura, Esther Madrona, també ha subratllat a preguntes d'aquest mitjà. "La nostra proposta és que aquesta festa la pugui gaudir tota la ciutadania, que tingui un sentit i que ens ajudi a entendre i interpretar el nostre passat mentre posem en valor el nostre patrimoni material (ermita) com immaterial (l'Aplec)", ha asseverat en relació amb els canvis promoguts per "endreçar" el conjunt d'activitats organitzades al llarg de la jornada en aquest espai.

Tanmateix, la republicana ha exposat que "tot allò que serveixi per millorar la festa i sumar més esforços, serà benvingut". Madrona ha assegurat que aquest Sant Medir ha estat un "any de prova" per fer una posterior "valoració crítica" de la festivitat i observar quines coses han anat bé i quines es poden millorar. Una anàlisi, ha afirmat, que es farà de la mà de les entitats participants.