Les incògnites desxifrades del Monestir de Sant Cugat durant la intervenció arqueològica

Des de fa setmanes, un equip "multidisciplinar" de professionals del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona està duent a terme una intervenció arqueològica per la rehabilitació de la muralla de llevant del Monestir de Sant Cugat. L'operació, que servirà per consolidar i restaurar la muralla, les tres torres i habilitar-ne una amb un mirador, té un pressupost de prop de mig milió d'euros i finalitzarà al desembre del 2022.

Gràcies a aquesta prospecció de l'espai catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), s'ha pogut confirmar fefaentment, tal com es considerava a través de la documentació històrica, que la fonamentació i la base d'aquesta construcció -que s'ha trobat a tres metres sota terra- és originària del segle XIV i que dos segles més tard (s.XVI) es va remodelar. 

Ja posteriorment, va ser el torn de la remodelació de les defenses del Monestir, caigudes en molts trams, mentre es reordenava l'espai interior ubicat en un fort desnivell. D'aquesta manera es va omplir de terres aquest sector, creant una terrassa amb dues plataformes a diferent cota. Ja al segle XVIII, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d'aigua per regar horts del Monestir existents fora dels límits de la muralla. Aquesta aigua provindria de la pluja i de l'aigua conduïda a través de la "mina dels monjos", travessant l'aqüeducte de Can Vernet, fins al Monestir.

Els treballs han confirmat l'"alt potencial arqueològic" de la zona i l'interès en prosseguir la recerca arqueològica en el futur. 

La muralla de llevant

El tram de muralla que es restaurarà, d’uns 65 metres d’extensió, se situa a llevant del recinte i formava part de la muralla primigènia del Monestir. Un dels elements més característics de la fortificació que demostrava el poder que ostentava en la seva època el recinte monacal.Ja l'any 2017, atès al deteriorament de la muralla, l'espai va ser objecte d'uns treballs d'urgència amb la voluntat de consolidar els elements que presentaven inestabilitat o risc de despreniment per evitar la pèrdua del monument, a l'espera de les immediates obres de restauració. Un any més tard també es van realitzar unes tasques de recerca arqueològica per recollir més informació de l'entorn. 

El Monestir de Sant Cugat és un dels majors exponents de l’art medieval de Catalunya que, junt amb una situació privilegiada, al bell mig del nucli urbà, el seu valor històric i l’ús com a equipament cultural i eclesiàstic, el converteixen en l’element patrimonial més important de la ciutat.

Més intervencions al Monestir

En els propers mesos, l'entorn del Monestir també gaudirà d'altres actuacions de restauració gràcies a les inversions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Cugat. Un conjunt d'intervencions que sumen més d'1,3 milions d'euros extra. 

Així doncs es farà una restauració puntual de la façana del claustre; de les cobertes gòtiques de la nau nord de l'església; de la part aèria del cimbori; dels paraments de les façanes est i oest; i de les cobertes de llevant del recinte eclesiàstic.