02
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
17:14h
El 30% de la població catalana es troba en exclusió social. Aquesta és la dada que es desprèn de l'informe de la Fundació FOESSA que ha presentat Càritas Diocesana de Terrassa aquest dimecres al Monestir de Sant Cugat. Abans de la pandèmia, les llars vulnerables eren el 16,9% i en dos anys aquesta xifra s'ha duplicat.
Les dades presentades mostren que, abans de la Covid, hi havia poc més d'un milió de persones socialment excloses, mentre ara en són 2.258.000 –més del 29% de la població-. D'aquestes, 1,2 milions pateixen exclusió severa. "Estem molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 23%", ha lamentat la coordinadora d'Anàlisi Social de Càritas a Catalunya, Míriam Feu. En aquest sentit, hi ha 3 milions de persones que ara viuen a un pas de l'exclusió social. Segons els autors de l'estudi, la desigualtat l'any 2020 va créixer més que en tota la crisi iniciada el 2008.
Entre els factors que han provocat aquesta situació en destaquen tres. D'una banda, la gran dependència econòmica que Catalunya té del sector serveis, especialment del turisme. De l'altre, l'elevat cost de vida de Barcelona i l'àrea metropolitana. Finalment, el percentatge de ciutadans estrangers no comunitaris, ja que són persones amb una situació molt precària des d'abans de la pandèmia.
Tot i que els perfils són diversos, Càritas ha detectat que els col·lectius més debilitats són les dones, la gent gran, els joves i les persones estrangeres. En ells ha impactat més tant el deteriorament del mercat de treball, com les dificultats d'accés a l'habitatge i també l'augment de la bretxa digital.
Ara hi ha un 8,2% de les famílies amb tots els membres desocupats, i hi ha un 13,1% de les llars on el principal sustentador té una inestabilitat laboral greu. Aquesta precarietat s'ha multiplicat per quatre respecte del 2019. El president de Càritas, Francesc Roig, ha criticat que els indicadors de l'atur indiquin una recuperació general del mercat de treball, ja que ha avisat que moltes d'aquestes feines són "indignes".
Pel que fa a l'accés a l'habitatge, 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat, mentre que 915.000 pateixen inseguretat a la seva llar. L'estudi també adverteix d'un empitjorament de la salut mental, de manera que un 42% de la població ha vist com el seu benestar emocional s'havia perjudicat.
Més recursos de les administracions
Els responsables de la Fundació Foessa i de Càritas han criticat els recursos "clarament insuficients" que destinen el govern espanyol i la Generalitat per revertir l'exclusió social. Segons l'informe, l'ingrés mínim vital (IMV) arriba al 13% de les persones amb pobresa severa, i la renda garantida de ciutadania (RGC) la cobren un 28% de les famílies que la necessiten. "Cal actuar amb contundència", ha avisat Míriam Feu.
Per la seva banda, el president de Càritas, Francesc Roig, considera que la situació actual és "una línia vermella de difícil superació" i ha exigit a les administracions que posin "urgentment" les persones vulnerables al centre de les polítiques socials. "O remem tots, o ens enfonsarem", ha etzibat als responsables polítics.
Les dades presentades mostren que, abans de la Covid, hi havia poc més d'un milió de persones socialment excloses, mentre ara en són 2.258.000 –més del 29% de la població-. D'aquestes, 1,2 milions pateixen exclusió severa. "Estem molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 23%", ha lamentat la coordinadora d'Anàlisi Social de Càritas a Catalunya, Míriam Feu. En aquest sentit, hi ha 3 milions de persones que ara viuen a un pas de l'exclusió social. Segons els autors de l'estudi, la desigualtat l'any 2020 va créixer més que en tota la crisi iniciada el 2008.
Entre els factors que han provocat aquesta situació en destaquen tres. D'una banda, la gran dependència econòmica que Catalunya té del sector serveis, especialment del turisme. De l'altre, l'elevat cost de vida de Barcelona i l'àrea metropolitana. Finalment, el percentatge de ciutadans estrangers no comunitaris, ja que són persones amb una situació molt precària des d'abans de la pandèmia.
Tot i que els perfils són diversos, Càritas ha detectat que els col·lectius més debilitats són les dones, la gent gran, els joves i les persones estrangeres. En ells ha impactat més tant el deteriorament del mercat de treball, com les dificultats d'accés a l'habitatge i també l'augment de la bretxa digital.
Ara hi ha un 8,2% de les famílies amb tots els membres desocupats, i hi ha un 13,1% de les llars on el principal sustentador té una inestabilitat laboral greu. Aquesta precarietat s'ha multiplicat per quatre respecte del 2019. El president de Càritas, Francesc Roig, ha criticat que els indicadors de l'atur indiquin una recuperació general del mercat de treball, ja que ha avisat que moltes d'aquestes feines són "indignes".
Pel que fa a l'accés a l'habitatge, 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat, mentre que 915.000 pateixen inseguretat a la seva llar. L'estudi també adverteix d'un empitjorament de la salut mental, de manera que un 42% de la població ha vist com el seu benestar emocional s'havia perjudicat.
Més recursos de les administracions
Els responsables de la Fundació Foessa i de Càritas han criticat els recursos "clarament insuficients" que destinen el govern espanyol i la Generalitat per revertir l'exclusió social. Segons l'informe, l'ingrés mínim vital (IMV) arriba al 13% de les persones amb pobresa severa, i la renda garantida de ciutadania (RGC) la cobren un 28% de les famílies que la necessiten. "Cal actuar amb contundència", ha avisat Míriam Feu.
Per la seva banda, el president de Càritas, Francesc Roig, considera que la situació actual és "una línia vermella de difícil superació" i ha exigit a les administracions que posin "urgentment" les persones vulnerables al centre de les polítiques socials. "O remem tots, o ens enfonsarem", ha etzibat als responsables polítics.