26
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
17:00h
L'Any Gabriel Ferrater commemora aquest 2022 el centenari del naixement de l'intel·lectual i poeta català (Reus, 1922) que coincideix amb el cinquantenari del suïcidi al seu pis de Sant Cugat del Vallès. Una commemoració, presentada aquest dimecres al Palau Marc de Barcelona -seu del Departament de Cultura-, que neix amb l'objectiu de difondre al màxim la seva obra, el reconeixement de la seva figura i l'ambició de "crear nous lectors ferraterians".
Així doncs, la Institució de les Lletres Catalanes (ICL), de la mà del comissari Jordi Cornudella, ha dissenyat un programa "paraigua" amb diverses iniciatives ciutadanes i municipals que s'han elaborat al conjunt del territori català durant els darrers anys. Una voluntat de mantenir viu el seu llegat que es complementarà amb un seguit de projectes amb materials videogràfics i didàctics i amb una exposició itinerant per fer entrar la seva figura als centres educatius i a les biblioteques.
L'efemèride es fonamentarà en tres grans actes centrals: l'inaugural a Reus, el central a Barcelona en el Dia Mundial de la Poesia, i la cloenda a Sant Cugat del Vallès. Tanmateix, els dos ajuntaments que van adoptar Ferrater en algun moment de la seva vida seran els encarregats de vehicular l'impuls de les entitats ciutadanes que treballen per cuidar la seva memòria.
Durant l'acte de presentació de l'Any Ferrater, també s'ha anunciat la col·locació de dues plaques commemoratives –a Reus i Sant Cugat–, el bateig d’una unitat de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) amb el nom de Gabriel Ferrater, novetats editorials, rutes literàries, clubs de lectura o diferents exposicions són algunes de les activitats que es duran a terme al llarg de l’Any.
Tanmateix, entre les novetats editorials es publicaran dos primers volums de l'obra completa de Ferrater, edicions diverses de llibres de poesia, una edició en gallec de "Les dones i els dies", i dos reculls sobre el pensament de Ferrater: una antologia crítica i una tria dels seus escrits sobre pintura a propòsit d'artistes catalans.
Ferrater, viu a Catalunya
Un exemple evident de la col·laboració entre l'Any i diverses entitats del territori català és la presència de Ferrater en multitud de festivals de música, teatre i poesia de Catalunya durant el transcurs del 2022. Així doncs, se celebraran activitats lligades a l'intel·lectual al Festival de Poesia de Girona, al Festival PoesiaLleida, al Barcelona Poesia, al festival BarnaSants en la seva cloenda, a la programació del Teatre Auditori de Sant Cugat, al festival Poesia i+ de Caldes d'Estrac o al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat.
Per aquest motiu, l'editor i comissari de l'Any Ferrater, Jordi Cornudella, ha reivindicat la necessitat de "no estereotipar el personatge" i ha assegurat quefarà d'"altaveu" de totes les percepcions que hi hagi de la seva persona i obra.
Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Esther Madrona, ha apuntat que enguany és un "any molt especial" que ajudarà a mantenir viva la imatge referencial de Ferrater. En la mateixa línia, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, ha demanat que l'Any no quedi en "foc d'encenalls i que tot plegat pugui tenir recorregut, i les peces que es vagin treballant tinguin una vida útil per parlar de Gabriel Ferrater per molt de temps".
L'intel·lectualitat de Ferrater
Ferrater va ser un reconegut intel·lectual europeu de primer ordre i poeta català. Va exercir la crítica d’art, sobretot a la dècada dels 50; en aquells mateixos anys va començar també a publicar reflexions sobre literatura catalana i crítiques de llibres, i finalment, a partir del 1964, es va dedicar intensament a la lingüística.
A partir de 1967 va ser professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una estreta relació amb el Claustre del Monestir i el popular bar El Mesón de Sant Cugat. La seva obra poètica la va escriure fonamentalment entre 1958 i 1963, i està recollida en tres llibres, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), recollits després a Les dones i els dies (1968).
Dossier de la programació de l'Any Ferrater by Sergi Baixas on Scribd