L'Arxiu Nacional rescata el fons documental de l'expresident del Parlament Heribert Barrera

Una operació "delicada" perquè el fons del republicà d'un volum total d'1,2 metres estava en circuits de mercat

NacióSantCugat
19 de gener del 2022
Imatge de l'expresident Heribert Barrera
Imatge de l'expresident Heribert Barrera | Adrià Costa

Després de l'adquisició per part del Departament de Cultura, l'Arxiu Nacional de Catalunya -situat a Sant Cugat- ha rebut el fons documental de l'expresident del Parlament Heribert Barrera (1917-2011). Un recull format principalment per la correspondència de Barrera entre 1940 i 1980 que inclou més de 300 cartes a una seixantena de corresponsals, més d'un centenar de fotografies, 32 monografies i 57 exemplars de revistes publicades a l'exili

Una operació "delicada" perquè el fons del republicà d'un volum total d'1,2 metres estava en circuits de mercat. Des de la Generalitat celebren que s'hagi pogut "rectificar" una situació "originada sense el seu coneixement i al marge de la legislació". 

Què va passar?
Segons el Departament de Cultura, inicialment els documents van ser conservats per la vídua de l'expresident, Misericòrdia Pellicer, al despatx privat que Barrera tenia a Barcelona. No obstant això, el juliol de 2021, la vídua, en una situació molt delicada de salut i amb l'ajut de persones de l'entorn, va ordenar la seva destrucció per motius que es desconeixen. De fet, el Departament assegura que no se'ls va comunicar la decisió, de manera que no van poder fer "cap actuació d'urgència" per tal de protegir-los. 

Posteriorment, durant el mes de setembre, l'Arxiu Nacional va rebre diversos avisos de persones interessades en la memòria de Barrera. Un fet que va fer descobrir un conjunt documental que anava sortint successivament en petits lots al mercat virtual. Un cop acreditada la procedència dels documents, l'Arxiu va negociar-ne la seva compra. 

Des de la Generalitat remarquen el valor d'aquest material a l'hora de conèixer l'entorn polític, intel·lectual i cultural de l'expresident durant el temps de l'exili i la clandestinitat a Catalunya. En aquest sentit, assenyalen que l'epistolari conté cartes de "personalitats molt rellevants" durant la resistència al franquisme que permet ampliar el coneixement de l'organització, les activitats i les opinions d'un gran nombre d'exiliats. 

Pel que fa al material fotogràfic, els dos àlbums tenen imatges de la vida institucional de la presidència de la Generalitat i d'activitats polítiques i reivindicatives de la CNT durant el període republicà, així com fotografies inèdites de la família Barrera a l'exili.