Entrevista

Àngels Tolosa: «M’hauria agradat molt que Alexandria continués oberta, però no ha pogut ser»

Parlem amb la propietària de la llibreria del centre de Sant Cugat que ha anunciat la decisió de tancar el negoci, tot i que encara hi hauria temps per salvar-la

per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 14 de gener de 2022 a les 17:53 |
Àngels Tolosa, propietària de la llibreria Alexandria de Sant Cugat | Sergi Baixas

"És veritat?". Aquesta és la pregunta fosa d'incredulitat més recorrent de les últimes hores a un nou punt neuràlgic de Sant Cugat. Aquest dimecres 12 de gener, la ciutat rebia un nou cop a l'estómac després del bar Cata i el Mesón. La propietària de la mítica llibreria Alexandria situada al bell mig del poble -carrer Villà- ha anunciat que abaixarà definitivament la persiana el pròxim 31 de gener. No obstant això, encara s'estaria a temps per salvar-la.

A NacióSantCugat parlem amb Àngels Tolosa que després de tota una vida entre llibres fa un pas endavant cap a una merescuda jubilació. La llibretera, que s'ha mantingut darrere del taulell des de l'any 1999 i que va agafar les regnes del negoci l'any 2005, reconeix que es tracta d'una decisió "difícil" i més encara quan ha treballat de valent perquè Alexandria continués oberta oferint més cultura. Malgrat tot, Tolosa confessa que ha estat incapaç de trobar al successor adequat


- La llibreria Alexandria ha ofert cultura al municipi des que va obrir l’any 1987. Què ha significat aquest local històric per a Sant Cugat?

- A nivell de cultura ha estat un punt molt important de la ciutat. Durant molts anys hem fet multitud de presentacions de llibres amb els seus autors i vam posar en marxa un destacat club de lectura. Ha estat molt enriquidor veure que quan sortia un llibre, la gent sabia perfectament on anar-lo a buscar.


- I aquesta gent, com ha reaccionat des que vas escriure la carta de comiat al TOT?

- Doncs des d’aleshores totes les persones que entren a la botiga ens pregunten el mateix: "És veritat? Ho sento. I ara què passarà? On demanarem els llibres? I la confiança que tenia amb vosaltres, qui em recomanarà d’ara endavant?". Una allau de solidaritat.


- Us ho esperàveu?

- La veritat és que no. Potser m'ho esperava dels clients més propers. Però m’he trobat amb persones que venien molt de tant en tant i ara han vingut per donar-nos el comiat amb tristesa. Però bé, és normal. Les coses bones s’acaben i ara havia arribat el moment…

 

Una client comentant amb Tolosa el tancament de la botiga Foto: Sergi Baixas


- Ha estat difícil prendre la decisió?

- Ja fa temps que tenia pensat jubilar-me, que ja em toca, i inclús ho havia estat allargant una mica per veure si trobava algú que pogués continuar. Però no he aconseguit trobar traspàs. Tot i això, ha continuat sent una decisió difícil perquè el llibre ha significat moltíssim a la meva vida. Durant tots aquests anys no hi ha hagut un sol dia que m'ho hagi plantejat com anar a treballar. Cada matí m’aixecava del llit il·lusionada i donava gràcies per poder dedicar-me a allò que m’agrada.  

- I com és això que no has trobat predecessor?

- Doncs no ho sé. Sí que he conegut a gent interessada, però no eren del món del llibre. Els mancava vocació. Alexandria no s'ha de plantejar com un negoci sinó com a punt d’intercanvi de cultura. Aquesta feina t’ha d’agradar i he estat incapaç de trobar a algú amb aquesta il·lusió de, per exemple, sigui com sigui, tirar endavant. La gent té molta por que les coses no funcionin…

- I sense el successor adequat que continuï amb aquest llegat, has optat per tancar la llibreria…

- M’hauria agradat molt que la llibreria continués com a Alexandria i a porta oberta; però no ha pogut ser. En principi, si no hi ha cap més novetat d’última hora fins al 28 de febrer, es tancarà una etapa.
 
- Vols dir que encara existeix un petit marge de temps perquè es pugui salvar?

- Sí, és clar. Podria trobar a algú a contrarellotge, però de moment no ha passat. Potser apareixerà amb aquesta darrera crida (sospira).

- I en cas que aqiest escenari no s'arribi a produir, saps què passarà amb el local?

- És un local en lloguer i el torno a la propietat. Tenia el lloguer vigent així que es podria haver continuat durant molts anys.

- És sostenible tenir una llibreria o creus que el sector està amenaçat davant les noves plataformes de comerç online?

- No crec que això ens hagi fet tant de mal. Els nostres clients continuen venint i ens diuen: "Aquest títol el tinc en digital, però que me'l pots donar en físic? És que m’agrada , olorar-lo, tocar-lo"... L’olor a llibre nou és única. Amb un ebook tots aquests sentits no hi són. En canvi, sí que has d’estar pendent de la bateria, la brillantor… No hi ha comparació possible. Jo crec que poden conviure perfectament els dos formats.
 

Està previst que la llibreria tanqui el pròxim 31 de gener Foto: Sergi Baixas


I cal assenyalar que aquests últims anys la gent s’ha bolcat moltíssim. Durant la pandèmia, moltes persones han tornat a agafar l’hàbit de la lectura; segurament, per a evadir-se del moment. També hem tingut un Sant Jordi de rècord. A més, Sant Cugat és una ciutat amb molts habitants i no crec que hi hagi tantes llibreries com perquè en sobri una. Al contrari, penso que en faltarien més. Hi ha molta gent que llegeix. 

- Quins han estat els millors moments que has viscut a la llibreria?

- Doncs m’ha fet molta il·lusió haver pogut presentar al local bellíssimes persones com Joan Margarit, Guillem Ayesa i altres escriptors que ja no hi són entre nosaltres. Però sobretot, la relació amb la clientela. Ells m’han aportat moltíssim com a persona i tant de bo jo els hagi pogut aportar una mínima part del que ells m’han aportat a mi.

- I els pitjors?

- Els inicis de la pandèmia segurament. La llibreria tancada, les persones que et trucaven i tu que no podies fer res… Poc després ja vam estar uns dies treballant amb el cotxe repartint encàrrecs i pels carrers buits només ens trobàvem amb la policia. Sense cap mena de contacte. Deixaves els llibres a la porta de casa i després et pagaven per Bizum. Va ser dur…

- A què dedicaràs ara el teu temps després d’una merescuda jubilació?

Tinc milers d’aficions i t'asseguro que no m’estaré quieta. A més, tinc una mare de 92 anys a qui li podré dedicar més temps del que he pogut fins ara i sis nets. Això sí, continuaré anant a noves presentacions de llibres. 

- És a dir que Àngels Tolosa continuarà ben amarrada al món del llibre. 

I tant que sí. Això segur!





 
 

 

Participació