La prevenció, el millor punt de partida per evitar els incendis forestals de Collserola

El Consorci del Parc Natural efectua accions per millorar l'estructura arbòria i augmentar la resiliència de la serra

Tasques de prevenció per a reduir la biomassa forestal
Tasques de prevenció per a reduir la biomassa forestal | Consorci del Parc Natural de Collserola
NacióSantCugat
18 de desembre del 2021
Actualitzat a les 15:15h

Esforços més ambiciosos per a prevenir focs forestals. El Consorci del Parc Natural de Collserola està finalitzant aquests dies diferents intervencions a la Serra amb l'objectiu de minimitzar el risc d'incendis sota el mantell del nou PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola). Les principals actuacions d'aquesta campanya estan sent: aclarides selectives de massa forestal per eliminar part dels arbres i reducció de l'estrat arbustiu; i l'arranjament i conservació de la xarxa viària (més de 45 km) del parc perquè els serveis de vigilància i Bombers puguin circular pels camins amb rapidesa i seguretat. 

Aquestes accions són la base del Programa de prevenció d'incendis forestals de l'ens supramunicipal per millorar l'estructura arbòria i augmentar la seva resiliència. Unes tasques de gestió forestal que, tal com explica el cap de Serveis de Medi Natural i Territori del Consorci Joan Vilamú, s'acostumen a fer durant els mesos d'hivern perquè és l'època en què la vegetació està en un estat més latent i, per tant, es pot recuperar millor de les estassades o tales mentre que també s'evita el període de nidificació dels ocells. 

La matèria orgànica extreta s'acostuma a estellar en el mateix punt i es deixa al sotabosc perquè es reincorpori al terreny incrementant-se la riquesa en carboni del sòl forestal. Una actuació similar a la que porta a terme l'equip de parcs de l'AMB a través de la pràctica d'encoixinament: l'estesa de restes de poda triturades a terra, amb l'objectiu de controlar la proliferació de les males herbes, millorar el grau d'humitat i d'intercanvi d’oxigen del terreny i reaprofitar el residu vegetal generat per la poda.

Per la seva banda, l'ambientòloga i tècnica de l'equip redactor del PEPNat, Laura Cid, explica que el nou Pla incorpora per primera vegada unes directrius de gestió dinàmica i adaptativa d'acord amb l'evolució del territori i de l'impacte del canvi climàtic. En aquest sentit, Cid destaca la importància de fomentar del mosaic agroforestal per lluitar contra l'abandonament agrícola amb la recuperació del pasturatge de ramats; la corresponsabilitat i cogestió a les finques privades; i la creació d'un espai funcional (zona de transició que delimiti el parc i les zones urbanes) per minimitzar els impactes negatius.