27
de novembre
del
2021
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Servei d'Antiguitats d'Egipte fa mesos que van treballar sobre el jaciment de Kom el-Khamasin. Una petita necròpolis faraònica que va ser subjecte a una acció arqueològica de rescat per evitar més saquejos dels que havia patit últimament.
Aquest enclavament, situat al sud-oest de Saqqara, va ser lloc d'enterrament de personatges significatius del Regne Antic i del Primer Període Intermedi de la història egípcia (2400-2500 a.C.). El més conegut d'ells és Imephor Impy Nikauptah, summe sacerdot del déu Ptah; la divinitat principal de Memfis, capital del país en aquell temps.
Així doncs, els resultats d'aquests treballs s'han fet públics aquest dijous en un acte a l'Auditori de la UAB. Una presentació conduïda pel professor d’Egiptologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i investigador de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) i director de la missió, Josep Cervelló.
Aquesta intervenció en sòl egipci ha permès recuperar 435 blocs de pedra calcària, 50 dels quals contenen importants fragments d'inscripcions i relleus. Aquests haurien format part de dos edificis funeraris, probablement dues mastabes, d'uns 10 metres de costat i 3 d'alçada, un dels quals seria la tomba d'Imephor.
A més a més, també s'ha fet una descoberta "extraordinària": un dipòsit de fundació complet i intacte, format per 60 gerres petites de ceràmica que conserven les seves tapes i contingut -que s'analitzaran properament-, dos plats petits d'alabastre i cinc moles de pedra. Un conjunt ritual d'objectes que hauria estat enterrat als fonaments de l'edifici per conferir protecció eterna al summe sacerdot.
Part del conjunt arqueològic recuperat a Kom el-Khamasin Foto: IEPOA-UAB
De la seva tomba, s'han trobat inscrits amb el seu nom i títols i altres textos propis del repertori funerari del moment. També s'ha trobat una llista d'olis sagrats entre els blocs de pedra calcària recuperats. Amb la recuperació d'altres documents saquejats de l'enclavament, els investigadors han pogut reconstruir la cambra funerària completa del sacerdot.
Les troballes permetran aprofundir en el coneixement del jaciment i del període històric en què va estar en ús. "Potser ens podrien ajudar a entendre els motius pels quals alguns membres de la cort memfita van ser enterrats lluny, al desert, coincidint amb la primera crisi política de l’estat egipci", apunta Cervelló. Tot plegat permetrà projectar i preparar la campanya del proper any per acabar de completar l'excavació.
La història de Kom el-Khamasin
Kom el-Khamasin va estar en ús també durant el Regne Mitjà, però no ja com a necròpoli, sinó com a lloc de pas i proveïment. Durant l’excavació de rescat s'han trobat nombrosos fragments de grans àmfores per a emmagatzematge d'aigua, la tipologia de les quals és característica del Regne Mitjà (2050-1750 a. C.).
.jpg)
A més, en alguns dels grans blocs de pedra calcària que revestien l'exterior de les mastabes esmentades, s'han documentat grafits tallats per diferents mans, amb major o menor expertesa, en escriptura jeroglífica o més cursiva, fins i tot hieràtica, molts dels quals reprodueixen noms propis característics del Regne Mitjà o de cronologia més àmplia, però en ús també durant aquesta etapa. Serien, potser, els noms de viatgers que freqüentaven el desert en aquest temps i que passaven pel lloc per a descansar a l'ombra dels edificis que hi havia i proveir-se d'aigua, apunten els arqueòlegs.
La intervenció de rescat a Saqqara de l’equip de recerca de la UAB ha comptat amb el suport de nombroses persones, que hi han participat a través d'una campanya de microdonacions en el marc del programa de mecenatge de projectes de recerca de la Universitat.
El projecte Kom el-Khamaseen, Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sudoest està organitzat per l’IEPOA-UAB i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte i compta amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de la Fundació Palarq i de l'empresa Image Tours.
Un dels blocs amb relleus recuperat de la tomba d'Imephor Foto: IEPOA-UAB
A més, en alguns dels grans blocs de pedra calcària que revestien l'exterior de les mastabes esmentades, s'han documentat grafits tallats per diferents mans, amb major o menor expertesa, en escriptura jeroglífica o més cursiva, fins i tot hieràtica, molts dels quals reprodueixen noms propis característics del Regne Mitjà o de cronologia més àmplia, però en ús també durant aquesta etapa. Serien, potser, els noms de viatgers que freqüentaven el desert en aquest temps i que passaven pel lloc per a descansar a l'ombra dels edificis que hi havia i proveir-se d'aigua, apunten els arqueòlegs.
La intervenció de rescat a Saqqara de l’equip de recerca de la UAB ha comptat amb el suport de nombroses persones, que hi han participat a través d'una campanya de microdonacions en el marc del programa de mecenatge de projectes de recerca de la Universitat.
El projecte Kom el-Khamaseen, Missió Hispano-Egípcia a Saqqara Sudoest està organitzat per l’IEPOA-UAB i el Consell Suprem d’Antiguitats d’Egipte i compta amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, de la Fundació Palarq i de l'empresa Image Tours.