1 de 10
FEMINISME

​El 25-N alça la veu contra les violències masclistes i l'abús infantil

Sant Cugat ha organitzat unes jornades feministes el 22 i 23 de novembre que pretenen promoure accions de lluita i reflexió

Taula de l'Abús sexual infantil. Prevenció i abordatge | Blai Ferran
per Yael Carrasco, Sant Cugat, Catalunya | 23 de novembre de 2021 a les 14:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El pati del Teatre de la Unió de Sant Cugat ha estat l'escenari de les Jornades Les violències sexuals, una mirada multidisciplinar que s'han celebrat 22 i 23 de novembre amb múltiples professionals que busquen "barrar-li el pas al masclisme". Uns debats al voltant de la commemoració del Dia Internacional per l'Erradicació de les Violències cap a les Dones, el 25 de novembre. 

Aquest dilluns, passades les nou del matí, s'han congregat més d'una desena de dones a l'avinguda de Josep Anselm Clavé 13-17 que després entrarien a la sala de dins com a públic d'un ventall de xerrades. Totes elles porten una bossa de tela violeta, pròpia de la revolució feminista, amb el missatge Només sí és sí. Prou masclisme. Les ha atorgat l'Ajuntament, un cop aquestes s'han acreditat –la jornada estava adreçada a qualsevol entitat, institució o ciutadania que es registrés prèviament i de manera gratuïta a la pàgina web-.


Cap a les 9.30 h el nombre de dones assistents a l'esdeveniment s'ha multiplicat per dos i, un cop assegudes dins la Sala Clavé, revisen els materials de l'interior de la bossa. Inclou guies i fulletons d'informació sobre la violència de gènere i atenció integral LGTBI, diversos adhesius amb el número de telèfon contra la violència masclista (900 900 120), una llibreta, una polsera i el programa de les xerrades de tots dos dies. Dues dones parlen sobre el lloc que acull la jornada: "Com mola, sembla que estiguem a un plató de televisió", se sent dir a una d'elles. L'altre, però comenta que el problema de fer-ho a un lloc tan gran és que dona la sensació d'estar buit, "abans es feia a la Casa de Cultura", apunta.
 

Material que han donat a les jornades. Foto: Blai Ferran

 

Uns minuts després, l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, ha obert l'acte i ha recalcat la importància de la jornada pel govern que, segons explica, va iniciar el seu mandat marcant l'agenda feminista com un dels eixos principals. A més, Ingla ha donat les dades d'assassinades per violència masclista l'any actual: "El balanç és estremidor, van 15 dones mortes a Catalunya en 2021; dones mortes pel simple fet de ser dones". Convençuda del profitós efecte que causaran les taules que s'han organitzat, apunta que "les violències sexuals són una xacra, un problema de la nostra societat, que hem d'abordar dotant la ciutadania d'eines per combatre-les i prevenir-les".


Present a l'acte, la Secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Pineda, ha llegit el cas d'una noia assassinada a Sabadell i ha acusat el model d'atenció a les dones que pateixen violències sexuals. Pineda creu necessària la visibilitat i una nova política que doni suport no només la noia que ha estat agredida sinó també al seu entorn. Declara que durant la present legislatura "no s'aconseguirà acabar amb la violència masclista, però sí amb la violència institucional".

La jornada ha començat amb la primera xerrada De què parlem quan parlem de violències sexuals?  i ha anat a càrrec d'Alba Alfageme, psicòloga experta en violències masclistes. La seva lluita pels drets de les dones l'ha portat a col·laborar amb diverses ONG al Brasil o a l'Índia, a ser coordinadora de polítiques públiques en l'àmbit d'atenció a les víctimes al Departament de l'Interior i a publicar el llibre Quan cridem els nostres noms, basat en casos reals atesos per ella. 


Alfageme s'ha quedat sense prou temps per explicar tot allò que volia transmetre a les santcugatenques, però ha deixat petites espurnes de temes com les microviolències, la interseccionalitat, la vulnerabilitat, la falta de casos dins les enquestes, la cultura de la violació o l'impacte psicològic de la víctima. Anna Soler, cap de secció de la Ciutadania de l'Ajuntament en l'Àrea de Feminismes, Igualtat i LGTBI, en substitució de la tinència d'alcaldia Núria Gilabert, ha estat la moderadora de la taula que li anava recordant els minuts que li restaven per finalitzar la xerrada. Sobretot, però, la psicòloga ha destacat la descontextualització que pateix el problema, "o entenem el que hi ha darrere i deixem de concretar en un cas o serà molt difícil trobar les estratègies".

Seguidament s'ha donat pas a l'altre component de la taula, Carla Valls, amb Marc jurídic de les violències sexuals. L'advocada, experta en aquests casos, ha treballat en altres ocasions amb Alfageme i ha continuat el seu discurs però emportant-se el debat cap al següent episodi: el dret penal. Esmenta les poques denúncies –segons xifres estimades només un 8% del total- que les dones posen en coneixement de les autoritats, els motius, la barrera que crea la violència institucional, el perfil de l'agressor i dona dades sobre el risc que hi ha a la mateixa llar. "El 60% de les agressions es donen dins de casa". La jurista esmenta que cada cert temps la premsa posa atenció a casos violents, però la probabilitat de patir un d'aquests és molt menor que al mateix domicili.
 

Carla Valls, advocada experta en violències sexuals. Foto: Blai Ferran


Després del torn de preguntes, a les 11.30 h s'ha fet una pausa per a esmorzar de mitja hora i el públic de l'esdeveniment ha sortit al pati. Taules preparades amb sucs de taronja, de pinya, llet i cafè. Algunes han aprofitat a anar al lavabo i quan han tornat escassejaven els croissants. D'altres han preferit marxar fora a parlar per telèfon o a encendre's el cigarret. Parlaven de les xerrades i se saludaven entre conegudes.

Durant la taula anterior hi ha hagut moments de pell de gallina i de pèls posats en punta; una barreja entre escoltar dades reals sobre casos de violències sexuals amb el tímid fred que es colava per sota de la porta: Les nenes tenen entre dues i tres vegades més probabilitats de ser víctimes que els nens. Són nou vegades més violentades, apallissades o atracades per algun conegut. El 80% de situacions de violència cap a dones estan perpetrades per persones del mateix entorn. Una de cada deu dones al món serà violada o agredida sexualment de la forma "més prototípica" però que, si obrim a tota mena de violència masclista, acaba sent una de cada tres dones europees (en situació de privilegi). El 90% de situacions de violència estan invisibilitzades.

 

Violència cap als més petits


Queda recompondre'ns i tornar a entrar a la sala a ser dures perquè Pilar Polo, psicòloga de la Fundació Vicky Bernadet (Barcelona) tracti la xerrada Com abordem l'abús infantil. Polo ha explicat en paraules com alguns nens tenen com a rutina rebre abusos de gent propera. Ha parlat de com l'abusador escull una víctima vulnerable i imposa un control disfressat de joc dels secrets, "hem de posar paraules al silenci. Si no posem un nom a les coses, no existeixen. I si no existeixen, no les podem aturar i prevenir".

La taula també ha comptat amb Anna Fàbregas, coordinadora amb la Unitat EMMA de l'Hospital Universitari Vall Hebron, que ha fet un diàleg sobre la unitat d'atenció a infància i adolescència envers les violències. "L'abús infantil augmenta el risc de trastorns psiquiàtrics i mèdics, per això cal actuar de pressa". Fàbregas considera que les conseqüències mentals d'haver patit una situació com aquesta queden reflectides de generació en generació i argumenta que "no podem canviar l'inici però sí el final".

La santcugatenca Júlia Sànchez ha sigut l'última d'aquesta taula amb una versió més pràctica anomenada La prevenció de l'abús sexual infantil des de l'educació afectivasexual. A través de fotografies de genitals fets amb plàstic i plastilina ensenya a les mares la importància de donar el vocabulari específic als fills. També recalca la necessitat d'explicar-los on, quan i com compartir la sexualitat: "Hem de poder parlar sobre els cossos nuus a espais com els vestidors, els pits a la platja... però veure un genital a un espai del pati, al carrer o al transport públic no és adequat i l'hem de dir".

La sociòloga, fundadora de La Ciranda, fa èmfasi en parlar amb els infants de la sexualitat per evitar que cobreixin les seves curiositats amb altres vies com és la pornografia. Amb un exercici introspectiu ha fet el silenci dins la sala i totes les presents, amb els ulls tancats, han imaginat el que és per a elles un moment idíl·lic que han viscut. "Si amb aquest plaer tinc una experiència disruptiva, me n'adonaré més fàcilment que si estic acostumada al fet que em tractin malament".

Les jornades han deixat pas a més xerrades de la mà de professionals que han tractat l'acompanyament a dones agredides, el sexpreading, la pornografia i les violències masclistes a espais com la feina, l'esport i locals d'oci.

Durant tot el matí els intèrprets de llengua de signes fan un moviment que repeteix en nombroses vegades: posen el dit índex esquerra mirant cap amunt i amb la mà dreta oberta i estirada el sacsegen un parell de vegades com qui estén la mantega en el pà. Aquest signe vol dir violència; l'abús que reben les dones que ha d'alçar la veu.
Participació