«​La Covid-19 ha estat un estímul per millorar com a parròquia»

La vitalitat ha tornat amb més força que mai en mossèn Emili Marlés. I és que fa prop de quatre mesos, justament el dia de Sant Pere, Festa Major de Sant Cugat, al rector de la parròquia del Monestir de 48 anys van diagnosticar-li un tumor al ronyó esquerre. Sota observació mèdica, tot apunta que està evolucionant correctament malgrat haver-se vist obligar a estar uns mesos a segona línia per tal de recuperar-se.

A NacióSantCugat conversem amb Marlés sobre com ha viscut aquest dur episodi de salut i el paper que hi ha jugat ser creient. També tractem temes relacionats amb la pandèmia de la Covid-19, els reptes del futur de l'Església i la protecció del patrimoni històric. Ara, per reactivar-se, s'ha concentrat en tirar endavant una campanya de micromecenatge per rehabilitar l'orgue que posarà remei al secret sonor més ben guardat del Monestir.

- Primer de tot, com es troba?

- La veritat és que força bé. La recuperació ha estat molt ràpida gràcies a Déu i podríem dir que ja estic al 85% de les meves forces. També he de dir que m’he sentit molt acompanyat durant els mesos de la malaltia per part de la ciutat. D'ara endavant hauré d’anar fent-ne seguiment, però no m'han detectat metàstasi ni hauré de fer quimioteràpia.

- Doncs ens n'alegrem molt. Quin paper creu que ha jugat el fet de ser creient en tot aquest procés a l'hora d'enfrontar-se a una malaltia tan crucial i, de vegades, mortal?

- La fe, que és un regal de Déu i no un mèrit dels creients, m’ha ajudat moltíssim. Igual que les pregàries de la gent. I t’asseguro que això es nota molt. Més enllà dels dolors -que aquests no te’ls treu ningú-, t’envaeix una pau, uns ànims, una sensació d’agraïment general… I sobretot, d’esperança.

A més, la malaltia també m’ha permès rebre el sagrament de la Unció dels Malalts. Jo en soc molt fan d’aquest sagrament perquè l’he donat a molta gent i ara l’he pogut viure des de l’altra banda. Un fet que m’ha aportat una gran saviesa i m’ha fet més sensible a aquesta realitat. Confesso que, una vegada reps el sagrament, realment notes com et dona ànims per continuar lluitant. 

- Com s'ha viscut la pandèmia des de la parròquia?

- Sonarà una mica malament dir-ho, però ha estat una benedicció. En quin sentit? Doncs que n’hem sortit reforçats. És cert que ens hem enfrontat a un dolor extrem per totes les víctimes de la Covid-19, però també ens ha ajudat, per exemple, a posar-nos al dia a nivell tecnològic. Vam aprendre a fer misses a través de Youtube cosa que ens permetia estar a prop dels feligresos durant el confinament.

Tot plegat ens ha aportat un bagatge que ara no parem d'aprofitar per fer activitats per streaming o posar llistes d’Spotify a les misses diàries perquè siguin molt més maques. A més, la pandèmia també ens ha ajudat a crear més comunitat amb prop d’un centenar de voluntaris. Sí, ha estat un repte molt difícil però també ens ha afavorit. En definitiva, la Covid-19 ha estat un estímul per millorar com a parròquia. 
 
- Durant aquests mesos de confinament, un centre eclesiàstic de la ciutat va ser protagonista. El 31 de març de 2020, els Mossos van denunciar al mossèn de Sant Cebrià (Valldoreix) per celebrar una missa de manera clandestina. Considera que es va equivocar?

- S’ha d’entendre el context. En aquell moment encara no sabíem com funcionava el virus. Jo vaig optar per tancar l’església tot i que volia mantenir-la oberta com a símbol d’esperança. És un fet del passat, no cal donar-li més voltes.

-Però era un moment sensible perquè la resta de sectors estaven tancats (comercials, culturals, socials) i aquí se'l van saltar...

- Sí, però eren tan sols cinc persones en un lloc apartat que no ve gaire de pas. Tampoc estem parlant d’una multitud i d’una greu afectació sanitària.

- Aquesta parròquia també va estar en el punt de mira recentment per la inscripció dels terrenys limítrofs l’any 2014 aprofitant-se d'una llei franquista (Llei Hipotecària). Des de l'EMD de Valldoreix al final s’ha considerat que la immatriculació havia estat correcta davant els documents presentats. Tot i això, l'oposició -que volia construir-hi HPO-, va qualificar l'informe de "superficial". Què n’opina?

La parròquia de Sant Cebrià és mil·lenària i els seus terrenys eren molt més grans que els actuals. Una parròquia que ha crescut i s’ha revitalitzat molt últimament. En aquest sentit i respecte a la voluntat de construir HPO, poca cosa podrien fer. Mossèn Manresa ja s’havia mostrat interessat en desenvolupar aquests terrenys, però sempre s’ha trobat amb multitud d’impediments urbanístics, ja que per sota hi passen els Túnels de Vallvidrera. 

- Tornant cap al Monestir, quin és el perfil del fidel santcugatenc?

- Supervariat. Tant com Sant Cugat. Tenim tant santcugatencs de tota la vida com gent d’arreu del món; i entre aquests últims, destaca la presència de llatinoamericans. És un mirall de la ciutat. Si vens a missa et trobaràs tot l’arc poblacional i de pensament polític. Però el més important és que tots ens estimem igual.

- Després de tants anys oficiant-ne, ha anat creixent, estabilitzant-se o minvant el nombre de fidels que venen a Missa?

- A nivell de Catalunya ha anat baixant. Però en el cas de Sant Cugat, ha passat el contrari. No és que sigui una brutalitat però ha anat creixent. Pensa que cada cap de setmana passen pel Monestir prop de 2.000 persones. I respecte als sectors d’edat, destaca que cada vegada tenim més joves. 
 
- I a què considera que es deu això?

- Aquí hi hauria dues coses: la primera és que Sant Cugat és una ciutat molt jove que no para de crèixer en nombre d’habitants; i la segona és que la pandèmia ha fet que més gent abraci a la fe. Ho hem notat força els darrers mesos; veig moltes cares noves. Penso que al final, la vida crida a la vida. Si tu vas a un lloc i veus que la gent s’estima, generarà atracció, fraternitat. Amb una parròquia en una ciutat tan gran i tanta gent, anar a missa podria arribar a ser com anar al cine amb qui tens un tracte cordial amb la persona del costat.

- Vostè que és bastant jove, com veu el futur dels mossens?

- Depèn del lloc de Catalunya. Nosaltres formem part del Bisbat de Terrassa on tenim força mossens joves i van sortint noves vocacions. I aquí a Sant Cugat ara també gaudim de l’Àlex Serra que ha estat clau en tota aquesta renovació de la parròquia dels últims mesos. Però en general l’Església ha reculat. És una realitat que hem d’assumir. Però també ha de ser un estímul. Ens hem de preguntar què ha passat, què hem fet malament i en què podem millorar. I en aquest sentit, crec que el més important és aconseguir que a les parròquies hi hagi vida. 

- Quins considera que són els reptes més urgents als quals s'enfronta l'Església catòlica?

- Un repte molt important és l’evangelització. Comunicar el missatge de Crist. I aquí la culpa la tenim nosaltres. Hem de fer un llenguatge més modern a l’hora d’explicar les coses. La cultura va canviant i hem d’anar de la mà de les noves generacions. Igual que Jesús feia servir paràboles basades en aquella època, nosaltres n’hem d’explicar d'actualitzades.

Per altra banda considero que una de les grans crisis que tenim a dia d’avui és el tema de les depressions, l’estrès… Bàsicament, no sentir pau al cor. En aquest sentit cal mostrar que el cristianisme no són només unes normes i que viure’l et renova per dins, et guareix. 

- Ha comentat que la culpa de la pèrdua dels fidels "la tenim nosaltres". És que les generacions anteriors no ho han fet bé?

- A mi buscar culpables no m’agrada. Cada generació ha fet el que ha pogut. A partir d’aquí, el nostre repte és deixar una església millor, més integrada i solidària de la que ens hem trobat. Queixar-se no serveix per a res i cadascú aporta el que pot. Cal que siguem molt realistes i anar construint cap amunt.

- Ens queda una mica lluny però, què en pensa de la marxa del bisbe Novell per casar-se, via civil, amb una dona? És el celibat un tema pendent a debatre?

- Doncs m’ha sabut greu perquè és una vocació de servei que es trenca. De tant en tant succeeix i a tothom li pot passar. No obstant això, no crec que aquest per Novell es reobri el debat sobre el celibat malgrat que aquest cas sigui més notori i excepcional perquè es tracta de la figura d’un bisbe.

- Fa unes setmanes, els joves de la parròquia van ser atesos pel Papa Francesc al Vaticà i els va traslladar un missatge: «No sigueu avorrits. Feu-la bona!». Com valora aquesta arenga?

- Sí, va ser molt maco. El Papa els va demanar que siguin protagonistes. Tant en el si de l’Església com en el teixit social. Impliqueu-vos i arremangueu-vos amb voluntat de servei. I si ens equivoquem no passa res, ens tornem a aixecar. És important tenir aquesta actitud.

- Fa uns mesos, un home va trencar la Creu de Terme i la façana del Monestir ja ha patit diversos atacs vandàlics. Creu que s'ha de protegir més el patrimoni històric de la ciutat? Quines mesures es podrien adoptar?

- Penso que no cal tancar-lo. El Monestir és el cor de la ciutat. Entenc el debat, però si algú vol fer una malifeta la farà igualment. Amb tanques o sense. Crec que hi ha altres maneres de protegir el patrimoni. Podríem fer com Montserrat amb barreres de flors i vegetacions, posar més càmeres o fomentar l’estima als monuments. El Monestir ha d’estar barrejat amb el poble; això fa que ens el sentim més nostre. També t’he de dir que, jo que visc aquí i que soc com el masover, tampoc tenim tants incidents. Sí que la ferida que va provocar la caiguda de la Creu del Terme va ser una llàstima; però la resposta de la ciutadania també va ser molt bonica. 
 
- Per Festa Major, des de la parròquia vau criticar que el govern tripartit d'esquerres no recollís la Missa de Sant Pere en el programa oficial. Com són ara mateix les relacions amb l'Ajuntament?

- Les relacions sempre han estat cordials i correctes. En el fons va ser una qüestió local de l’encaix església-societat. D’actes de Festa Major n’hi ha de molts tipus i de diverses entitats. I entre aquests, la Missa de Sant Pere, que és l'acte més antic. Està a l’ADN de la Festa Major de Sant Cugat.

Al final tan sols es tracta d’una línia en un programa de més de quaranta pàgines. Per què ho han de treure ells? Ningú t’obliga a anar-hi. Som una societat plural on nosaltres també hi formem part. Hem de superar cert anticlericalisme del passat. Només demano que se'm tracti com a una entitat més i que no se'ns vegi com a enemics. És que és un acte religiós. Sí, i què? Ens hem de ressituar. Som una ciutat privilegiada amb una força interna excepcional. Hem de liderar aquests debats i buscar solucions plegats per esdevenir referents arreu del territori. Trobar un encaix.

- Per tant, es recuperarà de cara a l’any vinent?

- Crec que seria un gest maco si aparegués. Però no, no ho hem parlat encara. Considero que s’estan gastant unes energies que de ben segur serien més útils si s’empressin en una altra banda. El que segur que no volem és entrar en batalletes polítiques. A la parròquia som com Suïssa. Tenim representat tot l’arc parlamentari i, per això, ens mantenim neutres.