«L'èxit de Sant Cugat té un preu, no es pot tenir tot»

Sant Cugat Empresarial llueix una nova Junta. Després de la marxa de Joan Franquesa al capdavant de l'entitat local, Jaume Vives n'agafa les regnes. Amb l'esperit de mantenir la feina feta fins al moment, el president i conseller delegat de Roche Diagnòstics planteja nous reptes de la mà del món educatiu mentre continua impulsant la visibilització de la marca santcugatenca. 

Crític amb el retard de les llicències urbanístiques i la implementació precipitada de l'Anella Verda i de la Zona de Baixes Emissions, Vives també advoca per mantenir una relació cordial i de simbiosi amb el govern local i la resta d'administracions i entitats del territori. A NacióSantCugat, també posem fil a l'agulla als reptes de futur del sector i a la recuperació postpandèmica.

- Quins són els objectius de la nova junta de cara als propers tres anys?

- Tindrem un caràcter continuista en línia amb els objectius de la junta anterior perquè crec que s’ha estat fent una bona tasca fins ara i cal seguir-la. En aquest sentit, continuarem impulsant el lobby local de la mà de la resta administracions i entitats del territori -fonamentalment Vallès i Barcelona- i cuidarem aquesta estructura relacional per poder tenir un paper actiu en els nuclis de decisió. Tot plegat, ajudant a tirar endavant tots aquells plans públics com privats mentre propulsem el creixement professional i personal dels nostres socis.

Però a més a més, hi ha un parell d’objectius addicionals propis d'aquesta nova junta que volem posar en marxa durant aquest mandat. El primer és connectar el món de l’empresa amb l’educatiu perquè es fomenti la tria, sense estigmatitzar-la, de la Formació Professional. Tenim un problema en aquest país i és que entenem que la universitat és l’objectiu a assolir per a tots els joves i l'FP és per a qui no hi arriba. A dia d’avui, les empreses també necessiten un perfil de treballador amb uns coneixements que un grau universitari no t'aporta. Per altra banda, el segon objectiu té a veure amb la responsabilitat sociocorporativa; facilitar un ventall d’opcions a les empreses perquè puguin desenvolupar projectes tan socials com culturals.

- Tornant a la junta anterior, per què Joan Franquesa no va presentar-se a la reelecció? Discrepàncies internes?

- No, en absolut. En Joan ja portava sis anys al capdavant de Sant Cugat Empresarial i el motiu de la seva marxa té a veure amb què volia tornar a dedicar-se a la seva empresa personal i reconcentrar-se en la seva feina. A més és pass president, és a dir, que continuarà formant part de la Junta Directiva amb la figura d’expresident.

-Quin és el paper que juga Sant Cugat Empresarial a la ciutat?

- Nosaltres tractem de donar veu a totes aquestes inquietuds de les empreses i a ajudar situar a Sant Cugat en el mapa de les inversions. Convèncer a les cases matrius de les companyies perquè escullin aquesta ciutat enfront d’altres. 

- Quins són els reptes més grans als quals s'enfronta el municipi?

- Sant Cugat és una ciutat que ha desenvolupat molt ràpidament tot un teixit empresarial d’alta tecnologia amb múltiples grans companyies que donen molts llocs de treball -aproximadament uns 60.000-. Una realitat que provoca que molta gent vingui de fora. I cada any, això continuarà anant a més degut al seu creixement. En definitiva, tenim un gran flux de persones que genera un gran caos de mobilitat. Un problema que no té molt bona solució, però que tampoc ajuda que aquí les solucions que es plantegin siguin dogmàtiques, com ara que es comenci a prohibir directament la circulació d'alguns vehicles sense haver preparat ni tenir enllestides alternatives reals. Aquest és el problema més greu i treballarem amb les plataformes de mobilitat de la ciutat per mirar de posar-hi remei.
 
A més a més, al municipi tenim cinc polígons empresarials potents i una de les noves propostes que també volem implementar és la creació d'una mena de junta entre ells per extreure idees i buscar solucions des del propi terreny. Tanmateix, també és essencial tenir un entorn favorable pel desenvolupament del teixit empresarial. Sant Cugat és un lloc atractiu i té un evident efecte crida; i per això necessitem la complicitat de l’Ajuntament en temes relacionats amb l'atorgament de llicències… Necessitem un govern local que es dediqui amb carinyo i ganes perquè les empreses ho tinguin el més fàcil possible. 

- Això és una crítica directa al retard de les llicències d’obra que l’Ajuntament ja li ha mirat de posar remei amb la contractació de més personal...

- És que això ha fet mal. Ha fet molt de mal. Hem perdut algunes oportunitats importants per a Sant Cugat que, en veure que les llicències estaven bloquejades i no tiraven endavant, s’han anat a un altre lloc. 

- Tenen coneixement d’això?

- Sí.

- No dirà noms?

- No. No podem. Però alguna ha passat sí. Ara ja l’Ajuntament s’ha adonat de la importància d’anar al dia i, com has apuntat, hi han posat remei. Espero que això funcioni i vagi reduint-se la pila de llicències retardades. El més important és la bona voluntat que hem notat per trobar una solució i fer entendre que l’Ajuntament és qui ha d’estar allà per donar suport al teixit empresarial.

- La pandèmia ha causat un gran impacte en el sector... Tenen dades de les conseqüències que la pandèmia ha deixat enrere?

- Justament aquesta setmana estem treballant en una mena d’enquesta que ens permetrà quantificar aquest impacte i l’estat d’ànim al sector. Hi ha hagut de tot, tenim constància d’empreses que els va anar molt malament, d’altres que no van notar gaires variacions i d’altres que inclús van veure disparat el seu creixement. Sigui com sigui, el que va veure’s molt tocat va ser la credibilitat per al futur, quelcom fonamental en el món empresarial. Ara però, ja s’està recuperant la confiança i aquell optimisme previs a la crisi sanitària tan necessaris.

- Recentment la Cambra de Terrassa apuntava que els últims trimestres del 2021 ja estan sent de recuperació econòmica per a les empreses de la zona. Comparteixen l'anàlisi?

- Sí. Les exportacions catalanes ja han pujat un 6% respecte a l’últim trimestre del 2019. S’està veient que a nivell mundial està havent-hi un increment de la demanda fins i tot superior als temps prepandèmics. Tot s’havia estancat durant mesos i ara s’ha deixat anar de cop. La recuperació és tan potent que fins i tot està provocant aquesta manca de matèria primera que afecta diversos països.
 
- Respecte al creixement, els darrers anys el Polígon de Can Sant Joan ha experimentat diverses transformacions. Cap a quin model ha de caminar aquest sector de la ciutat?

- Una vegada em van preguntar: Creieu que a Sant Cugat ha d’haver-hi més empreses? I vaig contestar: Bé, més potser no, però les que ja hi són s’han de permetre créixer. La supervivència d’una empresa moltes vegades està lligada a les seves dimensions, i en aquest sentit, Can Sant Joan ha pogut donar resposta a aquestes necessitats d'expansió. El que hem d'analitzar és si el sector pot absorbir aquest volum de mobilitat dels treballadors.

Anar a Can Sant Joan amb vehicle privat resulta impossible i ja a primera hora del matí la gent intenta aparcar fins i tot a dalt dels arbres. Per altra banda, el transport públic també s’ha d’acabar de millorar perquè la gent no camini quilòmetres fins a arribar al seu lloc de feina. En aquest sentit, crec que el teletreball permetrà que respirem una mica perquè un percentatge important de la plantilla continuarà fent feina des de casa. 

- Quin és l'estat de salut de l'àmbit B-30?

- Ha canviat, i penso que cap a positiu. Abans es liderava més des dels ajuntaments i ara rau sobre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La B-30 tracta d’amplificar les necessitats bàsiques empresarials i de cohesió de territori des d’una perspectiva pràctica i no política. S’està reprenent amb nous projectes emprenedors i en breus començaran a celebrar-se noves trobades.

- En aquest sentit què opina del desmantellament del Catalonia Innovation Triangle?

- Era un organisme que potser tenia sentit, però que no ha funcionat perquè no se'l va dotar de contingut. Si montes aquestes coses i congeles les aportacions econòmiques… Està bé que es dissolgui perquè al final l’àmbit de la B-30 acaba fent la mateixa funció. 

- En termes del passat recent, quin ha estat el paper de l'hegemonia convergent durant els darrers 32 anys en la consolidació del sector empresarial a la ciutat?

- Crec que la gestió municipal des de temps de l'alcalde Aymerich ha estat molt enfocada en col·locar Sant Cugat amb un nivell de qualitat de vida molt important i crec que això té una relació directa amb aquest èxit. Fins i tot amb el tema de l’atur, que resulta gairebé la meitat que a la resta dels municipis de l’entorn.

- Quina lectura en fa de l'arribada del nou tripartit?  

- Per ara el veig bastant continuista pel que fa a la visió empresarial. En les nostres converses amb el govern s'observa una voluntat perquè les empreses puguin desenvolupar-se i que s'instal·lin al territori. Hem tingut una mica de manca d’agilitat amb el tema de llicències i permisos que calia arreglar urgentment. I, com hem parlat abans, entenc que això ja s’està fent amb la contractació de nou personal. 

- I de les polítiques que han emprès per ajudar al sector durant el transcurs de la pandèmia?

- Crec que era una situació difícil perquè el consistori té pocs recursos i poques capacitats per a poder ajudar substancialment. A més les ajudes anaven enfocades a una tipologia d'empreses que des de Sant Cugat Empresarial no representem. Tot i això, sí que reconeixem que hi ha hagut diversos projectes de suport que han beneficiat al sector de la restauració i de petits comerços de la ciutat.

- Quina reflexió fa sobre l'Anella Verda i la immediata implementació de la Zona de Baixes Emissions local?

- Hi ha una necessitat i és cert que cal reduir els nivells de contaminació. Ara bé, penso que hauríem de ser més humils i no dogmatitzar; sinó provar la incidència d'aquests projectes i després comprovar-ne els resultats. Mesurem-ho. S'està donant per vàlida una prospecció sense haver implementat les comprovacions pertinents per veure si realment funcionen. Ara per ara, la mobilitat a la ciutat s’ha complicat. Això val la pena?
 
I l'altre punt és “volem que la gent deixi el cotxe”. D’acord, però cal donar opcions. I no s’han donat. Es planteja la bicicleta com a solució. Home, les bicis serveixen per a un perfil poblacional concret però no serveix per a tothom i en tot moment. Cal entendre les conseqüències, posar remei i després implementar. Tindries a tota la ciutat al darrere del projecte perquè el concepte és correcte, però no fent-ho així. Cal un estudi més tècnic. 

- Però com es poden avaluar l’èxit de les propostes sense implementar-les prèviament?

- Sí, sí. Que es provi però que es mesuri. I d’aquí a un any ho analitzem. I també, en el mentrestant, ofereix alternatives a la ciutadania. Com dic, tot això no s’està fent.

- Quines són les demandes de Sant Cugat Empresarial al govern local i administracions supramunicipals? 

- En millorar i mantenir la imatge de Barcelona -de la qual nosaltres formem part- com a nucli de creixement econòmic i tecnològic mundial. Ara però, ens topem amb que l'actual govern de la Generalitat no sembla que vagi en aquesta línia. El tema de l'aeroport del Prat ha estat un símptoma però l’únic; i ara també ho estem veient amb les moratòries per impulsar les energies renovables que són el gran repte del segle XXI. Si ens quedem enrere serem dependents. Vaja, critiquem aquesta manca de visió a llarg termini. Sense cuidar les empreses, les agències socials no es podran desenvolupar. Ja des de fa un parell de dècades, Catalunya s’havia posicionat com a capdavantera en tots aquests aspectes i ara veiem amb preocupació que això deixi de ser una prioritat. 

- Des de la nova junta i en concret durant els darrers dies, han adoptat un paper més reivindicatiu per exemple en les crítiques a favor de l'ampliació del Prat i en contra de les batalles polítiques entre partits…

- Hi ha una preocupació molt gran sobre com estem anant des del punt de vista de governança del país que va en contra dels reptes econòmics. L'economia és la base del creixement i del benestar de la població. Estem perdent pistonada.

- És la manca d'accés a l'habitatge un dels problemes més greus que pateix la ciutadania de Sant Cugat?

- Jo crec que sí. Hi ha un evident efecte social de crida perquè si les empreses s’instal·len aquí s'acaba incitant a que els treballadors també hi vinguin al darrere, però aquesta situació és menys crítica. La més greu és que la gent jove, fills de Sant Cugat, es volen independitzar i no poden accedir-hi pels preus del lloguer. En aquest sentit, estem d’acord en la promoció de l’habitatge social.

- I aleshores per què l’any passat Sant Cugat Empresarial va mostrar el seu rebuig respecte a la nova llei de regulació dels lloguers que va aprovar el Parlament per congelar i rebaixar els lloguers?

- A veure, si tu tens la capacitat econòmica per comprar un pis i posar-lo en lloguer, fas números i calcules els costos abans de posar-lo al mercat. Si et bloquegen el tope del lloguer crees inseguretat jurídica mentre redueixes la capacitat de monetitzar les inversions, provocant que la gent no acabi invertint aquí. Topar el lloguer no soluciona res, l’únic que fa és evitar el creixement de l’oferta. Hi ha altres formes de revertir aquesta situació com ara la inversió de diners públics en habitatge social. 

- Però aquesta marca de ciutat que defensen i que presenta uns índexs d’atur tan baixos en relació amb la resta de municipis de la comarca també es deu al fet que Sant Cugat ha anat expulsant a molta gent amb menys capacitat econòmica i que no podia continuar vivint aquí...

- No tinc dades. És possible. Però això no és nou. Quan una ciutat té èxit, el cost de vida puja i hi haurà persones que no podran aguantar aquest nivell. És inevitable. No es pot tenir tot. Hi ha un preu a pagar. Igual que si es vol tenir un aeroport més competitiu i que generi atracció internacional has de pagar amb un tros de la Ricarda o del que sigui; o aquí al litoral que no s'implementen energies renovables per temes d'estètica paisatgística... No es pot tenir tot bé. Cal prioritzar.