«Irene i Roseta»: una visió feminista molt santcugatenca

La darrera representació Lectures a la Fresca 2021 (la 17a. edició), posposada per la cinquena onada de la pandèmia, va tenir lloc el passat dijous 23 de setembre amb Irene i Roseta o una versió feminista de "Les espardenyes de cal Roc", a la plaça de Barcelona, davant mateix de cal Ventura, l'antic local on l'alcalde republicà Roc Codó construí l'Ajuntament, aleshores de Pins del Vallès.  Anem per pams. Qui era en Roc?

Roc Codó i Serra (Súria 1882-Sant Cugat 1961) fou membre del Centre Republicà Federal i batlle de la vila durant la República de l'any 1931 al 1934, exceptuant, doncs,  el temps de les gestores. Des que va venir a Sant Cugat exercí l'ofici d'espardenyer a Cal Roc situat al carrer Santa Maria. A més de fer-s’hi espardenyes s’explica que era un lloc de trobada i de tertúlia on es parlava del poble i del caciquisme imperant i on, també,  els pares d’uns i altres arreglaven matrimonis. L'interès d’aquesta recerca podia ser molt divers i variat, però, gairebé sempre, s'imposava el motiu econòmic. Eren altres temps en què ni la ràdio ni la TV (inexistent), ni les revistes del cor facilitaven les notícies i, d’alguna manera o altra s’havien de distreure les persones. No perdem el fil i tornem a parlar del protagonista. 

A cal Roc  hi havia un rètol que deia: El calçat que fem fa fe fi, festa, fort i fàcil de ficá . Aquest era el reclam publicitari que servia per atraure els clients i incrementar les vendes de l’espardenyeria. En Pere Pahissa Bigas descrivia així l’espardenyeria situada al carrer de Santa Maria: “Quatre graons bastaven per entrar a l’estança que era pas i lloc de treball del Roc, amb escàs mobiliari, ja que es componia d’uns seients de fusta, el banc de treball amb els seus estris que l’artesà necessitava per al seu ofici d’espardenyer, un calendari i una gàbia amb una cadernera o un pinsà que amb el seu cant alegrava el petit local del carrer Santa Maria. El rètol, abans esmentat, demostrava el temperament i humor que es respirava entre aquella família on la Irene, la muller del Roc, era una més a l’hora d’enllestir la feina. Era el lloc de reunió i molts dels que hi acudien eren caçadors i, naturalment, es parlava de si fulanito caçava amb trampes, bes o teles, i qui amb la fura treia els conills del cau i, cosa normal, en aquest esport, es contaven moltes mentides.”

De totes aquelles converses de caràcter polític, social i festives a l’espardenyeria, en Ramon Sagalés  "Perla", n’escrigué una obra de teatre que fou representada, l’any 1921, fa exactament 100 anys, pels mateixos protagonistes a cal Ventura (espai de trobada, casino i sala de ball), i més endavant, com he dit, seu de l'Ajuntament de la plaça Barcelona. L'obra rebé el nom de “Les espardenyes de cal Roc”. Els actors foren els personatges reals que es reunien a cal Roc. Volem recordar en Rosendo, en Roc, la Irene, el Perla, el Nano, en Puigoriol, en Magí, el Ventura, en Tomàs, el Vidal, en Siscu, el Garrell i la Roseta, entre d’altres; tots ells socis de la Unió Santcugatenca (aleshores Centre Recreatiu Esquerrà) que criticava els polítics, el poble, l'església i el que els venia de gust. Quan es va estrenar l'obra es van "llogar" dues artistes professionals perquè en una societat tan masclista no hauria estat ben rebuda l'aparició femenina local a escena. A la següent representació, després de la protesta de les dones, ja hi van participar.

La darrera vegada que es va poder veure l'obra, fou amb motiu de la inauguració del Teatre Auditori els dies 25, 26, 27, 28 i 29 de setembre de l’any 1993, a càrrec del grup de teatre Fila Zero. Aquells dies, a l'escenari, entre els diferents elements (attrezzo) que formaven l'escenografia hi havia el banc d'espardenyer de cal Savaro. En aquesta ocasió tan assenyalada, la recuperació i l'arranjament del text de Ramon Sagalés, fou del santcugatenc Joan Tortosa. Segons ell, ho va fer conservant la mateixa forma de parlar del moment i, també els noms i malnoms de la gent de la vila (cal Temerari, el Cagamisses, el Figas, cal Nyago, cal Pixota, cal Malaparta, cal Braç de Fusta...).

Irene i Roseta o una versió feminista de "Les espardenyes de cal Roc", ha estat versionada per Ignasi Roda i Dolors Vilarasau i dirigida per la mateixa Dolors. És un homenatge  a Roc Codó, a les dones que també van fer possible la República, a l'Eulàlia Auladell (la Laieta de cal Ventura), a Ramon Sagalés i a Joan Tortosa. 

El repartiment d'actors i d'actrius: Pere Codó, Marta Jener, Encarna Adelantado, Marta Uxan, Joan Berlanga, Xavier Tor, Ramon Sauló, Ricard Mariné, Ricard Carbonell, Ignasi Bassó i Artur Costa amb la col·laboració del Cor de Dones de Pedra i Sang, van emocionar el públic assistent des del primer minut. Al final... llargs aplaudiments i emocions compartides.

Per finalitzar la nit, Mireia Ingla, l'alcaldessa de Sant Cugat va agrair el fet de poder-se representar aquesta obra en homenatge a Roc Codó i família que recordarem en la placa recentment col·locada a la façana de l’antic Ajuntament. També va fer menció al valor d'aquelles dones en reivindicar el seu paper.

Enguany ha estat  Martina Vilarasau  l'actriu guardonada amb el reconeixement del públic, per votació popular, la que s'ha endut el PREMI DE LES LECTURES A LA FRESCA 2021. Ella, emocionada, ha recordat la seva primera actuació i la màgia de les Lectures a la Fresca. Tot plegat amb la presència d'un públic entregat i la resplendor de la lluna entre els plataners de la plaça de Barcelona.

Rogeli Pedró i Fontanet