ple municipal

La Mirada fa camí: unanimitat al ple per encarrilar la construcció de la dotzena escola pública de Sant Cugat

La primera sessió plenària del curs 2021-22 també ha estat protagonitzada per les millores al barri de Can Cortés i l'oposició a l'ampliació del Prat

per Sergi Baixas, Sant Cugat del Vallès, Catalunya | 20 de setembre de 2021 a les 18:25 |
Ple municipal de Sant Cugat | Sergi Baixas

Sant Cugat celebra el primer ple del curs 2021-22. Una sessió plenària on l'avançament dels tràmits per a la construcció de l'escola La Mirada, les millores urbanístiques al barri de Can Cortés i el rebuig a l'ampliació de l'aeroport del Prat han estat els temes protagonistes.  

La primera topada ha arribat quan el govern local, emprant la seva majoria absoluta, ha aprovat sense problemes una sèrie de modificacions del pressupost de l'Ajuntament corresponents a l'exercici 2021. L'oposició ha carregat sobre aquest pressupost "fallit" en el qual, segons Cs, s'hauria d'haver elaborat de forma "molt més realista" i rebaixant els impostos municipals a la ciutadania. Per la seva banda, JxSTC ha lamentat la tardança de l'aprovació del pressupost el passat mes de maig i no haver pressupostat amb base a la liquidació. "Abaixar impostos és de dretes perquè sense recaptació no seria possible redistribuir als més necessitats", ha esbitzat la tinència d'alcaldia d'Economia, Pere Soler, en resposta a les crítiques de la bancada.  


L'Ajuntament de Sant Cugat també ha posat al dia una nova regularització de factures derivades de contractacions irregulars del Teatre-Auditori durant el 2018 a partir de l'informe del Tribunal de Comptes. L'exercici contenia contractes extingits sense nova contractació, la inexistència de contracte, modificacions il·legals o contractes sense consignacions pressupostària adequada i suficient.

En aquest sentit, l'import total s'alçaria als 900.000 euros respecte a les empreses i entitats locals i 260.000 euros pel Teatre-Auditori. Tanmateix s'ha donat el vistiplau a incrementar la partida dels quatre als set milions d'euros -fons provinents del romanent de tresoreria- per pagar expropiacions de zones verdes


La Mirada genera cohesió



Unanimitat santcugatenca per tirar endavant la construcció de la futura dotzena escola pública de la ciutat. El ple de Sant Cugat ha actualitzat el conveni de col·laboració entre el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i l'Ajuntament per repartir els costos de construcció de la nova escola de La Mirada al bosc de Volpelleres. En un inici, el primer conveni aprovat el 2017 acollia que l'aportació fixa de la Generalitat seria de 5 milions d'euros i que el consistori se'n faria càrrec de la resta d'un total previst en 6 milions.


El conveni inicial del 2017 mai s'havia arribat a passar pel ple i ara, caducat, calia posar-lo al dia quatre anys després. En aquest sentit era necessari actualitzar les despeses d'un projecte que ha patit diverses modificacions després de canvis d'ubicacions, redaccions de nous informes, trasplantament de l'arbrat de la zona afectada al bosc de Volpelleres i recalendaritzacions. Finalment, la suma final del projecte s'ha incrementat fins als 9,2 milions d'euros. Així doncs, seran quatre els milions que el consistori vallesà acabarà posant de la seva butxaca. La regidora d'Educació, Pilar Gorina, ha reivindicat la compatibilitat d'un projecte que "té cura del parc urbà de Volpelleres" i que calia "corregir els errors" que va cometre l'anterior equip de govern liderat per Junts.

Ambdós partits de l'oposició han entregat el seu vot favorable. Tot i això, la votació no s'ha estat de retrets i el regidor de Cs, Sergio Blázquez, ha demanat a Junts que "entonés el mea culpa" dels errors, l'endarreriment del projecte i el sobrecost que això ha suposat. Per la seva banda, el regidor de JxSTC, Joan Puigdomènech, ha reiterat que el projecte inicial "no va ser una pífia" tot i reconèixer que va ser "arriscat". L'alcaldessa Mireia Ingla ha celebrat l'orientació de vot de l'oposició en bloc recalcant que "La Mirada cada dia va avançant" donant sortida a una demanda d'una urgent realitat. "La comunitat educativa s'ho mereix", ha afegit la republicana.

Rentat de cara a Can Cortés



L'Ajuntament dona resposta al malestar creixent del veïnat per falta de més inversions i serveis al barri de Can Cortés. Així doncs, amb els vots a favor de totes les forces polítiques, el ple es compromet a aprovar una partida pressupostària anual per donar resposta a les demandes de la urbanització de Sant Cugat amb el portaveu de l'associació veïnal Aitor Arriaga al capdavant.

Així doncs, l'administració local dona el seu vistiplau a arranjar els trams de vorera malmesos, garantir un millor sistema de neteja i de connexió de transport públic per a l'enclavament i a la instal·lació de nous fanals de llum per il·luminar el barri. Tanmateix, també es treballarà per millorar el subministrament de cobertura mòbil, llum i aigua a les llars de l'enclavament ubicat enmig de Collserola. L'elaboració d'un pla per garantir una circulació segura tant per a vianants, ciclistes i vehicles com l'augment de presència policial a la zona són punts claus que també es tractaran.

El Zeroport no convenç



Una moció que no ha tirat endavant és la de donar suport a les reivindicacions del col·lectiu Zeroport presentada conjuntament per la CUP i l'Assemblea del Clima. El text buscava exigir la "retirada immediata i sense condicions dels plans d'ampliació de l'activitat i de les infraestructures del port i l'aeroport" i l'elaboració d'un pla per a reduir les línies de vols actuals i rutes de transport marítim

Consideren que la necessitat de fer "decréixer" l'afluència a l'aeroport del Prat "donada la incompatibilitat de la realitat biològica, física i tecnològica a curt i mitjà termini amb els actuals nivells de mobilitat aèria al planeta". Advoquen per una ràpida transició cap a un model de mobilitat alternatiu "net d'emissions" i que pugui mantenir respectant els drets fonamentals de les persones i no caure en un "discurs suïcida".

Tot i això, no ha convençut a certes forces polítiques. Des de Cs han criticat que s'estigui plantejant rebutjar una inversió de 1.700 milions d'euros per part de l'Estat espanyol per l'ampliació de l'aeroport que generaria riquesa i llocs de treball al país. Per altra banda, la portaveu de JxSTC, Carmela Fortuny, també ha esgrimit la necessitat de la inversió per millorar el context econòmic català buscant alhora "un equilibri respectuós" amb l'ecosistema del delta del Llobregat i sense renunciar a, en un futur, gestionar l'aeroport des de la mateixa Generalitat. Des del PSC, han defensat la necessitat d'ampliar la infraestructura a causa de la "saturació" que s'estava experimentant els darrers anys.

Des d'ERC han exposat que estan d'acord amb el "gruix" de la proposta, però marquen distància amb el punt del "decreixement de l'aeroport"; pel qual han demanat votar els acords per separat. De totes maneres, la moció en conjunt ha caigut davant el mur de JxSTC, PSC i Cs.

Prioritzar la Mobilitat Sostenible



Sant Cugat s'ha adherit a la celebració de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura 2021Set dies on la ciutat ha acollit prop d'una desena de polítiques i activitats davant l'aposta de divulgació de noves maneres per desplaçar-se i donar alternatives reals al vehicle privat de motor.

Durant el debat, el portaveu de Cs Aldo Ciprian ha criticat l'aposta constant del govern local per "perseguir als veïns que circulen en cotxe o tallar accessos a centres eductius". "La bicicleta no és el transport favorit, ni quotidià ni de futur dels santcugatencs. Això no és la fantàstica del Carrefour", ha criticat qualificant el programa d'"obsolet" del qual lamenta manca d'estratègia com la necessitat d'apostar per millorar el transport públic i d'instal·lar més punts de càrrega elèctrica. Per la seva banda, el regidor de Mobilitat José Gallardo, ha demanat al regidor taronja que "baixi a la terra" i que comenci a oferir propostes reals i no d'"eslògan fàcil" per començar a protegir el més important, la salut de les persones. 

Amiant, enemic públic



El ple de Sant Cugat també ha aprovat una moció institucional per a la creació d'un nou pla per la retirada d'elements amb amiant a la ciutat. No obstant això, el text ha experimentat certes modificacions respecte a la moció presentada inicialment per JxSTC a partir dels canvis imposats per la majoria absoluta del govern local (ERC-PSC-CUP). En termes generals, ja no serà l'Ajuntament qui elabori un cens d'edificis i espais de la ciutat on s'hagi construït amb amiant, sinó que s'acaba traslladant aquesta tasca a la Generalitat per la realització d'"una diagnosi rigorosa i fiable". L'objectiu és facilitar les dades necessàries per ajudar a una posterior extracció i rehabilitació per part dels equips especialitzats de la Generalitat.


El segle passat l'amiant era un material de construcció molt habitual degut al seu baix cost i s'emprava sovint en canonades, teulades, jardineres, paviments i, sobretot, en entorns educatius. En aquest sentit, cal recordar que l'amiant és un material molt perillós que té una durabilitat d'uns 40 anys, un cop arriba a la seva vida útil i es trenca, pot despendre fibres greument tòxiques que viatgen per l'aire i molt nocives per l'aparell respiratori dels éssers vius. A més, és un element cancerigen de primer nivell, fet que fa que la seva retirada sigui massa perillosa. Les úniques empreses que ho poden fer per llei són les inscrites al Registre d'Empreses amb Risc d'Amiant (RERA), ja que garanteixen que les activitats que es realitzin amb el material siguin segures. 

 

Participació