28
d'agost
del
2021
El panorama actual amb les jubilacions a Espanya afronta dos punts que fan trontollar el retir de moltes persones que encara es troben lluny de l'última etapa de la seva vida laboral. La primera l'ajornament progressiu de l'edat de jubilació que aquest 2021 ja ha arribat legalment als 66 anys i s'espera que el 2027 sigui de 67, depenent de l'edat de la persona i dels anys cotitzats a la Seguretat Social. La segona és la pobra preparació d'empreses i administracions per aquesta nova etapa de la vida.
En aquest segon punt se centra una recerca liderada per expertes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons la investigació, les iniciatives empresarials i administratives per abordar el retir no s'apropen a les demandes que requereix aquesta etapa. A més, tampoc s'han trobat els procediments o formes de gestió del talent adients per a les persones jubilades.
Per a Clara Selva Olid, principal autora del treball i experta del grup de recerca en Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, les propostes relacionades amb el fenomen de la jubilació, com el retir gradual per exemple, no troben una aplicació clara i directa en els principals implicats com són les persones, les organitzacions i els governs.
Una de les principals demandes socials és la decisió personal del moment a l'hora de fer efectiu el retir professional. Selva assenyala que "la cobertura social d'aquestes demandes és clarament insuficient, com demostra la falta de preparatius, programes i protocols clars que ajudin a planificar la jubilació". Destaca que, en l'actualitat, la majoria d'organitzacions no tenen cap pla per als seus empleats, "només un de cada cinc espanyols considera que la seva organització aporta informació i ajuda", afegeix la investigadora.
Les recerques i enquestes demogràfiques més recents situen a Espanya en les últimes posicions en el rànquing de preparació del retir professional. Un panorama que mostra una absència total dels preparatius necessaris. Amb aquest context, les autores del treball valoren models que permetin retardar o flexibilitzar la jubilació per a donar cabuda a talents que aporten valor a les empreses i organitzacions, sempre atenent a les expectatives de la persona implicada.
Per altra banda, les autores també valoren programes de preparació que incrementin la decisió de jubilar-se de manera anticipada, no només pel benefici en determinades condicions per a les persones, sinó també per reorientar la seva vida cap a altres activitats.
Segons la recerca, les polítiques actuals, basades en mesures unitàries, haurien de canviar per una gestió basada en les voluntats i necessitats diferenciades de la societat actual. Per aquest motiu, Selva conclou que en un futur immediat "els governs han de començar a ser actors principals d'aquest procés i permetre desvinculacions més graduals i menys traumàtiques que millorin la satisfacció en aquesta etapa vital".
En aquest segon punt se centra una recerca liderada per expertes de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que compta amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Segons la investigació, les iniciatives empresarials i administratives per abordar el retir no s'apropen a les demandes que requereix aquesta etapa. A més, tampoc s'han trobat els procediments o formes de gestió del talent adients per a les persones jubilades.
Per a Clara Selva Olid, principal autora del treball i experta del grup de recerca en Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, les propostes relacionades amb el fenomen de la jubilació, com el retir gradual per exemple, no troben una aplicació clara i directa en els principals implicats com són les persones, les organitzacions i els governs.
Una de les principals demandes socials és la decisió personal del moment a l'hora de fer efectiu el retir professional. Selva assenyala que "la cobertura social d'aquestes demandes és clarament insuficient, com demostra la falta de preparatius, programes i protocols clars que ajudin a planificar la jubilació". Destaca que, en l'actualitat, la majoria d'organitzacions no tenen cap pla per als seus empleats, "només un de cada cinc espanyols considera que la seva organització aporta informació i ajuda", afegeix la investigadora.
Les recerques i enquestes demogràfiques més recents situen a Espanya en les últimes posicions en el rànquing de preparació del retir professional. Un panorama que mostra una absència total dels preparatius necessaris. Amb aquest context, les autores del treball valoren models que permetin retardar o flexibilitzar la jubilació per a donar cabuda a talents que aporten valor a les empreses i organitzacions, sempre atenent a les expectatives de la persona implicada.
Per altra banda, les autores també valoren programes de preparació que incrementin la decisió de jubilar-se de manera anticipada, no només pel benefici en determinades condicions per a les persones, sinó també per reorientar la seva vida cap a altres activitats.
Segons la recerca, les polítiques actuals, basades en mesures unitàries, haurien de canviar per una gestió basada en les voluntats i necessitats diferenciades de la societat actual. Per aquest motiu, Selva conclou que en un futur immediat "els governs han de començar a ser actors principals d'aquest procés i permetre desvinculacions més graduals i menys traumàtiques que millorin la satisfacció en aquesta etapa vital".