medi ambient

Un estudi amb segell de la UAB proposa un gir de les polítiques econòmiques globals per evitar la crisi climàtica

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB participa en la recerca publicada a la revista científica "Nature Energy Journal"

per M.R., Sant Cugat, Catalunya | 22 d'agost de 2021 a les 09:00 |
El Pirineu és especialment sensible al canvi climàtic | Territori
Una investigació realitzada per destacats acadèmics internacionals, i que compta amb la participació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest que les polítiques econòmiques actuals, centrades en el creixement, dependran d’un major ús d’energia en el futur i de l’aplicació de tecnologies de captura i emmagatzematge del carboni que encara no estan provades a escala comercial.

Actualment, les grans economies basen el seu creixement en un model que implica que les nacions han de continuar incrementant el seu Producte Interior Brut (PIB), produint més béns i serveis, per a poder progressar econòmica i socialment. Aquest model genera un augment de la demanda d’energia i, per tant, de les emissions de carboni, el que allunya als països d’assolir l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5 o 2 graus respecte als nivells preindustrials.


Amb aquest panorama econòmic, l’estudi assenyala la necessitat de considerar nous escenaris alternatius per complir amb les obligacions climàtiques. Així doncs, els investigadors denuncien que mitigar les emissions amb tecnologia de captura i emmagatzematge de carboni requereix enormes quantitats d’energia per al seu funcionament, el que dificulta la descarbonització del subministrament elèctric.

El que proposa la recerca és canviar el model econòmic basat en el creixement del PIB per un que prioritzi les necessitats humanes i un millor nivell de vida mantenint una economia estable. Els investigadors ho argumenten comparant indicadors socials clau entre països desenvolupats, com el de l’esperança de vida als Estats Units i a Espanya, on es viuen més anys tot i tenir un PIB per càpita un 55% més baix que els americans.


L’estudi insisteix en la intervenció política en àrees com el transport, la indústria, l'agricultura, la construcció i la planificació urbana. Per a Jason Hickel, investigador de la London School of Economics, “aquestes accions han d'incloure l'ampliació de les garanties dels productes, drets de reparació, la minimització del malbaratament d'aliments, la reducció de la dependència dels mètodes d'agricultura industrial, la promoció de la rehabilitació per sobre de la nova construcció i la millora de l'eficiència energètica dels edificis existents”.

Sobre la contribució d’Espanya als objectius dels Acords de París, l’investigador de l'ICTA-UAB, Aljoša Slameršak,  argumenta que el suport als plans d'ampliació de l'aeroport del Prat, l'aposta pels Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus 2030 i les reaccions hostils a la crida del ministre de Consum espanyol per reduir el consum de carn, “revelen el perillós grau de negació i mala gestió de l'emergència climàtica per part de les autoritats catalanes i espanyoles”.

 

Participació